Res a recriminar a l’equip de Carles Duran. I res a recriminar a una afició que no ha defallit ni un segon en el partit més important de la temporada.
A diferència dels altres tres partits de la sèrie, el Club Joventut de Badalona ha començat el partit impregnant intensitat i lluita, digne d’un equip marcat pel coratge. La diferència, més que significativa, és que, en el tecer partit, el Madrid va començar dominant per 2-17, i avui, el marcador reflexava 17-17 al final del primer període. La igualtat entre els dos conjunts ha estat una costant fins a mitjans del tercer quart, segurament perquè el conjunt arbitral ha tingut més respecte als verd-i-negres i ha mostrat un criteri parcial. La Penya ha arribat amb un -3 (35-38) al descans, amb nul·la presència de Kyle Guy – neutralitzat – i l’anotació de Parra i Feliz com a protagonistes. La represa ha estat marcada per la pujada d’intensitat dels dos equips, escalfant encara més, per si no fos prou, un ambient tens i calorós. Les accions individuals del Madrid sumat al desencert des de la línia exterior de la Penya (4/17 en tirs de camp) han conclòs un parcial favorable al conjunt blanc de 14-24 per agafar una diferència important (49-63) i deixar, pràcticament, encarrilat el camí per a la final.
Una nova acció polèmica del Real Madrid – i que aquesta vegada no ha tingut impunitat – en què Hezonja ha anat directament a per Feliz ha estat el detonant per fer reaccionar una Penya molt ferida. Els verd-i-negres han intentat treure l’orgull dels últims partits, però l’embranzida del Madrid, en què Musa, Yabusele i Sergio Rodríguez han exercit com a líders, ho ha fet impossible. Andrés Feliz ha fet la guerra pel seu compte en els últims minuts, però el madrid s’ha imposat per 73-94, resultat dolorós després dels tres primers quarts.
La Penya diu adéu a una notable temporada: semifinals en Copa, Lliga i Eurocup. Un any en què s’ha recuperat el binomi equip-afició i que de ben segur, l’any que ve creixerà.
