“Un tripleeeee Subaaaraaaruuuu”. Us podeu imaginar amb qui hem parlat i a qui hem entrevistat, oi?
Xavi Ballesteros Oriol (Badalona, 1978) és la veu, l’ànima i el sentiment verd-i-negre del Club Joventut Badalona a Ràdio Ciutat Badalona. Des de la temporada 2001 – 2002, el periodista badaloní del 94.4FM va començar a crear i contagiar el seu estil particular de locució, sense voler substituir ningú o agafar el relleu generacional de cap dels seus antecessors.
Amb els mestres Franc Famadas i Joan Cuixart com a referents, Ballesteros va compaginar els seus primers anys fent seguiment del bàsquet comarcal de la ciutat amb un posterior salt a la locució dels partits del primer equip de la Penya.
Ballesteros és el periodista de les 1.000 retransmissions esportives, de la Copa del Rei 2008, de la Copa ULEB 2008 o de la salvació ‘in extremis’ de l’any 2019 a la ACB.
Quins son els orígens periodístics de Xavi Ballesteros i el vincle amb el bàsquet?
El Punt va ser una escola molt bona perquè hi havia un gran equip i amb molt bona relació. Després de fer bàsquet comarcal, vaig començar a fer seguiment de la Penya. Franc Famadas i Joan Cuixart eren els locutors del Joventut i en Franc va decidir no viatjar més i llavors vaig començar a ajudar a en Joan i feia de segona veu. Malauradament, en Joan va patir una malaltia i va morir. Llavors vaig agafar el seu relleu a Ràdio Ciutat de Badalona i això m’ha permés viure una part molt important de la història del Joventut.
Compaginava ElPunt amb la ràdio?
El que ara és habitual veure d’un periodista que compagina ràdio, premsa i televisió, en aquell moment jo compaginava Ràdio Ciutat de Badalona amb ElPunt. Malauradament, el paper s’està perdent i ara s’ha de ser una mica el que soc jo, un periodista totterreny.
Ha tingut Xavi Ballesteros cap referent o mirall radiofònic?
No he tingut cap referent o he intentat ser cap locutor de ràdio o televisió, com pot ser Robirosa o Andrés Montes. La meva forma de ser era passional i sense això, no es pot ser locutor o fer retransmissions. Per a mi és més important el que saps i no dius que allò que dius que saps. Hi ha periodistes que aprofiten aquella informació que saben per tenir exclusives i jo ho aprofito per explicar-ho d’una altra manera.
Allà a on juga la Penya, viatja Ballesteros. Pocs periodistes tenen aquesta sort.
Absolutament! Soc un afortunat i des d’aquí trenco una llança a favor de Ràdio Ciutat de Badalona. Malauradament, molts periodistes han deixat de viatjar als darrers anys i han deixat de fer partits. El fet diferencial de Ràdio Ciutat de Badalona es que fem les retransmissions íntegres dels partits. Som una referència perquè estem al pavelló. Que Ràdio Ciutat de Badalona estigui al mateix lloc a on és la Penya, té un valor incalculable i això és una aposta ferma i amb convicció.
Quin partit o cicle recorda?
Home, l’etapa de Ricky, Rudy, Aito…va ser espectacular. La història del Joventut són cicles i quan estem al cim, s’ha d’aprofitar. Jo mateix em deia que ho volia gaudir. Crec, que aquells anys no es va explotar prou des del Club. Recordo molt aquella Copa del Rei i la Eurocup. A nivell negatiu, crec que la patacada contra el Ratiopharm és la derrota més recent que no esperava perquè hi havia molta il·lusió i va ser a l’Olímpic. He viscut més moments positius que negatius.
Com viu i s’adapta la seva família a aquesta rutina?
Si he trencat una llança a favor de Ràdio Ciutat de Badalona també en trenco una altra a favor de la meva família. És la que aguanta que tots els caps de setmana treballi. Fa 20 anys que no tinc cap cap de setmana lliure. Això com a resum es diu molt ràpid, però és molt dur. Ara també s’ha de treballar entre setmana lluny de casa amb els partits d’Eurocup i desa pareixes de casa. Quan ets jove, fa gràcia i ho portes bé, però quan ets pare i tens fills, aquesta responsabilitat la té una altra persona, en aquest cas la meva parella.
Sense aquest suport, és impossible poder tirar endavant. A més a més, amb aquesta passió que tens. Quan has estat 20 anys fora de casa i també entre setmana viatjant, això vol dir que t’has perdut moltes coses dels fills i de la parella, en positiu i en negatiu.
Es fixa si els aficionats segueixen els partits amb Ràdio Ciutat a l’Olímpic?
Abans que els partits es fessin per televisió, veiem que la gent ens seguia molt. Aprofito per agrair que la gent vingui al pavelló amb la ràdio. Amb Ivan Corrales, els analistes, i els companys a peu de camp, crec que oferim moltes informacions extres, més enllà del partit i oferim un plus i això dona sentit. Quan la Penya juga a domicili, som els seus ulls.
No he vist cap micròfon de Ràdio Ciutat o la samarreta de Ballesteros al sostre de l’Olímpic…
Doncs mira, fa unes setmanes, un aficionat em va di que havia superat els 1.000 partits. Els contaré! T’imagines un micròfon a l’Olímpic com fan a l’NBA? Agraeixo tots els col·laboradors que té Ràdio Ciutat de Badalona, la seva implicació i el seu suport. Perquè això té un cost i sense ells no seria possible.
 és la veu, l’ànima i el sentiment verd-i-negre del Club Joventut Badalona a Ràdio Ciutat Badalona.){kind=link}