La policia va detenir els autors del crim identificant un lloro de la víctima
Aquest mes, l’abril de 2022, fa exactament 90 anys de la detenció d’Eulàlia Maynou i Benjamín Balsano, acusats de l’assassinat d’Emily Lagger (1932). Lagger era vídua de Hans Joachim Lagger, industrial alemany que, segons la premsa de l’època, es va suïcidar després d’arruïnar-se durant la crisi de 1929. La seva dona va acabar malvivint en una pensió del carrer Tallers gràcies a una pensió mínima.
Benjamín Balsano i Eulàlia Maynou van intentar guanyar-se la confiança d’Emily Lagger per intentar robar-li els pocs recursos que el seu marit li havia deixat. Ella, molt afectada després de caure en depressió i en el consum de drogues, va acabar descobrint que la volien estafar. Llavors, segons la premsa, es va produir el crim. Emily Lagger va ser degollada i enterrada sota terra en un xalet de Llefià, situat a l’actual carrer Mare de Déu de Lorda, on a l’època hi havia l’urbanització de la Batllori. El xalet havia estat llogat prèviament per Benjamín Balsano, un estafador nascut a Buenos Aires i fitxat per la policia.
A banda de matar-la, Balsano i Maynou van vendre algunes pertinences d’Emily Lagger al barri Xino de Barcelona, entre elles un lloro. Després que el propietari del xalet trobés el cos d’Emily Lagger en total descomposició, el lloro va ser reconegut per un familiar de la víctima i, gràcies a aquest fil, les autoritats van acabar arribant als autors dels fets. Eulàlia Maynou va ser condemnada a sis anys de presó, però el 1936 va sortir en llibertat. A Balsano li va caure una pena de 22 anys, però segons algunes fonts va aconseguir escapar de la Model de Barcelona. Ho va fer el 1936, durant l’assalt anarquista de la Columna Durruti a la presó. Se sospita que Benjamín Balsano va marxar amb milicians anarquistes cap a Madrid i que va aconseguir fugir a l’Argentina.
