Editorial
Desnivells amb una complicada accessibilitat, un elevat nombre de gent gran amb dificultats per desplaçar-se tot just al costat de l’autopista. És el segell del barri de Sant Crist. Aquest barri veu com una promesa electoral de millorar la mobilitat se li està convertint en un malson.
Ineficàcia i inacció són les paraules més escoltades entre els veïns i veïnes del carrer Cuba. La instal·lació de la primera rampa de tota la ciutat l’any 2014 no anava acompanyada d’un contracte de manteniment. Ara, havent passat 19 mesos des que les rampes no funcionen són moltes les teories i explicacions però poques les accions.
Si no es poden arreglar, s’ha de buscar altres opcions. I així amb qualsevol infraestructura que porti un llarg temps sense funcionar, com per exemple algun ascensor que està donant més problemes que solucions. Cal eficiència i practicitat, més en un terreny que necessita una adaptació per qui viu allà. Sembla que l’Ajuntament s’ha compromès a signar un contracte perquè una empresa faci una exploració de les rampes i faci el diagnòtic definitiu.
Esperem que aquest serveixi per aclarir quin serà el futur de les rampes que porten 600 dies sense funcionar
