A l’equador de les Festes de Nadal, repassem els cinc imprescindibles del nostre Nadal

    0
    4

    Què identifica Nadal a la nostra ciutat? Tot i que darrerament s’està destacant el Nadal a
    Badalona per la ubicació d’un con gegant il·luminat o per l’increment del nombre de carrers amb llums, hem establert una mena de consens per avenir quines són les activitats que s’hi
    fan de manera continuada a la ciutat i que realment configuren el nostre Nadal. El
    filtre l’hem situat en les que s’hi organitzen des d’entitats culturals i comunitàries des de fa més de vint-i-cinc anys. A partir d’aquest rang ja les podem considerar, si us ve de gust participar en aquest joc, com a tradició pròpia de ciutat, i per tant haurien d’esdevenir un paquet patrimonial col·lectiu a conèixer, gaudir, divulgar i preservar. Evidentment, hi ha episodis de la història que van impedir poder desenvolupar alguna de les activitats. N’hem identificat dos com els més rellevants. En primer lloc, la interrupció causada per la Guerra Civil; i un segon moment, més recent, durant la pandèmia de la Covid-19 en les que les restriccions per motius de salut van prohibir actes i concentracions culturals.
    Les “cinc classificades” serien la tradició al voltant de la creació del fanalet i la Crida
    als Reis; la representació d’”Els Pastorets”; la Mostra de Pessebres a la parròquia de Sant Roc; la Mostra de Pessebres a la sala d’exposicions d’El Refugi i finalment, amb vint-i-cinc anys fets aquesta temporada, la representació del conte “Sopa de Pedres” a la plaça de la Vila.

    La crida als Reis, sens dubte el Nadal més nostre
    No hi ha cap dubte que des de fa molts anys que a Badalona es fa la Crida als Reis la
    vigília del dia 6 de gener. La tradició completa consisteix en diferents passes: primer
    preparar de manera artesanal – handmade com diríem ara- el fanalet de manera casolana, predisposar i preparar un espai fosc en què fer visibe el fanalet per avisar Ses Majestats d’Orient que hi ha canalla i acompanyar-ho amb la banda sonora de la tradició, que és cantar “Els Reis venen”. Des de sempre, l’activitat s’havia fet dins de les cases especialment a Baix a Mar. Però fa uns vint anys que precisament perquè no es perdi la tradició i s’estengui al màxim per tota la ciutat, que l’activitat s’organitza de
    manera col·lectiva al carrer. També es promou el coneixement del conte que li dona
    forma, “el Fanalet d’en Tasi”, a través de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat,
    que també programen tallers de fanalets. En l’agenda de Nadal a les biblioteques també s’ha establert una col·laboració amb el Círcol Catòlic per fer representacions del
    conte. Sens dubte, les biblioteques han de mantenir aquest paper de dinamitzadors
    culturals des d’on transmetre les tradicions a les noves generacions i a les noves famílies que trien Badalona com a nova ciutat de residència.  També les cançons vinculades amb aquesta tradició formen part de les interpretades durant els dies en què el Campament Real es planta a Montigalà i també durant la Cavalcada. Amb una evidència tan clara que aquesta tradició és un fet diferencial de la ciutat, no cal aplicar-ne el criteri des de quan ho tenim documentat.

    Més de cent anys de Pastorets al Círcol
    Tampoc no caldria buscar la data d’inici de la segona proposta d’aquest recorregut, però com que la tenim sens dubte tir-la li atorgarà molta més importància. La Dramàtica del Círcol Catòlic fa, aquest Nadal de 2024, cent quatre anys que representa “Els Pastorets” de Folch i Torres sobre l’escenari de la seu de Francesc Layret. Entitat reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de 2024, és sens dubte, una de les cites ineludibles de Nadal a la ciutat.
    Per enguany anuncien novetats, que ja desenvoluparem en el reportatge que aborda
    aquest tema al llarg d’aquesta publicació.

    El compromís de Sant Roc
    Amb més distància respecte d’esdevenir centenaris -perquè mantenir una cita cultural durant més de cent anys té un gran mèrit que reuneixen molt pocs-, localitzem que ja està en marxa la 38a Mostra de Pessebres a la parròquia de Sant Roc, qui treballa frec a frec amb la Fundació Ateneude Sant Roc per mantenir aquesta tradició. I és que totes les entitats que formen part de la xarxa del barri preparen un pessebre que llueix amb la resta fins a finals de gener. També han fet les úniques representacions de pessebres vivents que es mantenen a la ciutat el dissabte 21 i el diumenge 22 de desembre a les 18 h.

    Fa vint-i-sis anys dels diorames al Refugi
    Continuem amb els pessebres. Ens referim ara la Mostra de Pessebres de Badalona que aquesta edició en fa 26 que llueix a l’espai de la sala d’exposicions de Refugi. Promoguda per l’Associació d’Amics del Pessebre de Badalona en aquesta edició la mostra compta amb 31 diorames ambientats en llocs i escenes diverses oferint una mirada única sobre el patrimoni de la ciutat. Es podrà visitar fins al dia 5 de gener.

    Vint-i-cinc anys de la “Sopa de pedres”
    Una altra activitat que també hem fet nostra, no en va aquest Nadal ha fet vint-i-cinc anys
    que es representa, és la interpretació del conte “Sopa de Pedres”. Una iniciativa impulsada per un grup de persones aplegades primer al voltant de l’entitat independent
    Soca-rel, que des de fa uns anys s’ha integrat com a secció del Círcol Catòlic. La
    cita va tornar a tenir lloc a la plaça de la Vila com escenari central. Sens dubte, el teixit associatiu és clau en fer realitat tota aquesta agenda. En destaquen
    entitats de referència com el Círcol Catòlic per mantenir-les vives. Si més no, el Círcol
    és part activa en tres de les cinc activitats incloses en aquesta tria: la representació
    teatralitzada del conte “El Fanalet d’en Tasi” a les biblioteques, la posada en escena
    d’”Els Pastorets” sobre l’escenari de l’entitat i el protagonisme d’una de les seves seccions en la “Sopa de Pedres”. En general, són entitats culturals i del territori que cada
    dia, i any rere any, promouen cultura. Comparteixen que tiren endavant pel compromís
    de molta gent. Algunes activitats més que d’altres tenen relleu assegurat i totes fugen
    del model cultural de consum sense relat, dependent de grans pressupostos no orientats ni a travar ni a fer ciutat.

    FER UN COMENTARI

    Si us plau introdueix el teu comentari!
    Si us plau introdueix el teu nom aquí