L’empresari badaloní Enrique Tomás, ambaixador del pernil arreu del món, serà l’encarregat de llegir des del balcó de la Casa de la Vila el pròxim divendres 3 de maig el pregó de les Festes de Maig de Badalona 2024.
Nascut a Badalona l’any 1966, va començar amb una petita parada al Mercat de la Salut. Des dels seus inicis darrere el taulell, Tomás ha aconseguit ser el princi- pal referent del pernil arreu del món. Des del Diari de Badalona aconseguim robar-li una estona quan falta una setmana pel pregó.
– Ja tens escrit el Pregó?
No. No tinc ni idea de què diré exactament. (Riu) El que tinc clar és que podria donar 16 discursos diferents i tots ells tindrien un sentit. Avui dia tot va a una velocitat tan alta que no es pot planificar amb molt de temps de què parlaràs en un discurs. Suposo que uns dies abans el definiré, però fer-ho molt abans no té sentit. Tinc clares algunes coses: com explicar el que significa ser de Badalona, haver-hi nascut, el sentiment del badalonisme i l’emoció de les Festes de Maig.
– Què és el que més recordes de les Festes de Maig de quan eres petit ?
El ball de Micaco o la Cremada del Dimoni els tinc molts presents. La primera vegada que em vaig enamorar va ser al carrer de la Mar. Recordo els focs artificials durant la Cremada del Dimoni o els concerts… tinc mil records de les festes. A vegades em gastava els diners en tonteries i no tenia diners per la “Tusa” havia de tornar caminant fins a la Salut Avui dia m’encanta anar a passejar pel Passeig Marítim i anar a l’Estupendo a menjar.
– Parlaves de “badalonisme” i és una paraula que està bastant de moda. Com vas tenir aquest primer contacte amb l’alcalde?
Amb en Xavi (Albiol) ens anem veient per molts motius, la gran majoria professionals. Haig de dir que des de Joan Blanch, amb el qual ja vaig començar a tenir contacte, absolutament tots els alcaldes sempre m’han respost. Jo al final soc una empresa de Badalona que volem conti- nuar establerts a Badalona i el contacte amb l’Ajuntament és important. Molts em pregunten: què fa un català en el món del pernil? Llavors jo els responc: un català de Badalona, d’acord?. I quan jo dic que soc un català de Badalona, vull dir moltes coses: soc un català obert. Aquí hem tingut un alcalde comunis- ta, socialista, la mescla de Podemos i la CUP, o després un del PP. Som un poble obert i ampli.
– Vas haver de tancar la botiga en Montigalà. Què ens podries explicar d’aquest tancament?
En aquest moment 152 botigues obertes. Saps el que significa? Que tinc 152 botigues que no han tancat. N’hi ha moltes que obro i després acabo tancant per a obrir unes altres. Uns exemples és la botiga en el mercat de la Salut. No t’imagines com de bé que anava aquella botiga, però vaig veure amb molta antelació que tenia una data de caducitat. Totes les botigues tenen data de caducitat, per això jo no compro els locals. Si parlem de Montiga- là, el centre comercial comença a no tenir sentit. Per què? Perquè un centre comercial es nodreix de la diversitat i allà ja n’hi queda molt poca. En el moment en què vam començar sí que funcionava, però últimament ja estava aguantant sense tenir beneficis perquè hi tenia un munt de gent treballant.
– A Badalona també has participat en diversos projectes i tens la botiga del carrer de Mar. Com està funcionant?
A nosaltres ens encanta estar a Badalona, però al carrer de la Mar no t’imagines el que patim. Evidentment, la zona ha baixat una barbaritat, però una barbaritat. El motiu és que l’oferta no és la que ha de ser. Ara també marxarà l’H&M i per què et creus que se’n va? Perquè no hi ha nuclis. És a dir, si algú ha de fer una comprar important va a la Maquinista o al Diagonal Mar, perquè allà ho té tot. Jo em nodreixo de quan la gent ve a comprar unes sabates i el de les sabates es nodreix que jo li posi el menjar. Hem de crear un petit univers.
