25 anys és un quart de segle. Una bogeria de temps i vida. Doncs bé, després d’aquest mig lustre, el Joventut va tornar a guanyar i celebrar una victòria a El Principat, una pista on sempre s’ha ennuegat el conjunt badaloní i on cap entrenador verd-i-negra havia aconseguit sumar els dos punts d’ençà que el Morabanc Andorra – la bèstia i malson negra – va tornar a la Liga Endesa fa tot just sis temporades. Massa temps.
De fet, en els darrers onze duels directes entre badalonins i andorrans, el balanç era força negatiu: amb només dues victòries verd-i-negres i nou tricolors. Andorra sempre ha estat un dels desplaçaments amb més caliu de l’afició badalonina però el primer triomf del segle XXI al poliesportiu andorrà no s’ha pogut celebrar conjuntament entre afició i jugadors.
Per trobar un triomf del Joventut hem de viatjar en el temps fins a la temporada 95-96, quan el tècnic badaloní Quim Costa encapçalava el cos tècnic des de la banqueta i a pista hi trobàvem els germans Tomàs i Rafa Jofresa, Jordi Villacampa, juntament amb els americans Joy Fisher, Randy White o Jonh Sasky. La victòria d’aquell grup es va aconseguir gràcies al bon encert des del tir exterior (88-93), davant un Festina Andorra que justament acabaria baixant a LEB aquella mateixa temporada.
I 25 anys més tard, i amb una generació actual que començava a conèixer món o néixer s’ha posat punt final a la maledicció i la Penya ja suma tres triomfs (quatre aquesta temporada) a la Liga Endesa.
