A Badalona ja tenim un lloc on plorar els nostres fills i filles que no han arribat a terme o que sí que van arribar a néixer i van morir als dies o mesos. El concepte de parlar obertament de mort en aquests casos es va reivindicar molt al voltant de l’escultura de l’Agnès Rodon, Llum de cel, inaugurada el dimarts, dia 15, i que presideix el nou espai. Com va compartir la mateixa artista, es tracta d’un encàrrec molt especial que també l’ha tornat a situar en el moment vital de pèrdua d’una nena fa més de trenta anys en el setè més d’embaràs. De fet, algunes de les dones que hi havia en el Jardi del Camí del repòs del tanatori que no pertanyien a cap de les entitats vinculades amb aquest àmbit van reviure les seves pròpies experiències, massa freqüents, com es va evidenciar.
La cita s’ha convocat el dia 15 d’octubre, tot coincidint amb el Dia internacional per a la Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal. I l’escultura, Llum de cel, és el primer espai de la ciutat dedicat als fills i filles perduts prematurament. El nou memorial, impulsat per PFB Serveis Funeraris, vol donar resposta, com va indicar la seva directora general, Ana Gassió, a una necessitat existent a la societat, amb l’objectiu de contribuir a la reflexió i visibilització d’aquesta mort. “Impulsar aquests espais és una acció necessària per fer visible aquest dol i oferir un lloc físic on poder recordar, reflexionar i honrar els seus éssers estimats”. Situat als jardins del tanatori i envoltat de l’entorn natural del Parc de la Serralada de Marina, l’espai també permetrà la inhumació de cendres. PFB ha fet realitat aquest espai a d’altres municipis com Sant Feliu de Llobregat, Montgat i Alella.
L’artista, Agnès Rodon, creadora de l’escultura Llum de cel, ens la va explicar. Té forma rodona, és un cercle, i el material acer corten, que representa la connexió amb la terra i l’interior, pintura blau cel. “Hi ha tres elements, el ferro, que és la terra com element de connexió i el pes de la nostra existència. El color blau és el cel a on podem aixecar la mirada i la nostra esperança. El tercer, la forma, una anella que representa l’eternitat”. “I d’alguna manera per mi també era tancar el cercle del que em va passar fa trenta anys, i donar el meu testimoni. “Fa 30 anys no era com ara, ni a l’hospital, ni hi havia associacions, ni l’entorn era tan respectuós”. ” Per mi ha estat un encàrrec molt especial. Permetre que hi hagi un lloc on les mares i les famílies poden tenir un espai de referència per visibilitzar aquest dolor. L’obra connecta amb molta gent a la que vols ajudar i això t’omple”. Llum de cel es troba damunt d’un pedestal que, alhora, permet que les famílies que ho desitgin puguin dipositar-hi les cendres del fill o filla. L’artista feia referència, entre d’altres, a les entitats que ajuden en les situacions de dol gestacional, perinatal i neonatal, presents a l’acte, com Associació Ania, Petits amb llum i A contracor. Ara ja tenim un refugi, un espai on recordar-los, un espai d’acompanyament, que quedi constància ells van existir i continuen estant d’alguna manera, compartien les representants de les entitats.
A la cita també va assistir Rosa Bertran Bartomeu, regidora de l’àrea de Comerç
Mercats i Consum de l’Ajuntament de Badalona. “Com s’està veient era un monument necessari, va compartir, per, significa un gest de reconeixement cap a les famílies que han patit un dolor tan íntim com el produït per la mort prematura d’un fill o filla”.
Tothom va coincidir en la importància i la necessitat de normalitzar aquesta realitat i també en com han evolucionat les cures a les mares, i també els pares – que reivindiquen el seu dolor- en l’entorn hospitalari i funerari. En un moment en què cal més l’atenció psicològica, que física, ja hi ha unitats per fer aquest treball. Expressions de l’entorn “com ja passarà”, “heu de tenir ràpid una altra criatura”, “la natura és sàvia i no havia d’avançar…”, “ara a mirar endavant”… s’haurien d’anar superant. I evolucionar cap al respecte per la pèrdua i el temps de dol. De fet, en algunes cultures, quan una criatura neix, ja se li suma prèviament els mesos, habitualment 9, de la gestació. Perquè l’anunci d’un embaràs ja és l’inici d’un projecte, que queda escapçat. Precisament, la tasca de les entitats presents en la inauguració està ajudant en l’assessorament als equips hospitalaris en protocols per millorar l’atenció a aquestes famílies. En alguns casos són detalls que passen desapercebuts pels equips que no han tingut aquesta experiència vital. També s’ha d’avançar en termes de permisos laborals, que en els casos de mort prematura no es concedeixen. La bona connexió entre les entitats i els professionals s’ha vist en l’acte, al que han assistit, entre d’altres, Carmina Comas, cap del servei d’Obstetrícia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i la Dra. Beatriz Lorente, cap de la Comissió de Dol Perinatal d’aquest mateix hospital.
