La Unitat de Long-Covid de l’Hospital Trias i Pujol és una de les poques que funcionen arreu de l’Estat
Fa cinc anys que la Covid-19 va impactar a les nostres vides. I la va sacsejar. Per a la majoria, n’ha quedat com un virus més al que estem exposats en determinats períodes. Però, entre un 5 i un 15% de la població que va patir el virus SARS-CoV-2 encara hi conviu. Són les persones que pateixen Covid persistent o Long-Covid, a qui els ha quedat com una malaltia crònica incapacitant i limitant. És el manteniment d’unitats de post-Covid com la que funciona des de juny de 2020 a l’Hospital
Germans Trias i Pujol que aquestes persones tenen un bri d’esperança per revertir aquesta situació. La síndrome afecta en un 70% a dones d’entre 30 a 50 anys. “És difícil de determinar perquè són més propenses”, comparteix la doctora Cora Loste, investigadora clínica i metgessa del servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital, a on està ubicada aquesta unitat. “Segurament per temes hormonals”.
Més de 200 símptomes identificats
És una síndrome amb símptomes heterogenis que poden aparèixer per desenes o per centenars en una mateixa persona. Els més freqüents són la fatiga persistent, l’ofec, dolors articulars i musculars, afectacions cognitives, mal de cap, taquicàrdies, palpitacions, trastorns del son, depressió i ansietat, pèrdua del gust i de l’olfacte, problemes gastrointestinals, alteracions neurològiques amb dificultats de
concentració i pèrdua de memòria (…). I es poden concentrar en una mateixa pacient, d’aquí la seva definició com una malaltia incapacitant i limitant, molt agressiva, que irromp de cop.
Tot i ser, sí, ja una malaltia reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut l’any 2021, això no eximeix de problemes per obtenir les baixes i les incapacitacions laborals. El deteriorament de la síndrome impossibilita el retorn a la normalitat, i aquí s’inclou la pràctica professional. La dificultat que no hi ha un biomarcador ni cap prova objectiva que confirmi el diagnòstic complica aquestes gestions. “Al
diagnòstic s’hi arriba per eliminació a través de l’entrevista clínica i les exploracions físiques entre l’equip mèdic i els pacients”, subratlla Loste.
Fins ara, no hi ha un tractament global eficaç. S’aborda el ventall de símptomes per separat. D’aquí rau la importància dels assajos clínics: trobar-ne un tractament curatiu. Per què en alguns pacients hi persisteix és un misteri, i d’aquí la importància de mantenir els estudis que s’estan fent a escala mundial. Hi ha 65 milions d’afectats arreu del món. Del que s’ha estudiat fins ara, tenint en compte la novetat del problema, es desprenen diferents hipòtesis com la persistència viral, la inflamació, l’autoimmunitat, les alteracions a la microbiota o als petits vasos
sanguinis com a elements que predisposen al Long-Covid. Fins ara, les intervencions a pedaços pal·lien els símptomes, però no resolen la causa subjacent de la malaltia.
Esperança en Thalassa
El 10 de febrer de 2025 a l’Hospital Trias i Pujol va arrencar l’estudi Thalassa que vol aportar si hi ha evidències científiques per poder incorporar el tractament amb plitidepsina en el Long-Covid. Segons la doctora Loste, s’ha triat perquè “funciona com a tractament antiviral, té un component immunomodulador antiinflamatori i ha resultat eficaç en el tractament de virus SARS i dels herpes”. És a dir, impactaria sobre tres de les vies descrites com a possibles desencadenants del Long-Covid.
L’estudi consisteix administrar quatre cicles del tractament durant tres dies consecutius cada dues setmanes. Hi participen 90 persones, que s’han distribuït en tres grups. A un grup de 30 se’ls administra el tractament amb plitidepsina durant quatre cicles; a un segon grup se’ls administra dos cicles de placebo
i dos de plitidepsina i a l’altre grup, al tercer, se’ls administra placebo durant tot l’estudi. Amb els resultats es proporcionarà evidència científica, o no, per oferir una opció terapèutica concreta. L’estudi acabarà a finals del 2026.
L’anterior assaig al Thalassa més rellevant dels que s’han liderat des de Badalona va ser un tractament amb plasmafèresi. En aquest cas, a la meitat dels participants se’ls va fer el tractament amb plasma i a l’altra meitat, se’ls administrava placebo. El resultat final no va mostrar diferències significatives. De manera que es va descartar com a possible tractament.
De les poques de l’Estat
La unitat post-Covid del Germans Trias i Pujol és l’única que funciona a Catalunya i de les poques operatives a la resta de l’Estat. La doctora Loste comparteix que “és molt difícil tirar endavant, perquè calen molts recursos perquè els assajos necessiten molta dedicació i molta implicació”. Sense qüestionar que ja sigui una unitat consolidada dins de l’Hospital, l’entitat patològica té assignats quatre metges, insuficients per a Loste. “Portem pacients de tot Catalunya i també de la resta de l’Estat”. Des de la seva creació, la unitat de Badalona ha tractat més de 2.000 pacients adults. I han creat una unitat per a infants i adolescents, també víctimes de la persistència, tot i que en un percentatge inferior. “Faig una crida per subratllar la importància de la inversió en la investigació dels assajos, com a únic camí per a trobar un tractament eficaç”, reitera.
La unitat de Badalona és una de les poques que funcionen, amb la d’Aragó ubicada en el Centro Médico Grande Covián; o la inaugurada de poc a l’Hospital de Basurto, el primer centre públic al País Basc, que se suma a la unitat Covid persistent que fa anys que funciona a l’Hospital Quirón Salud de Vitoria. Una de les reivindicacions de les persones afectades, que s’estan organitzant, és que s’obri un registre de pacients de Long-Covid, com a pas important per a l’assignació de recursos per al tractament. L’estimació és que a tot l’Estat hi ha d’1,6 a 2 milions de persones que aquests dies no recorden ni comparteixen en quina onada van agafar la Covid, sinó que cada dia li planten cara als múltiples símptomes des de la seva complicada quotidianitat.
“Faig una crida per subratllar la importància de la inversió en la investigació dels assajos, com a únic camí per a trobar un tractament eficaç”, doctora Cora Loste
