Les diferents vies amb què podia arribar informació a l’alcalde sobre la situació il·legal de la instal·lació de les antenes objecte de la causa i la preocupació sobre els seus efectes sobre la salut dels agents de la Guàrdia Urbana i els veïns podien ser moltes. Però les que s’han qüestionat avui en la sessió per part del lletrat d’Albiol, l’advocat Cristòbal Martell, han estat dues: les reunions físiques amb els representants del Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP) i les instàncies per escrit que aquest sindicat va enregistrar a l’Ajuntament. No s’ha qüestionat que l’alcalde era coneixedor de la mala maror a través de la informació generada a través de les queixes veïnals i de la Policia Local exposada a través dels mitjans de comunicació i de, per exemple, les intervencions en els plens municipals.
El lletrat de l’alcalde ha estat l’únic, amb el de Miguel Jurado, que ha interrogat els testimonis del sindicat SFP i del gabinet d’alcaldia -cap i una de les secretaries- per intentar desmuntar l’acusació de presumpta prevaricació urbanística i ambiental continuada per part del seu representant. Centrat a limitar el coneixement de l’alcalde respecte de la inquietud sobre l’emissió nociva per a la salut de les antenes. Coneguda la preocupació, l’advocat ha assegurat que ràpidament es van encarregar diferents informes. En consten dos, un octubre del 2012 i un de febrer de 2014. Si bé els documents resolen que la radiació està dins dels límits permesos pel decret ministerial que ho regula, també es va saber que era l’emissió més gran de Catalunya durant els anys que va estar en funcionament.
L’SFP confirmen que van informar Albiol del neguit per les emissions
Oscar Parada, representant de l’SFP en el moment dels fets -de qui es rumoreja que vol optar a substituir el superintendent Conrado quan es jubili, ha estat força comès. Amb respostes més monosil·làbiques. Marta López, va marxar de la comissaria de Badalona, es va esplaiar més. Però tots dos van coincidir a haver explicat a Albiol la preocupació del cos per les repercussions en la salut dels agents, i dels veïns de retruc, per les emissions de les antenes de telecomunicacions. En la seva declaració, López ha estat molt crítica respecte de la gestió de Miguel Jurado com a responsable polític del cos.
En aquest sentit, el lletrat de Miguel Jurado, Josep Riba, va posar sobre la taula una suposada animadversió de la expolicia local de Badalona amb el seu patrocinant, traient a col·lació una denúncia del marit de López contra Jurado per assetjament laboral, que va acabar arxivada en l’Audiència Provincial. L’agent va dir que va patir el mandat de Jurado, “poc obert a les negociacions i amb la presa de moltes decisions unilaterals”.
“Tot era legal”, la instal·lació o el flux de les emissions?
Sobre la sala ha sobrevolat tota l’estona el matís entre el coneixement per part de l’alcalde i especialment de Miguel Jurado que les antenes estaven instal·lades sense cap llicència urbanística, ni cap llicència ambiental ni estaven enregistrades en el Ministeri corresponent. Hi ha solvència contrastada que tothom era coneixedor del malestar per la salut. Els sindicats han insistit que no s’hi havien posat sobre la legalitat ni havien parlat del tema amb l’alcalde perquè en les reunions especialment les mantingudes amb Miguel Jurado es donava per fet que ” tot era legal” i que administrativament era correcte. Aquest matís de legalitat també ha estat objecte de matís per part de l’advocat defensor de Jurado: legal quant a emissions, s’ha insistit. Els representants dels sindicats van insistir que ningú va tenir coneixement previ a la instal·lació de les antenes prèviament a la col·locació i que donaven per fet que el tema administratiu estava resolt. Insistien en el fet que durant les diferents vegades, anys, en què demanaven explicacions se’ls deia que tot “era legal”. Durant la jornada, l’advocat de Jurado ha buscat el matís respecte d’aquesta legalitat, si era respecte de la radiació o respecte a obtenció de la documentació i els permisos pertinents.
Ingressos per a les millores en la comissaria
Els representants sindicals també han confirmat que Jurado havia indicat que els ingressos obtinguts pel cànon de les empreses de telecomunicacions es reinvertiria en millores en la comissaria. Però no es va cobrar ni un euro. Al contrari, com a mínim una de les antenes va estar endollada al subministrament elèctric públic a través d’un cable ben visible que en algun moment es va posar, però ningú no identifica quan. Un dels testimonis que n’ha fet referència ha estat Antonio Piña, cap de la comissaria de la Guàrdia Urbana en el primer període dels fets encausats. Va compartir que un dia el va treure i que també va prohibir l’accés dels representants de les companyies de telèfon al recinte de la Guàrdia Urbana. Però segur que alguna altra persona -aquí hi ha un cert misteri- va tornar a connectar-lo perquè les antenes van estar en marxa durant sis anys, i en la majoria de temps a compte de l’erari públic.
Segons la Guàrdia Urbana, no perillaven les seves comunicacions
En la intensa i llarga sessió d’avui, també s’ha posat en qüestió la necessitat imperant de posar en servei les antenes per donar cobertura a les comunicacions de la Guàrdia Urbana. Ho ha negat Antonio Piña i també els representants sindicals.
El paper d’Albiol com a regidor d’Urbanisme
Donat que l’alcalde no va delegar les competències en Urbanisme, d’aquesta responsabilitat se’n poden derivar suposades responsabilitats i delictes. En aquest sentit, la seva excap de gabinet, que també ha declarat com a testimoni, ha circumscrit l’interès d’Albiol en mantenir les competències de territori per fer el seguiment d’un únic tema: el canal del Port de Badalona. Irene Poveda ha dit que l’alcalde volia “poder fer seguiment directe del seu projecte del canal, per poder tenir les reunions amb Territori de la Generalitat i amb Costes”. I que en coherència amb aquest únic interès, va nomenar un gerent, Xavier Salvà, també encausat, per gestionar els temes de llicències, disciplina urbanística, planejament. És a dir, Albiol només refrendava, segons Poveda, el que ja li venia dat i beneït des de la Gerència d’Urbanisme.
Daniel Gràcia responsable de llicències a qui van arribar les instàncies
Fins i tot en llicències hi havia un regidor delegat, que era el Daniel Gràcia, regidor de Mobilitat i Via Públia. És a Daniel Gràcia a qui, segons s’ha conegut, van arribar la instància que van entrar el sindicat SFP al registre de l’Ajuntament, tot i estar adreçades a alcaldia. S’ha explicat en la sala el procediment que se segueix, amb independència de l’encapçalament que posi la ciutadania. És a dir, que si en un escrit posa que va dirigit a l’alcalde o alcaldia, hi ha un filtre previ que decideix quina ha de ser la taula final.
Així han explicat que va passar l’agost del 2012. Quan la instància entrada pel sindicat SFP va arribar a l’espai físic del Departament d’Alcaldia. Allà, una administrativa formada per a fer aquest cribratge la va derivar cap a Mobilitat i Via Pública de Gràcia. Per tant, quant, asseguren, l’alcalde ni la seva cap de gabinet van tornar de les vacances de l’agost s’ha assegurat que ni a ella ni a l’alcalde se’ls va informar sobre aquest escrit. De manera que per la via de la instància, l’alcalde no va tenir coneixement de la preocupació del sindicat per la salut.
Sessió maratoniana amb 10 testimonis
La tercera sessió ha estat molt llarga, de les deu hores fins passats dos quarts de tres. Una sessió maratoniana per la qual han passat deu testimonis. Un representant de Telefònica Movistar, que ha coincidit majoritàriament amb el procediment exposat ahir pels representants de Vodafone. Un tècnic d’informàtica de l’Ajuntament de Badalona que ha indicat que quan des de les empreses de telecomunicacions li van comentar el problema de cobertura ho va passar a Tomàs Vizcaíno i a Xavier Salvà.
La declaració de MSR: tot a través de Vizcaíno
Avui també ha fet la seva exposició Miquel Ángel Sánchez Ruiz, qui ahir va ser una de les persones més nomenades a la sala. Tota l’estona va insistir que el seu contacte era Tomàs Vizcaíno qui el va contractar per posar l’ordre davant del llavors nou escenari de les antenes per donar cobertura el territori. Havia de fer un inventari, la normativa, un estudi de localització… ordenar aquest panorama davant d’un Vizcaino que ha identificat com una persona sobrepassada per tot l’àmbit de gestió d’Engestur. L’administració necessitava dotar-se d’informació i de rigor davant del malestar veïnal sobre els possibles efectes nocius de les emissions. En el que Sánchez ha identificat com a “context d’alarma social”, diu que en un primer moment no es va interessar pels temes de legalitat, ni si el territori on es posaven les antenes eren privats o de domini públic. Tot i que no formava part del seu encàrrec, Vizcaíno li va encomanar directament facilitar la instal·lació de les antenes al recinte del Turó d’en Caritg davant la falta de cobertura en el que Sánchez ha identificat com un quart de la superfície de la ciutat. Segons MSR, Vizcaino havia rebut una trucada de Salvà perquè es resolgués. Miguel Ángel Sánchez va intermediar suport en facilitar els accessos de les companyies per fer la implantació, primer, i per subministrar el combustible els generadors.. Respecte a l’acusació d’ahir, especialment de Vodafone, que Miguel Ángel era el tap on es quedaven les propostes de convenis per legalitzar la situació, Sánchez ha assegurat que tot ho remetia a Vizcaino i als serveis jurídics d’Engestur. Que ell no tenia cap potestat i va respondre amb un petit silenci i un “No ho sé” quan la fiscal li ha preguntat si en tot el temps que va des d’octubre de 2012 fins al maig de 2013 no havien pogut tancar la regularització. Ha compartit que quan és coneixedor que no hi ha tràmits aprovats, va demanar explicacions a Xavier Salvà i li va dir que això no era competència seva. MSR ha assegurat que mai va parlar amb Garcia Albiol, ni amb Jurado, ni amb Oriol Lladó ni Josep Duran.
Demà, ja s’arribarà al mandat del 2015
La sessió de demà, dijous 12 de desembre, també serà intensa. Hi ha programada la declaració de 13 testimonis, entre els quals hi ha el superintendent de la Comissaria de la Guàrdia Urbana de Badalona, Conrado Fernández; el gerent d’Engestur en el mandat 2015-2018, Christian Carneado, el regidor de Patrimoni en el mateix mandat, José Antonio Téllez, el cap del departament d’Ecologia Urbana, Josep Anton Montes i l’actual Director de l’Àrea d’Urbanisme, Ramon Díaz Cano. Demà ja ens anirem introduint cap al segon mandat inclòs en el període dels fets, i segur que exerciran més protagonisme les defenses d’Oriol Lladó i de Josep Duran.
