Divendres passat, 11 d’octubre, el primer tinent d’alcalde, Juan Fernández, liderava la presentació del pressupost de la corporació per a l’exercici del 2025, acompanyat dels altres tres tinents d’alcalde. Un pressupost ordinari de 243 milions per a l’any 2025, acompanyat d’un important annex d’inversions per al període 2025-2028 que ascendeix a 93,6 milions. Segons va ampliar el tinent d’alcalde responsable de l’àmbit d’Hisenda i Finances, Recursos Interns, Educació, Esports i Seguretat Ciutadana aquest pressupost suposa un increment de 19 milions d’euros respecte a l’exercici anterior, passant de 223,5 milions d’euros a un total de 243 milions. Aquestes xifres impliquen un augment dels comptes d’un 8,6% respecte al pressupost de 2024. “Aquesta pujada de gairebé 9 punts és molt superior als increments anuals que normalment es fan en els comptes municipals, on les pujades solen ser d’entre un 2 i un 5 per cent”, va explicar. Fernández és el major interessat per fer avançar aquesta tramitació, donat que quan els comptes estiguin aprovats inicialment podrà dedicar-se plenament a les seves responsabilitats en el marc de la política catalana, i plegar com a regidor a Badalona. Fernández assegurava que l’increment del pressupost respon a l’esforç inversor i és possible, d’una banda, gràcies a una major aportació dels impostos cedits per l’Estat i, d’altra banda, a la bona gestió dels actius financers de l’Ajuntament. Això permet afrontar amb solidesa els reptes de la ciutat per al 2025 i fer-ho, segons ha destacat el tinent d’alcaldia, “sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania”. Aquesta aprovació de l’increment de recursos cap als municipis depèn de què s’aprovin els pressupostos a Madrid. És a dir, que Albiol depèn de Sánchez per implementar aquesta millora a la ciutat. Quant al no increment impositiu del govern local, com a mínim s’aplicarà, segons la informació d’aquesta setmana, en l’IBI.
Els grups de l’oposició, als que Fernández havia reunit una hora abans de la convocatòria de la roda de premsa per informar-los del pressupost municipal, no van donar per vàlida la comissió informativa i van demanar que per a la setmana que està en curs, la que començava el dilluns 14, es convoqués una reunió informativa amb forma i contingut, si més no material digitalitzat, “no tres fotocòpies amb les grans partides”, coincideixen.
En qualsevol cas, sobtava que la presentació dels pressupostos es fes directament sense la preceptiva i prèvia aprovació de les ordenances per al 2025. És a dir, la base de la part dels ingressos decidits des del municipi. Com a qualsevol casa. Primer mires què ingressaràs i després planifiques com ho gastes. I si hi ha estalvi acumulat, et planteges renovar el que sigui, pintar, fer vacances o incrementar la despesa en cultura.
La setmana que ens ocupa va arrencar i sobtadament el que es convoca per a dimarts dia 15 d’octubre va ser la comissió informativa sobre les ordenances, ja celebrada i liderada pel seu president, Juan Fernández Benítez, que va exposar quins eren els increments proposats, que prosperaran en el ple convocat per divendres 18 d’octubre per l’àmplia majoria del PP. El primer que es va fer, com va sent habitual, és aprovar la urgència de la convocatòria, feta amb molt poca antelació
Què hi havia a l’ordre del dia?
Aprovar provisionalment la proposta d’increment de l’IBI , ordenança número 4, la de l’Impost de Béns Immobres, que s’incrementarà en un 3,4% per al 2025. Aquesta és la proposta més destacada, també perquè no és coherent, d’entrada, amb l’anunci de divendres passat del no increment de la pressió fiscal per al 2025. També es va presentar a l’oposició l’aprovació de les bonificacions establertes a l’article 2 de l’ordenança fiscal número 3 reguladora de l’import sobre vehicles de tracció mecànica, que, per exemple, només s’aplicaran bonificació en els vehicles de més de 25 anys de matriculació de caràcter històric i orientats al col·leccionisme; també es va presentar les taxes relacionades amb el servei de cementiris, les que corresponen a les entrades de vehicles i reserves d’espais -i es va exposar un canvi en la seva nomenclatura, per superar el concepte de persones amb disminució física-, i també es va abordar quina seria la taxa per a regular les activitats de domini públic.
Segons transcorre la setmana, és una evidència que se celebrarà el ple de divendres sense que es convoqui prèviament amb temps i forma, com marca el Reglament de Participació Ciutadana vigent a la ciutat, cap presentació pública a la ciutadania d’aquestes propostes, identificada com “audiència pública”. La disposició de majoria absoluta en la representació del consistori no eximeix del compliment del Reglament de Participació Ciutadana, aprovat l’octubre de 2001, que també regula, entre altres temes, la intervenció a les sessions parlamentàries, el dret de les entitats a disposar d’infraestructures per a les seves activitats, l’existència dels consell de districte i les seves convocatòries, els sectorials i el de ciutat. Precisament, una de les darreres reivindicacions de la FAVB ha estat exigir la seva convocatòria, la de tots els consells i en especial el de Seguretat. Tanmateix, el Reglament inclou mecanismes perquè els membres demanin la seva celebració davant d’una potencial paràlisi d’aquestes convocatòries per part del govern municipal, tal i com està succeint. Respecte de la no celebració de l’audiència de les ordenances municipals -desconeixem a hores d’ara si està en camí la convocatòria d’audiència pública de pressupostos- la FAVB, que està en ple procés de traspàs de lideratges, no s’ha posicionat. L’any passat en la sessió celebrada al novembre, sí que va indicar que per a l’any següent demanaria que el procediment es fes amb temps i forma. Les entitats i partits celebren que l’aprovació del pressupost s’estigui gestionant a mitjans i finals d’octubre, però lamenten circumscriure aquesta “suposada presa” a la marxa del tinent d’alcalde. Tanmateix, aquest fet no hauria d’anul·lar les poques eines de participació en marxa, perquè, si més no, podria ser un precedent per anar esquilmant altres dels drets adquirits per la ciutadania.
