Dos anys després que va morir la seva mare per càncer de pulmó, el 2018, el Ricky Rubio va crear la Fundació que porta el seu nom. Feia anys que li barruntava pel cap crear-ne una i llavors ho va tenir clar. A més, li havia promès. Després d’establir diferents rècords a la pista, com haver estat el jugador més jove en disputar un partit de bàsquet ACB amb 14 anys, 11 mesos i 24 dies, la seva lliga ara passa per dedicar-se a la lluita, la sensibilització i la prevenció del càncer de pulmó des de la Fundació, i a la recent segona estrenada paternitat.
Segur que des de la Fundació heu rebut molt bé que la Marató del 2024 se centri en les malalties respiratòries. De fet, des de la Fundació col·laborem sempre amb la Marató, però, és clar, aquesta vegada ho farem de manera especial perquè el càncer de pulmó és una de les malalties respiratòries més dolentes, quant a detecció precoç i, per tant, pel que fa a curació. Tot i que a poc a poc les estadístiques van millorant. I la Marató fa una tasca de visibilització impressionant. Abans ho estava comentant amb la companya d’AstraZeneca, que li he explicat, perquè nosaltres hi estem molt acostumats, però és una cosa molt excepcional fora de Catalunya. Li deia que els catalans ens sentim molt orgullosos d’aquest dia, a ella, que no ho coneixia.
Si a més sumem a aquesta tria de la Marató de TV3 l’entorn assistencial de referència a prop de la Fundació, com el què tenim en el clúster de Can Ruti, com a Fundació compteu a mà amb partners privilegiats que segur que donen més garantia d’èxit als projectes. Sens dubte, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol és pioner, i allà també hi tenim l’ICO. A més a més de ser professionals de prestigi en l’especialitat, hem d’afegir que sempre estan oberts a tot el que els hi proposem. I això és clau per poder avançar. En aquesta, com en altres investigacions, ens estan ajudant molts oncòlegs.
En el cas del càncer de pulmó per on s’hauria d’atacar primer? En abocar recursos cap a la detecció precoç? En campanyes de prevenció del tabaquisme? En incorporar a l’agenda altres patògens com la contaminació? En millorar la qualitat de vida del pacient? Per on es comença? La feina és molt extensa. I des de la Fundació intentem equilibrar. Sempre que ens preguntem a on invertir, jo sempre soc partidari de prioritzar invertir a la base. Des d’aquesta premissa: A qui ens orientem, als que ja estan fumant o als que encara no han començat? Per mi és millor evitar que algú comenci a fumar, que algú ho deixi. En aquest sentit, tant la prevenció com l’atenció precoç s’han demostrat que són molt eficaces en aquests tipus de càncer. Podem arribar al un 80% de supervivència si es detecten abans, enfront d’un 20% de mortalitat si no es detecta a temps. Per això és important anar a l’arrel, a la conscienciació. També falten recursos en detecció precoç, com en altres tumors. Si podem fer un tac a les persones que han estat fumadores als 40 anys o a les persones que tenen risc genètic de patir un càncer de pulmó crec que es podrien salvar moltes vides. Per això calen recursos i estudis que ho demostrin, i aquí hi som.
Tornant amb la col·laboració a l’ICO: des de la prova pilot ja recepten la pràctica de l’exercici. Vol dir que ho han vist clar. Sí, sí, claríssim. Aquest projecte és més novador per a ells, perquè surt més del seu àmbit, però ho han vist clar. Fa anys, fins i tot mesos, a ningú se li acudiria recomanar l’exercici als pacients amb càncer de pulmó. Però tal com estem veient, la pràctica de l’exercici té molts beneficis per als pacients de càncer de pulmó si es fa pautat i tal com ho estan prescrivint.
Tens algun missatge per al jovent que fuma?
Més que el jovent, o fins i tot la canalla, no en són culpables. És la societat. Volem posar-los a ells aquesta pressió però és de la societat. Un altre dels projectes que estem liderant
amb altres associacions i que portarem al Congrés dels Diputats i presentarem al govern és el Proyecto Zero. Volem que el 2030 sigui la primera generació sense tabac. Ha de ser una
proposta de societat, conjunta i valent, per erradicar la cultura del tabac. El tabac no és
alguna cosa que moli i s’està venent que el tabac mola, que porta a socialitzar-te més, a què siguis el líder del grup per fumar. Com a societat hem de canviar la visió i els hem d’ajudar. Hem de canviar el concepte i donar-hi la volta i que els que molen siguin els que no fumen. En cap moment des de la Fundació quan pensem a dissenyar una campanya ho enfoquem en què res sigui culpa d’algú. Ho fem des de la perspectiva que tots formem part d’aquesta societat i que tots tenim alguna cosa a veure.
Amb aquest canvi teu de vida, amb la retirada professional de les pistes com a jugador de primera línia, quin percentatge diries que ocupa la Fundació en les teves prioritats? Hi dedico molt de temps, n’ estic molt involucrat. Però també acabo de ser pare per segon cop fa només tres mesos i m’ocupa evidentment molta atenció. Com sabeu, per mi és molt important la família i de fet, la Fundació ho és.