Estarem sis anys sense el Pont del Petroli. Tot i que fa cinc anys del Glòria, el retard en la renovació de la concessió amb el Ministeri per a la Transició Ecològica fa preveure que no serà fins al 2026 quan el Pont es tornarà a obrir. No, no és que de cop no sapiguem comptar. Sí, la potència del temporal Glòria va trencar-nos el Pont del Petroli el gener del 2020. I des de llavors, han transcorregut cinc anys sense poder endinsar-nos al mar a través d’aquest símbol recuperat a partir d’una important lluita ciutadana el 2001. Liderada per l’entranyable Sr. Valls i també per l’arquitecte Toni Poch i amb el suport mediàtic del Punt de Badalona, contra tot pronòstic la batalla es va guanyar. No va ser fins al 13 de juny del 2009 que el Pont del Petroli recuperat s’obria al públic. L’èxit del 2001 requeria negociar amb el llavors Ministeri de Medi Ambient la cessió d’aquell element. El document definitiu
amb la primera concessió data del 2003 i tenia una durada de 10 anys. Arribava fins al 2013. Però quan encara s’estava tramitant una pròrroga per a 30 anys més, va venir el temporal Glòria i va ser un dels temes, com d’altres, que va passar a fos.
Renovació aturada
De manera que contextualitzem: post-temporal, pandèmia i continuades crisis institucionals. La renovació de la concessió no es va tornar a recuperar fins fa uns anys, i és aquesta“la qüestió tècnica” a la que fa referència el tinent d’alcalde de Territori, Daniel Gracia. I és que quan es pregunta a l’Ajuntament sobre aquest projecte, hi ha tres ítems en les respostes. El primer, que el projecte està aprovat i enllestit, i així és. El segon, que
està a punt de licitar-se per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La Junta de Govern de l’AMB va aprovar inicialment aquest projecte redactat per l’empresa Enginyeria Reventós el dia 21 de novembre de 2024 i tot el procés d’exposició pública acabarà al febrer. El tercer ítem és que resten autoritzacions pendents des de Madrid per poder avançar, vinculades amb les competències del Ministeri per a la Transició Ecològica amb la zona de domini públic marítimo-terrestre. Però aquesta “qüestió tècnica” és, com dèiem, la renovació de la concessió, no un tema menor. Darrerament, però, potser conscients que des del Ministeri ja estan explicant que s’està tramitant la concessió, en les respostes des de l’Ajuntament ja ho van orientant cap a aquest tema, indicant que “estem a l’espera que ens donin la concessió al 100% per poder fer el projecte”. “Faun any i mig que l’Ajuntament va al darrera per poder licitar les obres”, insisteixen
Dates, estudis i votació popular
De manera que analitzant el que no s’estava dient i calculant els temps, estaríem davant
d’un més que problable arranjament fins el 2026. El document base sobre el que
s’ha fet el projecte que s’implementarà data de després del Glòria i tenia un cost de 900.000 euros. Des de llavors, hi ha hagut novetats que l’han fet endarrerir. Destacar
com a proposta per valorar l’eficiència de la renovació o discernir quina decisió prendre, enmig d’aquests episodis destaquen els estudis del laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC. També com a episodi singular la votació popular llençada per l’alcalde Guijarro per triar la forma de la base final. Afortunadament, va guanyar la forma rodona, la que està inclosa en el projecte que s’ha de fer, amb un disseny que redueix pressió facilitant pas de l’aigua. Afortunadament perquè sinó s’hauria d’haver de fer de nou el projecte que ara està a punt de licitar-se i s’haguessin acumulat més endarreriments.
“Les obres marítimes
es fan de maig a
octubre. No ens hi
posarem per treballar
un de cada cinc dies”, manté Mannuel Reventós, de l'Enginyeria guanyadora de
l'execució del projecte
El nou projecte i els treballs
Per anar en calendari de poder gaudir del pont durant el 2025, les obres s’haurien de
licitar immediatament després que al febrer acabi l’exposiciò pública, però el plànning
està força tensionat perquè sigui possible donat que no hi ha encara notícies de Madrid. I l’Àrea Metropolitana no tirarà res endavant sense un document oficial amb l’adscripció del Pont del Petroli a l’administració local. També, i sobretrot, cal recordar que el projecte només es pot fer tècnicament durant els mesos de bon temps, per això també anem molt al límit amb la previsió per al 2025. L’enginyeria adjudicatària del projecte manté que només es pot treballar del maig a l’octubre. “Sort que va guanyar el disseny rodó quan l’alcalde Rubén Guijarro va llençar la votació”, reforça Manuel Reventós, de l’Enginyeria guanyadora. Per tot plegat, i lamentant-lo molt, ell mateix apunta que aquest any segurament no podrà ser. “Les obres marítimes es fan amb el mar calmat, i el marge és de maig a octubre, no ens hi posarem per treballar per poder avançat només un de cada cinc dies”. Ara, amb l’actualització dels costos respecte de la primera proposta de 900.000 euros, el projecte aprovat que desenvoluparà l’AMB té un pressupost d’execució proper als tres milions d’euros.
Afectacions als Clubs Esportius de primera línia
El trencament del Pont és l’efecte més evident i perdurable del pas del Glòria, però el temporal va fer importants destrosses en els clubs esportius de primera líniea de mar, com és el cas del Club Nàutic Betulo, el Club de Rem Badalona i el Club Natació Badalona. El president del Betulo, Carlos Sánchez, comparteix que pocs dies abans del Glòria un raig els va trencar el sostre, i la sorra i l’aigua van tenir moltes vies d’entrada. Tot està reparat però comparteix que cada nou temporal deixa seqüela. Amb tot, és optimista. Manté la confiança dels associats amb una llista d’espera de 2 anys amb una massa de 750 persones.
“Abans de fer espigons s’han de fer els dipòsits pluvials, sinó tindrem piscines d’aigües fecals” , defensen els presidents del Club Natació Badalona i del Club Nàutic Betulo
Coordinació amb Aigües de Barcelona
Des del Natació, Marc Estruch recorda que el Glòria els va destrossar els baixos
que acabaven de renovar “Va ser una nova bufetada de realitat després d’un incendi
als vestidors i la pandèmia”, recorda. Es van coordinar amb unes obres que va fer
Aigües de Barcelona per reforçar murs i estabilitzar la piscina, que havia quedat
malmesa quan el col·lector es va descalçar. Ara, estan bé, diu, amb més de 2.000
persones associades i una llista d’espera d’unes 150.
Tots dos apunten a la construcció d’espigons de retenció de sorra com la solució
per a mantenir les platges, que conceben com un important actiu. Però, evidentment,
s’ha de prioritzar fer abans els anunciats dipòsits fluvials “perquè sinó tindrem piscines d’aigües fecals”.
