Avui és la Candelera, una festa que té lloc exactament enmig de l’estació hivernal: quaranta-quatre dies després del solstici d’hivern i cinquanta dies abans de l’equinocci de primavera. Per això sempre s’ha considerat una data idònia per pronosticar la meteorologia i, molt especialment, els dies de fred que queden. És molt coneguda la dita “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu”. Tradicionalment, s’ha entès que la intenció de la dita era explicar que si el dia de la Candelera plou, l’hivern està a punt d’acabar i si hi ha un cel clar, encara queden dies de fred. Però hi ha una altra interpretació relacionada amb el calendari lunar i diuen que és més encertada: si hi ha lluna nova, no es veu i la Candelera “plora”, per tant, la primavera s’avançarà. I si, al contrari, hi ha lluna plena i la Candelera “riu”, l’hivern encara serà llarg.
Més enllà del temps meteorològic, la Candelera també és una festivitat amb reminiscències religioses. El cristianisme commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem quaranta dies després del neixament, que és en el solstici d’hivern, o el dia de Nadal. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i benedicció d’espelmes de cera. És el dia que tanca el cicle de Nadal i en el que tradiconalment s’ha de treure el pessebre.
A la muntanya també hi ha la creença popular que al voltant de la Candelera era quan els ossos començaven a despertar-se de la hibernació: “Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera”. Als Pirineus, es creu que aquest és el dia en què l’ós es desperta i surt de la cova i que, segons el temps que faci, es despertarà del tot o tornarà a dormir. L’explicació diu que l’ós surt i mira el cel nocturn: si hi ha lluna plena, torna al seu refugi i perllonga la seva letargia quaranta dies més i si hi ha lluna nova, sort de la cova, tot sabent que l’hivern s’ha acabat.
Aquesta creença ha deixat en moltes poblacions de muntanya del Pirineu les festes dels ossos. Són especialment famoses les de la comarca del Vallespir. Un home disfressat d’ós es dedica a atemorir i molestar a la població perquè representa que la bèstia ja ha acabat la hibernació. Tot i que actualment se solen celebrar a prop del Carnestoltes, quasi sempre pel mes de febrer, el sentit original prové de la relació amb la Candelera.
Aquesta idea que és un animal qui decideix acabar la letargia hivernal segons el temps que faci no us ressona de res més? Evidentment, sí, el 2 de febrer, en moltes poblacions dels Estats Units se celebra el Dia de la Marmota. Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a la pel·lícula protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell, i que ara s’ha estrenat com a musical a Barcelona, consisteix a endevinar la fi de l’hivern pels moviments de l’animal: si la marmota veu la seva pròpia ombra perquè el dia és núvol, deixarà la seva madriguera i, per tant, la primavera s’acosta. Però si el dia és assolellat i veu la seva ombra, tornarà a la madriguera, i això vol dir que l’hivern durarà sis setmanes més. És un costum folklòric d’origen una mica incert que seguien molts grangers dels Estats Units i del Canadà i que, en alguns llocs, ha acabat esdevenint una gran festa.
