Les defenses de Xavier Salvà, Tomàs Vizcaíno i Josep Duran, i els advocats de les companyies telefoniques Telefonica i Vodafone han tancat avui amb les seves conclusions la darrera sessió del judici del conegut “cas de les antenes”. Concretament, sobre les 13.05 hores el magistrat, president del Tribunal, Josep Maria Assalit, ha conclòs el judici amb l’expressió “Vist per sentència”.
Enrere queden set intenses sessions en les que les declaracions dels testimonis no han fet canviar les acusacions de la fiscal especialitzada en temes ambientals i urbanístics, Laura Ricart Rius, envers l’alcalde Xavier Garcia Albiol, el gerent d’Urbanisme,Xavier Salvà i el conseller delegat d’Engestur, Tomás Vizcaíno, durant els fets encausats. Tampoc sobre Josep Duran, que era cap de sereis de llic¡encies, obres i activitats d’Urbanisme. En els tres primers casos es manté l’acusació de prevaricació continuada, activa i passiva, ambiental i urbanística. I en el cas de Duran, passiva, perquè com bé ha dit avui la seva advocada defensora “va heredar el cas”. En canvi, ahir van decaure de la causa el regidor d’Urbanisme Oriol Lladó i el regidor de Seguretat Ciutadana i Participació Miguel Jurado durant el període objecte de la causa.
Les defenses que han intervingut avui han coincidit en moltes dels seus arguments per demanar l’exculpació dels seus representants. Que no es tracta de fets que s’hagin de jutjar des de la visió penal, van criticar la desproporcionalitat, i van contravenir moltes dels arguments escrimits des de fiscalia per discrepar sobre si es podien o no instal·lar les antenes en aquell solar, sobre la urgència i l’interès públic, sobre les competències dels seus representants sobre la capacitat de donar permisos o sancionar. També van lamentar que malgrat moltes de les declaracions testimonials que han reforçat les seves tesis, Fiscalia no canvies en res el seu parer respecte de les acusacions i les penes de les 4 persones que es mantenen a la causa.
En resum, el lletrat de Xavier Salvà, va negar, tot coincidint, evidentment amb la declaració de l’exgerent d’Urbanisme, totes les relacions, converses i reunions que se li atribueixen sobre el tema i va manifestar que va descobrir la irregularitat de la instal·lació de les antenes en una calçotada amb excompanys el març de 2020. En les conclusions de la defensa es va esgrimir que Salvà ni era el referent de la responsable d’implantació de Vodafone, ni va dir a Miguel Angel Sánchez Ruiz que no era competència seva saber o no si les antenes tenien permisos. Van insistir que la tipologia de la petició de les antenes del 2028 i del 2009 era radicalment diferent a les emeses durant el 2012, per distanciar-se de l’argument de fiscalia que insisteix que sí, que eren similars, i que Salvà, qui les havia denegat em el primer cas, no va canviar de parer respecte a la segona demanda per eludir control dels tècnics que haguessin informat de manera contrària. Argument insistent de fiscalia.
L’advocat de Salvà com el de Vizcaíno han apuntat sempre a Miguel Angel Sánchez Ruiz, el titular de l’empresa MSR a qui Engestur va adjudicar el control de la implantació de les antenes de telefonia mòbil a la ciutat i una auditoria sobre els millors emplaçaments, com la persona que interlocutava amb les companyies. Vizcaíno, que ha estat l’únic encausat que no va voler contestar les preguntes de la Fiscalia, ha remès sempre a MRS tota la qüestió vinculada amb l’accés i la col·locació, també que a ell li van dir que Patrimoni i la Guàrdia Urbana havien donat permís per posar les antenes.
A més de MRS, Patrimoni també ha aparegut molt a la sala. Especialment en boca de l’adcocada de Josep Duran. La fiscalia acusa Duran de prevaricació passiva per no actuar, i la seva lletrada diu que el principi de confiança li va fer creure, equivocadament com s’ha vist, que si el secretari de l’Ajuntament li va dir que corresponia a actuar a Patrimoni ell donava per fet que s’estava fent. La fiscalia manté les asucasions sobre Duran era plenament coneixedor de la situació d’ilegalitat i que sabia perfectament com actuar conforme a normativa. En l’interrogatori amb fiscalia Duran va discrepar sobre la possibilitat o no que el terreny fos compatible amb lús, Duran manté que sí, que per tant era un tema de recuperació del domini púbic, no d’emetre cap sanció. Acció que, igualment, isnsiteix, no li corresponia tampoc a ell.
Els advocats de les companyies telefòniques han dit que els reus representants volien regularitzar la sitguació i pagar, que hi havia una raó d’urgència flagrant per donar cobertura a la zona i que no hi ha cap prova que en algun moment les antenes s’alimentéssin via subministrament elèctric directament de la comissaria, per tant, de consum públic.
Un cop acabat el judici, espera la sentència del Tribunal sobre la petició de la fiscalia de Barcelona de 2 anys i 10 mesos de presó i 10 anys més d’inahiblitació per un delicte de prevaricació activa i passiva ambiental i urbanística a Xavier Garcia Albiol per pressumptament haver permès la instal·lació de dues antenes de telefonia mòbil sense llicència en el solar dins del recinte de la comissaria de la Guàrdia Urbana el 2012, en un espai de domini públic amb usos d’equipament. També manté les matixes les penes a Tomàs Vizcaíno i a Xavier Salvà com a cooperadors necessaris dels mateixos delictes. I pel que fa a Josep Duran li manté la petició d’un any i sis mesos de presó.
L’espera de la sentència per part del Tribunal allarga més la resolució d’aquest tema que ara ja, tenint en compte que han decaigut les causes sobre Lladó i Jurado, afectaria el futur polític d’Albiol en cas que no hi hagi una resolució absolutòria.