Albiol manté l’estratègia de pilotes fora i argumenta que amb el personal de l’Ajuntament no es podia controlar tot

L’inici del judici pel cas de les antenes ha deixat entreveure en què es basarà la defensa del principal encausat, l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol: Que ell no sabia res i que era inabastable poder-lo controlar-ho tot, tal i com va declarar en el judici oral previ que ha desembocat en la vista d’avui.

L’advocat de Xavier Garcia Albiol, Cristóbal Martell Pérez-Alcalde, després de demanar, com la resta dels lletrats dels encausats, que en comptes de declarar avui, primera jornada del judici, ho facin al final, va incorporar diferents proves documentals que, segons vam entreveure, aniran en aquesta línia: que els recursos de l’administració local no eren suficients per la gestió d’una ciutat de “220.000 ànimes”. Ho va fer amb una certificació notarial amb el número habitants que tenia Badalona l’any 2011 “220.000 ànimes” i una segona certificació amb  el número de funcionaris que hi treballaven “mil funcionaris que té Badalona” indicant que  “amb aquesta proporcionalitat de recursos hi ha determinats procediments que evidentment eren alienes a l’alcaldia”. Ni el tribunal, ni la fiscalia ni la resta de lletrats dels altres cinc encausats van posar-hi cap problema per acceptar-ne aquesta nova documentació, com tampoc van emetre cap objecció per sumar-ne una de nova prova documental amb una declaració notarial que diu que “durant el  2011 i  el 2012 no hi havia clamor unànime per les  instal·lació  de les antenes”. Volent fer referència al fet que malgrat tota la documentació requerida, que sí existia, no hi havia oposició al carrer per a la instal·lació d’aquestes infraestructures.

Tots declararan al final

Tant el lletrat de Xavier Garcia Albiol com la de la resta dels encausats van demanar que en comptes de declarar avui, dilluns 9 de desembre,  tal i com constava en el guió del procediment, ho faran al final del judici. I així serà. Una tendència pionera en la sala, com es va compartir,  que es pot resoldre en el moment en què es demana i que el tribunal va acceptar, manifestant que és un fet que “té el criteri sostingut fa temps acceptat envers aquesta demanda perquè el que es vol es preservar el dret de defensa i que si així  ho estipulen els advocats de defensa”.

Renúncia al testimoni d’Armand Soler

Alguns lletrats van incorporar algunes demandes més. En el cas de l’advocat de l’exregidor de Seguretat i Participació de Badalona durant els fets,  Miguel Jurado Tejada, el lletrat Josep Riba, va fer dues peticions, que van tirar endavant. En primer lloc, que decaigués la declaració d’Armand Soler, Defensor de la Ciutadania en el moments dels fets. Testimoni que queda renunciat. També va fer una petició especial donat l’estat de salut de Jurado.  Va indicar que el seu patrocinat va patir un ictus feia unes setmanes. Que tot i estar   perfectament per declarar, amb plenes capacitats racionals, durant les seves intervencions en el judici es podran identificar algunes  afectacions en la parla. El lletrat va aportar un certificat mèdic a la sala.  També va compartir que Jurado ha de fer rehabilitació els dilluns, els dimecres, i va demanar excusar-se durant el moment de la rehabilitació  i reincorporar-se inmediatament. Evidentment hi serà en les sessions  en les que hagi de declarar. El tribunal va indicar que per la pena  que se li demana, la menor del procediment,  es permet celebració en absència ” no hi ha cap problema perquè hi vagi a rehabilitació”. Ni fiscalia ni la resta lletrats no s’hi van oposar.

Tomàs Vizcaíno no aconsegueix absentar-se per motius de feina 

La defensa de Tomás Vizcaíno, el lletrat Juan Segarra, també va demanar que el seu representant, conseller delegat i gerent d’Engestur, durant els fets,  no ser-hi present durant totes les sessions per motius laborals. Però en el seu cas no ha obtingut cap  dispensa, de manera que haurà de ser-hi totes les jornades.

Qui també va incorporar algunes premises en aquesta sessió preparatòria ha estat el lletrat de Xavier Salvà Pagés, José Ramon Sorní, en el sentit de renunciar al testimoni de dues persones:   Joan Carles  Rincón Vallugera, cap del departament de llicències i concessions d’activitats i  Jaume Tejedor Boixaderes, tècnic municipal del departament d’Urbanisme. Com que no estaven demanats per fiscalia ni per cap altre lletrat, s’ha acceptat. L’advocat Oriol Lladó Esteller, el lletrat Andreu Van Den Eynde Adrover i la lletrada de Josep Duran, Maria Moreno, només van intervenir per sumar-se a la petició de poder declarar al final.

Per part de la fiscalia, la seva participació en la primera sessió va ser l’aportació de les dates exactes de moltes proves  documentals, concreció bàsica per poder seguir el relats dels fets durant el desenvolupament del judici.

“Tot el tranquil que es pot estar abans d’entrar a un judici”

Un núvol de periodistes esperàven l’alcalde Albiol a les portes de l’edifici del Tribunal de Justícia de Catalunya per preguntar-lo com es trobava en la primera jornada del judici del cas de les antenes, que va començar puntual.  Va declarar estar tranquil, però, vaja, amb la tranquilitat que es pot tenir abans d’en un judici. Sobretot, Albiol estava satisfet perquè per fi arribava el judici. “Hi ha una realitat que avui comença el judici i es podrà saber el que jo sabia i el que no” . Albiol va estar acompanyat per Rosa Del Amo, tercera tinent d’alcaldia i responsable de Comunicació de l’Ajuntament i especialment de l’alcalde des de fa anys.

D’entre les persones que hi havia entre el públic, i va poder identificar aquest diari,  en la cua d’accés com a públic hi havia Cristina Agüera, primera tinent d’alcaldia,  Sònia Egea, quarta tinent d’alcaldia, Cristina Guillén, cinquena  i l’assessor de comunicació Daniel Paños.

Els dies assenyalats de judici son els dies 9, 10, 11, 12, 16, 17 i 18 de desembre, i es començaran a les 9.30h. Superada la primera jornada, reservada per a les declaracions dels acusats que, previsiblement ja se sabia que es passaria al final del judici, demà, dia 10 de desembre, comencen les testificals amb, entre d’altres, la declaració del subinspector del Mosso d’Esquadra Oscar Núñez.