Incorporar l’anticòs monoclonal tixagevimab/cilgavimab a la pauta de tractaments actual de la COVID-19 disminuiria la mortalitat en pacients en estadis greus
Les agències reguladores avaluaran la validesa d’aquest fàrmac, que en els propers mesos podria esdevenir una eina més de tractament
Un estudi internacional publicat a la revista mèdica The Lancet Respiratory Medicine, identifica una nova estratègia per reduir, encara més, aquesta mortalitat. Es tracta d’afegir l’anticòs monoclonal tixagevimab/cilgavimab al tractament estàndard amb remdesivir i dexametasona que ja s’administra als hospitals. Aquest assaig clínic de fase 3, realitzat a pacients hospitalitzats amb diferent gravetat però que no requerien d’UCI, ha demostrat que aquesta estratègia és segura i, tot i que no escurça el període de recuperació dels pacients, sí que rebaixa un 30% la mortalitat, sobretot en aquells pacients més greus.
El cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i investigador principal de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, Roger Paredes, és un dels tres primers autors d’aquest treball. Paredes és el coordinador a Espanya de la plataforma d’assajos clínics de pacients hospitalitzats per COVID-19 anomenada ACTIV-3: Therapeutics for Inpatients With COVID-19 (TICO),finançada pels National Institutes of Health (NIH) d’EEUU. Aquesta plataforma compta amb la participació d’hospitals d’arreu del món, entre el quals n’hi ha cinc de Catalunya (l’Hospital Germans Trias, l’Hospital Clínic, l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital del Mar, i l’Hospital Vall d’Hebron) i tres de Madrid (els hospitals Gregorio Marañón, La Paz i Clínico San Carlos).
En concret, l’assaig va avaluar el potencial d’una dosi intravenosa única d’aquest anticòs en persones hospitalitzades, però que no es trobaven a la UCI, a qui també se’ls administrava altres fàrmacs ja aprovats i utilitzats de forma rutinària, com el remdesivir o la dexametasona. De tot plegat se’n va avaluar la capacitat de recuperació i la mortalitat de les persones que participaven a l’assaig clínic. Tot i que els resultats no van demostrar una millora significativa de les taxes de recuperació, aquesta nova estratègia sí que va portar a una reducció clínicament rellevant d’un 30% de la mortalitat, sobretot en pacients més greus que necessitaven concentracions d’oxigen més elevades o ventilació mecànica no invasiva.
Un estudi d’abast mundial
L’estudi, acabat recentment, es va dur a terme a una vuitantena de centres d’arreu del món i, a Espanya, va comptar amb la participació de 150 persones ingressades a planta convencional i a unitats de semicrítics: 75 a l’Hospital Germans Trias i 75 més a altres hospitals del país. Haver inclòs un gran i divers nombre de pacients d’arreu del món és un dels punts forts de l’assaig, que suggereix que els resultats serien àmpliament generalitzables en no observar-se diferències en la seva eficàcia o seguretat segons la comorbiditat, l’estat immunodeprimit, o l’estat de vacunació dels pacients.
L’estudi s’ha realitzat en coordinació amb l’FDA i l’Agència Europea del Medicament, que avaluaran la possibilitat que aquest fàrmac esdevingui un nou tractament addicional en els propers mesos.
