Abans de guanyar s’ha de perdre. El camí de Kyle Guy no ha estat fàcil. Líder d’un equip universitari que es va apagar quan la pressió era màxima i sense oportunitats per demostrar les seves capacitats a NBA. Ara, escriurà un nou capítol a Badalona, conscient que la Penya és el vehicle per arribar a l’èxit.
Les primeres sensacions a l’arribar a Badalona.
“Molt bones i amb molta il·lusió. No coneixia a ningú, ni tan sols Henry Ellenson, encara que siguem de la mateixa agència. Pau Ribas ha estat el que m’ha ajudat més en la integració.”
El fitxatge per la Penya. Com es va produir?
“Va ser ràpid. La meva agència va tenir converses amb el club durant dues setmanes. Quan vaig saber que començava a tenir solidesa, el meu agent em va enviar el contracte i condicions i vaig revisar-ho. L’endemà, en Jordi Martí em va trucar i vam estar parlant. A l’acabar, em va semblar el moviment correcte pel meu futur.”
Tenies altres ofertes?
“Vaig decidir que la Penya era l’opció més bona. La Lliga Endesa és la millor competició després de la NBA, així que sé que vull jugar aquí.”
La direcció tècnica et va contractar per ser el “killer” de l’equip, el referent ofensiu.
“Sí, segur. Confio molt en la meves capacitats i habilitats. Content d’estar aquí i dels reptes. Però també tenim grans tiradors i anotadors. Pau Ribas és una llegenda d’aquesta lliga.”
A part de l’anotació que més et veurem fer a pista? Què has de millorar?
“Espero que tothom pugui veure que soc capaç d’assistir i generar joc facilitant als companys. M’agrada treballar en tot, inclòs el meu tir. Sempre puc fer millores. Més consistent en defensa i com a anotador.”
En els últims partits s’ha vist la falta de sistemes cap a tu. És un problema real?
“No ho crec, per això segueix-ho sentint-me molt còmode a Badalona. Només porto dos mesos, així que penso que quan rodem tot serà millor. No necessito anotar 20 punts cada partit. Molts rivals fan box and one i llavors estic aturat a una cantonada amb un defensor enganxat a mi. L’entrenador sempre em diu que sigui agressiu, així que intento ser-ho al màxim possible.”
El febrer del 2021, el mitjà “Defensa Central” publica que el Madrid s’interessa fort en els teus serveis. Fins a quin punt és real?
“Va ser cert. No em van oferir res ni em van donar cap contracte, però es volien fer una idea. Finalment van decidir anar cap a una altra direcció. Sabia que era un dels equips que probablement hauria dit que si, però volia quedar-me als Estats Units aquell any.”
Amb Virgina, convertia com a gran favorita, caieu eliminats a NCAA. La bombolla de pressió i ansietat va explotar sumat a les amenaces dels aficionats. Com va ser el procés de gestionar la situació?
“Crec que va ser una època important per a mi. Vaig créixer molt i em vaig fer més fort. Aprendre a recolzar-me al costat de la meva família i companys d’equip va ser clau. La millor manera de superar coses així és parlar d’elles. Els meus companys i jo pensavem que tots estavem rebent amenaces de mort, així que ho parlavem i qui tenia la pitjor, rèiem d’ell. Van ser un dels moments més durs, però també alguns dels millors.”
El bàsquet et torna tot el que li dones. El teu gran èxit. Guanyes la NCAA i ets MVP. Vas pensar que Kyle Guy podria arribar a ser una estrella emergent de NBA?
“Sí. Sabia que jugaria a NBA. Encara penso que De’Andre Hunter mereixia l’MVP abans que jo. Va jugar molt bé el aquell partit del campionat, ofensivament i defensivament. Teníem un gran equip i sabia que guanyar era la millor manera.”
I quin és el teu objectiu personal a final de temporada?
“Sempre són els mateixos. Guanyar tot el que juguem. Ens vam quedar curts a les competicions de pretemporada. Per tant, guanyar les dues competicions (Lliga Endesa i Eurocup), jugar bé individualment i ser un bon company d’equip.”
I a llarg termini? Tornar a provar la NBA?
“Vull jugar l’Eurolliga, però la competició d’Eurocup és un bon punt de partida. L’únic que vull és jugar i disfrutar, cosa que no he pogut fer gaire en els últims tres anys. És cert que vaig jugar a la G-League, però l’objectiu és el màxim nivell. Tinc una gran ambició.”
