Entrevista a Oriol Rodríguez, l’home del temps a badaloní de Betevé
Doctor en Física i meteoròleg de professió, Oriol Rodríguez (1991) ha treballat per diversos mitjans de comunicació explicant-nos quin temps ens espera. Ara, aquest badaloní curiós i apassionat amb els fenòmens que cauen del cel, viu una nova aventura com a home del temps a Betevé. Coneixem la seva història.
Per què t’agrada la meteorologia?
Des que era petit, quan tronava fort, sempre estava molt atent. Recordo fer callar tothom a l’hora de sopar per escoltar la previsió del temps. Aquesta passió em va dur a cursar el Grau de Física, a fer el màster en Meteorologia i a completar el doctorat en Física.
Quan penses a treballar als mitjans?
Quan començo la carrera ja vaig entrar en contacte amb alguns mitjans de comunicació. El 2008 col·laboro en un magazín d’estiu de Com Ràdio i després passo a fer de meteoròleg per la Ràdio Nacional d’Andorra. També he estat anys treballant a RAC1 i 8TV. El Diari Ara i aquesta darrera etapa iniciada al gener a Betevé són les altres experiències que he tingut. A banda dels mitjans, també he treballat al Servei Meteorològic de Catalunya.
Com ha de ser una bona previsió?
No és fàcil. D’una banda, s’ha de fer d’una manera prou concisa perquè la gent no desconnecti. Però al mateix temps necessites temps per explicar en detall quin temps farà. Tot canvia en funció del mitjà de comunicació. Si el mitjà és més local, et permet arribar a més detalls. En definitiva, la informació ha de ser concisa i fàcil d’entendre. A vegades el vocabulari que utilitzem pot semblar complex, però l’Antoni Castejón, el primer home del temps de TV3, va fer molt bona feina recuperant el vocabulari meteorològic català d’Eduard Fontserè. Gràcies a ell, paraules com ‘calamarssa’ ja no ens sonen estranyes. De cara al futur, crec que hem d’anar cap a una predicció no tan determinista, és a dir, saber si demà plourà o no, i fer prediccions més basades en la probabilitat: el percentatge d’opcions que les coses passin.
Ets molt actiu a xarxes socials…
Sí! Crec que en general en el món de la ‘meteo’ s’ha creat una comunitat bonica, respectuosa i amb molta interacció. El temps és un tema que ens toca a tots, però que no genera tantes passions com l’esport o la política. Tots tenim present el temps, però des d’un punt de vista més neutral. A més, crec que TV3 va fer una gran feina fa molts anys cridant a la participació ciutadana per enviar fotografies i vídeos. Això, a banda de crear comunitat, ens ha ajudat molt als meteoròlegs a difondre notícies i inclús a investigar diferents fenòmens.
És més difícil ara fer previsions?
T’asseguro que la predicció meteorològica ha millorat molt des dels anys 90 fins ara. Fa 20 anys la predicció a 48 hores vista s’havia d’agafar amb pinces. Ara, previsions a 4 dies vista són bastant fiables. La dificultat actual és la major afluència d’episodis extrems difícils de pronosticar per la modalització meteorològica. Per exemple, uns aiguats molt intensos i molt poc habituals a escala molt local.
Hi ha tornados a casa nostra?
Sí. I més dels que ens pensem. Tots tenim al cap imatges de tornados espectaculars a Oklahoma o Texas, però aquí també n’hi ha. A Catalunya, en els últims 20 anys, en tenim una mitjana de 5 o 6 per ant, a banda de les mànegues marines. Per saber la intensitat que tenen s’analitzen les destrosses causades i la intensitat del vent. D’aquí en surt l’Escala Fujita, amb nivells del 0 al 5. Els grans tornados dels Estats Units són EF5, amb vents de més de 350 km/h. A Catalunya, el tornado més intens dels darrers 20 anys ha estat un EF3, amb vents de 220 a 260 km/h. A Badalona també n’hem tingut de forts. El juny de 1954 n’hi va haver dos que van tocar terra, però sens dubte el més greu que es recorda va ser el 15 de juny de 1982. Va ser un EF2. Es va originar per la central tèrmica del Besòs i va impactar a tota la zona de fàbriques on ara hi ha només l’Anís del Mono. Les va destrossar i va puja pel carrer de Mar fins a la Plaça de la Vila i President Companys, direcció a les Guixeres i a Tiana. Hi va haver 3 morts i una vintena de ferits.
Com evoluciona el temps a Badalona?
Bé, les dades de l’Observatori Municipal apunten a un augment progressiu de la temperatura mitjana. Entre el 1971 i el 2000 era de 16.3 graus i ara és de 16.9: ha augmentat sis dècimes. Les projeccions indiquen que el 2050 tindrem una temperatura 1.5 graus més alta que en el període 1971-2000. Pel que fa a les precipitacions, sembla que hi haurà més episodis de sequera, i que la pluja es concentrarà amb més intensitat, però en menys dies. De tota manera, cal posar les coses en context i no atribuir-ho tot al canvi climàtic. Hi ha fenòmens meteorològics actuals que ja succeïen en el passat llunyà. El canvi climàtic és una realitat, però cal tenir precaució per no crear falses alarmes.
Com et prepares cada previsió del temps?
Sempre segueixo un mateix procés. Primer, cal analitzar el temps en el passat més immediat. Després, consultes si els models meteorològics estan veient correctament la situació actual i, per acabar, cal analitzar els mapes de cara a futur: on situem anticiclons i depressions, cap a on s’acosten les pertorbacions, els nivells d’humitat, les temperatures, etc. He de dir que la previsió del temps la fem en quatre dimensions: les tres de l’espai (superfície, horitzontal i vertical) i la quarta dimensió, el temps. També consultem les dades de les estacions meteorològiques, els radars i els satèl·lits i inclús les xarxes socials. La gent se sorprendria de la quantitat d’eines obertes a tothom que es poden consultar.
