La guerra és l’escenari on se sol presenciar la pitjor cara de l’ésser humà. Les morts, la vulneració de drets i la injustícia imperen en un espai – el bèl·lic – on, per sort, també hi podem trobar llums d’esperança. Avui us acostem la història d’una mare i una filla que ho han deixat tot enrere. Badalona s’ha convertit en el seu refugi; en el lloc on s’han tornat a sentir persones. La Yuliia i la Nika Prosolenko són ucraïneses. Procedeixen de la ciutat de Dnipro, situada al centre del país i a escasses hores de cotxe del Donbass, un dels punts més calents de la guerra. Totes dues van marxar de casa seva, fugint de les bombes, i han estat acollides per la Roberta, una veïna de Badalona. Laia Pla, escultora professional badalonina, té el seu taller al carrer Batista i Roca, en el mateix edifici on la Yuliia i la Nika s’han instal·lat. Pla va obrir aquest espai “fa uns dos anys” i alterna “l’obra pròpia amb classes de pintura, dibuix i modelat”.
Sumar esforços
La idea d’obrir les portes del seu taller a la Nika i la Yuliia li va sorgir de forma espontània. “La meva veïna de dalt, la Roberta, les ha acollit. Ens va avisar per si veiem a gent desconeguda entrar i sortir, ja que l’edifici és petit. Quan ho vaig saber, vaig pensar que estaria bé que poguessin fer unes classes per distreure’s una estona. Des que van arribar a Badalona fan classe cada setmana”, relata Laia Pla. L’escultora es mostra sorpresa de l’adaptació “tan bona” que han tingut. “Són molt autònomes, tot i que la mare no parla anglès. Amb la Nika ens anem entenent, ja que ella fa de traductora. El cert és que són molt dinàmiques i tenen molt talent per la pintura i el modelat”, afegeix Pla.
Duresa
Convivint amb elles, la Laia ha pogut identificar clarament la duresa emocional de totes dues. “Són dues persones molt fermes. Al principi patia una mica perquè no sabia com dirigir-me a elles… Amb alegria o amb tristor. Però la seva serenitat m’ho ha posat molt fàcil”, reconeix. “Espero que l’art les ajudi a tenir el cap ocupat i a fugir de la situació tan horrorosa que han viscut. Al taller intentem que visquin moments de pau i connexió amb un mateix”, afegeix l’artista.
Escoltar les bombes
La Nika i la Yuliia, filla i mare, van completar un periple molt llarg amb diversos trens per viatjar des de Dnipro fins a Badalona. Primer van moure’s cap a l’est d’Ucraïna, des d’on van creuar a Polònia. D’allà van marxar a Alemanya i, tot seguit, a França, escenari previ a la seva arribada a Barcelona. La Roberta, veïna de Badalona, les va conèixer a través d’Internet i les va acollir. “Vam conèixer la Roberta a través del portal ‘I can help host’. És un web especial per ajudar els refugiats ucraïnesos. És una molt bona persona i ens agrada molt viure amb ella”, assegura la Nika, de només 16 anys. Malgrat ser una adolescent, la Nika té una mirada i un discurs de persona adulta. S’ha matriculat a l’Institut Badalona VII i, de ben segur, que cap dels seus companys compta amb la seva maduresa. “Pas a pas estic aprenent l’idioma. A l’institut hi ha gent molt maca”, ens explica en anglès.
Dues artistes
El cert és que la Nika i la Yuliia tenen molt de talent per l’art. La Yuliia està pintant una reproducció del famós quadre ‘El Crit’, d’Edvard Munch, mentre que la seva filla es dedica a fer modelat i escultures d’un gat. “Dnipro és una de les ciutats més pacífiques, però també hi han caigut bombes. Vam decidir marxar quan Mariupol estava sent bombardejada amb gran intensitat. Ara mateix a Dnipro hi ha una situació bastant normal, però en molts altres espais, com Mariupol, Kharkiv, Donbass o Bucha, encara hi ha bombardejos i molts combats”, relaten. Les dues refugiades continuaran a Badalona, ja que encara no saben quan, com o si mai tornaran a viure al seu país.
