Ja s’ha superat el segon dia del judici de secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, amb el relat del primer episodi dels fets: com va anar tot a partir de la petició de Vodafone emesa el 12 de juliol de 2012 per posar una antena en el recinte del Turó d’en Caritg i les recerques dels Mossos d’Esquadra que van iniciar els Mossos d’Esquadra arran de la denúncia d’un sindicat de la Policia Local, pesquises que van lliurar a Fiscalia, i que han desembocat aquest judici. Avui s’han concentrat les declaracions de dos grups de testimonis, els de Vodafone i els del Cos dels Mossos d’Esquadra. Sens dubte, el nom que més ha sotat a la sala ha estat el de “Miguel, d’Engestur”, en referència a Miguel Àngel Sánchez Ruiz de l’empresa MSR a qui Engestur va delegar la gestió de les antenes.
Urgència per restablir el servei de Vodafone
Alguns dels conceptes que es van repetir per part dels testimonis de Vodafone és que la urgència i l’emergència per la caiguda de la cobertura per part de l’empresa Vodafone en aquell territori van marcar la rapidesa en les gestions. En deu dies es va posar l’antena “provisional” sobre un mòdul. El període mig per aconseguir una llicència d’activitat per a una antena era de 18 mesos, segons es va compartir a la sala. També s’ha evidenciat que malgrat que Vodafone tenia els seus procediments ben dissenyats per desplegar en totes les possibles casuístiques, a Badalona es va tirar pel dret i es va posar l’antena sense tenir cap permís escrit i tampoc ha quedat clar si verbal, ni per part de qui al respecte. I sense superar el tràmit de la llicència d’activitats, ni la declaració ambiental ni la regularització per part del Ministeri respecte de les emissions, una tramitació que va aflorar ahir.
En algun moment de la vista també s’ha volgut vincular la importància de tramitar amb urgència l’entrada en funcionament de l’antena per garantir les comunicacions de la Guàrdia Urbana, i fins i tot s’ha especulat que calia actuar per mantenir el servei del 112. Però això no se sustenta perquè el 112 pot funcionar sense cap cobertura. El que si hi havia era un gran interès comercial perquè el buit en la cobertura estava gerent, queixes de clients que podrien derivar en baixes, en un mercat molt competitiu amb escassa fidelització. Vodafone tenia pressa. Al marge de l’interès general al qual estan sotmeses les telecomunicacions, Vodafone tenia una necessitat urgent perquè en les proximitats els havien caigut contractes d’altres antenes que no havien pogut renovar i tenien un problema greu amb els clients.
És a dir, la urgència va passar per sobre de qualsevol documentació. Perquè Vodafone tenia perfectament estructurats els departaments, insistim, amb les funcions assignades per a cada pas. Primer hi ha la localització d’un espai adequat – el Turó d’en Caritg és perfecte per emetre cap a una zona urbana- , després la identificació de la titularitat – si és pública o privada-, per passar a la negociació dels convenis, el pas a la signatura, el futur seguiment.
Vodafone havia demanat posar una antena al Turó d’en Caritg ja al 2009
No era el primer cop que Vodafone volia la localització del Turó d’en Caritg – en el recinte de la Guàrdia Urbana en un espai de domini públic amb ús d’equipaments-. Concretament el 2009 ja s’hi havia fixat. I en aquest sentit, hi consta un informe desfavorable signat per Xavier Salvà indicant que era un espai de domini públic i que no es podia destinar a aquests usos. Un document que l’advocat defensor del gerent d’Urbanisme, José Ramon Sorní, s treu, i treurà, a tort i a dret durant tot el judici.
La majoria dels interrogatoris cap als vuit testimonis els ha protagonitzat fiscalia. Només en alguns moments ha intervingut Josep Maria Assalit, magistrat president del Tribunal, per aclarir certs aspectes. Com per exemple, si les instal·lacions provisionals requereixen llicència. Però no s’ha acabat de treure l’entrellat sobre aquest aspecte. El que sí s’ha descobert és que tampoc no es va fe, com dèiem, el tràmit amb el Ministeri per regularitzar i validar la instal·lació respecte a les emissions de ràdiofreqüència.
Només els lletrats de Salvà i Vizcaíno s’interessen pels primers testimonis
Van intervenir poc els alguns dels lletrats de la defensa. Bàsicament, el de Xavier Salvà, com dèien, en referència als fets del 2009, i l’advocada de Tomás Vizcaíno per preguntar sobre la participació del conseller delegat d’Engestur en el moment dels fets en les reunions que es posaven sobre la taula. Avui després d’aquest primer paquet de testimonis s’ha després poca participació de Vizcaíno i de Salvà i nul·la d’Albiol.
El nom que més va sonar a la sala va ser el de Miguel Ángel Sánchez Ruiz, a qui tothom va identificar com la persona que negociava en nom de l’Ajuntament i que el representava plenament. Era, per exemple, la persona que havia de desencallar la crisi a la Guàrdia Urbana quan els agents es negaven a deixar accedir al recinte als tècnics de Vodafone per carregar de combustible el generador amb què s’alimentava l’antena. Fins a un moment donat que donades les contínues prohibicions, tal com va compartir un dels testimonis de Vodafone, es va decidirconnectar la instal·lació al subministrament elèctric de la Guàrdia Urbana.
Amb qui parlava? qui li va dir? amb qui ho va mirar? Amb “Miquel d’Engestur”. Segons el que es va sentir a la sala, se’n podia derivar que o era una persona de la plantilla municipal o un tècnic d’Engestur. Miquel Àngel Sánchez Ruiz , a més de ser el president del FC Badalona, és l’administrador únic de l’empresa MSR Informática SL, creada el 1994. Quan l’Ajuntament de Badalona va delegar en Engestur part de les gestions relatives a la implantació de la xarxa d’antenes de telefonia mòbil a la ciutat – no el tema de llicències, que s’havia de mantenir a l’Ajuntament- alhora va subcontractar els serveis de MRS perquè fos una empresa externa qui ho gestiones. Per tant, Sánchez era un proveïdor d’Engestur. Sánchez va estar encausat fins a la celebració del judici oral en març del 2023. Fins aleshores, hi havia 8 persones encausades i a judici n’han arribat sis. Les que van decaure va ser el gerent d’Engestur, Christian Carneado, i precisament Miguel Àngel Sánchez Ruiz. Aquest diari va publicar erròniament que l’exalcaldessa Dolors Sabater havia decaigut dels encausats. Les dues persones que van decaure són Carneado i Sánchez.
Vodafone insisteix que sempre van voler regularitzar la situació
Els diferents testimonis de Vodafone van subratller que sempre instaven a la legalitat i van assegurar que la signatura del conveni marc entre l’Ajuntament i la companyia es va encallar quan Miguel Ángel Sánchez va dir que s’havia de signar a nom d’Engestur. Per a Vodafone era una situació estranya. Asseguren Sánchez era “una pantalla opaca i era identificar el que hi havia darrere d’ell”. També que hi va haver respostes dissuasòries i poc resolutives quan li van demanar la documentació acreditativa que justifiqués que s’havia de pagar a Engestur.
A la primavera del 2013 Vodafone va fer una reestructuració organitzativa i la majoria dels testimonis que han intervingut avui ja no operaven sobre el mateix territori i no se’n va continuar amb les gestions, fins que van sortir a la llum arran de la denúncia dels sindicats.
El paper dels Mossos en les diligències prèvies a la judicialització
Ahir també van passar per la sala representants del Cos de Mossos d’Esquadra que hi van actuar arran de la denúncia a Fiscalia per la implantació de dues antenes de telefonia mòbil en terreny municipal. Van compartir que primer van fer un complet reportatge fotogràfic i que van anar a diferents dependències municipals requerint documentació respecte a les antenes. Ho van fer a la comissaria, li van demanar al secretari municipal i a Engestur. No van aconseguir ni un paper en aquesta fase d’investigació prèvia a l’obertura de diligències judicials. Els sindicats, que van aixecar el tema, deien que a ells els havia passat igual i que per això van emetre la denúncia. Tot era de paraula i el missatge que els arribava és que tot estava en ordre. Als Mossos només els van facilitar documentació sobre la petició de l’empresa de telecomunicacions France Telecom del 2008 i la de Vodafone de 2009 – a la que ens hem referit prèviament, que Salvà va informar de manera negativa.
La sessió de dimecres, 11 de desembre
Les sessions seran totes força intenses i amb molt de contingut. Amb una ordenació dels testimonis cronològica, demà, dimecres dia 11, estan convocades també 10 persones. Com ara Miguel Ángel Sánchez Ruiz, a qui tothom espera escoltar en nom de qui gestionava i sota les indicacions de qui. També serà molt interessant escoltar a l’ Òscar Parada Pérez i a Marta López Nogales, que són els representants sindicals que, presumptament, es van reunir amb l’alcalde Albiol per exposar-los la situació.
