Davant la platja de Badalona ens trobem amb en Manu Guix. Presentar-lo com a compositor, director musical, intèrpret o actor es queda curt. Vinculat a Operación Triumfo i director del musical del Petit Príncep, entre d’altres, s’ha consolidat com a un dels grans noms del talent musical català.
No vas néixer aquí, però ja des de fa uns anys vius a Badalona. Per què decideixes venir a viure a la ciutat?
Sóc nascut a Sarrià. Vivia convençut que viuria tota la vida a Sarrià. Però va passar que
vaig conèixer la Marta, la que és la meva dona i la mare dels meus fills, que és de Badalona. En un moment de la nostra vida vam decidir venir a viure aquí i va ser quan jo vaig descobrir Badalona. El primer cop que vaig veure la Rambla vaig al·lucinar. És el paradís. Per mi Badalona era Detroit, era zona Comanche, i ara jo vivint aquí estic encantat. No tornaria a Barcelona ni boig.
“Em fa molt feliç que el Petit
Princep s’hagi tornat una tradició nadalenca
Fins a quin punt és important la música a la teva vida?
La música a la meva vida és fonamental. No me’n recordo de quan vaig començar a tocar
el piano. Amb tres o quatre anys ja vaig començar a tocatejar teclats i als cinc ja tocava. Els meus pares ho van veure de seguida i em van guiar cap al camí de la música. Tota la meva infància va ser l’escola i la carrera de piano que feia paral·lelament. La música sempre ha estat al meu costat i tinc clar que vull ser músic. Em sento molt afortunat d’haver tingut clar sempre què volia fer. Crec que una de lescoses més difícils en aquest món és tenir una vocació i, per desgràcia, no tothom la té.
Quina part de la música és la que gaudeixes més?
Quan tenia 13 anys vaig descobrir Nirvana i volia ser una estrella del rock. Volia fer el meu projecte artístic i treure discos era com el meu somni. El pas dels anys m’han ensenyat que viure exclusivament d’això és molt difícil. Són quatre afortunats els que els toca la loteria de viure del seu projecte artístic. Sempre vaig tenir molt clar que per poder viure de la música havia de fer moltes coses. Crec que tots els que som artistes i, igual que els que sou periodistes, al final som comunicadors i el que ens agrada és pujar-nos en un lloc i que ens escoltin. I és veritat, jo quan pujo dalt d’un escenari sóc feliç.
L’any passat vas publicar el teu sisè disc, ‘Moments’, amb el qual has fet concerts per tota Catalunya. Avui mateix toques a Sabadell. Què té d’especial aquest disc?
És un disc que hem treballat d’una manera molt diferent. Jo sempre havia treballat amb
músics i amb so en directe. El darrer disc l’he fet sol amb el meu ordinador i tot d’instruments programats. Al no treballar amb instruments acústics pots arribar a alguns registres de la música que fins ara m’eren desconeguts.
Ets l’únic professor que ha estat a totes les edicions d’Operación Triumfo. Com és l’experiència OT?
Me’n recordo del 2001 i el que fem ara no té res a veure. Vam començar a fer OT en un
moment on no existien les xarxes. És molt divertit veure que OT, és a la boca de tothom,
però també amb les xarxes socials l’experiència es torna molt més intensa. Ara estàs molt més exposat a la crítica. Entro a l’acadèmia, i quan surto tinc 180 tuits criticant alguna cosa que he fet. És bonic veure com la gent ho viu amb tanta passió, però pels que
treballem allà has de fer un esforç personal.
Estàs molt pendent de les xarxes socials?
Sí. Més del que voldria, ho reconec. Ara especialment que estem en O ens interessa molt veure si el que fem agrada o no. Però clar, fa que estiguis molt pendent del mòbil
i t’enganxes.
“Actualment, els concursants d’OT tenen moltes dificultats a l’hora de ser disciplinats”
Quins canvis has vist en els participants al llarg de les diferents edicions d’OT?
Doncs he vist canvis positius i negatius. La joventut avui en dia té una cultura musical
espectacular que jo abans no tenia. Cada nen té a la seva mà tota la música del món
de manera gratuïta i es nota en la cultura musical. De les coses negatives, et diria
que els concursants estan acadèmicament molt preparats, però tenen moltes dificultats
a l’hora de ser disciplinats. Aquesta edició s’ha caracteritzat per com de desordenats
són. Els costa molt mantenir quatre normes mínimes bàsiques de comportament. Netejar, ser endreçats…
Ja s’acosta Nadal i aquí Badalona som molt de fer Els Pastorets, però sobretot hi ha la tradició d’anar-los a veure amb família. Vosaltres amb el Petit Príncep heu creat un precedent molt similar?
Aquest any fem la desena temporada. El Petit Príncep és una cosa que no ens deixa
de sorprendre. És espectacular la resposta de la gent. El Petit Príncep s’ha tornat una
tradició nadalenca, com els Pastorets. Fa 10 anys, quan ens vam proposar fer un
musical del Petit Príncep, ens va tocar la loteria. Expliquem una història meravellosa i que emociona molt la gent. El fet que ens concentrem en només fer-ho un mes i mig també ho torna més especial.
