Un article de: Maria Prat Prats, Montserrat Núñez Prat i Josep Núñez Prat
Ara fa 100 anys, un 17 d’abril de 1922, s’inaugurava un velòdrom a Badalona, l’únic que ha existit a la nostra ciutat. La seva construcció va ser fruit de l’entusiasme d’un grup d’amics aficionats al ciclisme coneguts com “El Reial Rom Club”, encapçalats per en J. Torras, en Biosca, en Pau Negre, en Costa i en Ricard Codina. Tots ells es posaren d’acord amb en Joan Prat i Sebastià Duñó, president i tresorer de l’Sport Ciclista Badaloní, per unir esforços i anar tots a una per fer realitat el somni del velòdrom.
En J. Torras, fuster de professió i propietari de la fusteria Torras del carrer President Companys amb Riera Matamoros, va proporcionar la fusta i la resta d’amics col·laboraren en l’aportació de la resta de materials constructius. Per finançar el projecte es van fer accions a un preu popular de 5 pessetes la participació. Es venien a particulars, fàbriques i comerços. La inversió s’anava amortitzant amb els beneficis de les carreres i la recaptació dels sortejos.
El velòdrom estava situat en els terrenys de la masia coneguda amb el nom del Cal General en el que avui són els carrers Martí Julià i Joan Peiró. La pista tenia 200 metres de corda, els viratges de 80 metres de longitud eren de fusta i les rectes de 120 metres eren de ciment. La instal·lació tenia capacitat per a uns 3000 ‘aficionats’ i comptava amb una tribuna, també de fusta.
La construcció del velòdrom badaloní no va ser pas fàcil. Després de molts retards i entrebancs finalment es va fixar la data del diumenge Sant, 16 d’abril, per inaugurar-lo, no obstant, les intenses pluges caigudes a la ciutat van fer que s’ajornés la seva estrena fins el dilluns de Pasqua, 17 d’abril. El programa oficial d’inauguració constava d’una desfilada dels ciclistes acompanyada per la música de la banda Bonanova. A continuació es disputaren la cursa de velocitat de 2 Km, la carrera a la americana d’una hora i la prova darrera moto de 40 km.
El petit velòdrom badaloní programava, habitualment, dues sessions mensuals en les que es disputaven les 24 hores a l’americana, curses de velocitat individual i per equips, curses eliminatòries i els 40 i 50 km darrera moto en les diferents categories ciclistes (neòfits, 1a, 2a i 3a categoria). La secció Badalona Sportiva de l’Eco de Badalona, el setmanari La Jornada Deportiva i també els diaris El Mundo Deportivo i La Vanguardia informaven dels resultats de les curses del nostre velòdrom.
Per la festa major d’agost del 1924 el velòdrom acollí una fita molt important, el campionat d’Espanya de ciclisme en pista, Copa Sa Majestat el Rei, proclamant-se campió en Joan Baptista Llorens de Villareal. L’esdeveniment repartí 3000 pessetes en premis aportats per l’empresa Bomba Prat i l’Ajuntament de Badalona. Per la seva banda, Sa Majestat el Rei Alfons XIII aportà una copa de plata per al campió.
24h a l’americana
Gràcies a l’esforç i dedicació incansable d’aquests pioners del ciclisme, Badalona figura en lletres d’or en la història del ciclisme en pista, no només a nivell català sinó també a nivell estatal i internacional, ja que el petit velòdrom de Badalona adquirí un cert renom en el panorama ciclista europeu amb les curses de caràcter internacional que s’hi celebraven.
Es van fer famoses les vetllades ciclistes amb les curses de 24 hores a l’americana en què equips de dos corredors es rellevaven cada mitja hora fins a completar 24 hores, en aquestes ocasions, la companyia de tramvies organitzava un servei especial durant les nits del dissabte per al públic que venia de Barcelona i rodalies.
En aquesta època hi havia molta afició al ciclisme, l’esport de la bicicleta després del futbol era un dels esports més populars i arrossegava un gran nombre d’aficionats. El ciclisme en pista va agafar una gran popularitat bàsicament perquè els velòdroms permetien viure les curses com a espectacle esportiu en tota la seva intensitat, amb esprints i carreres trepidants tant individuals com per equips. En la dècada dels anys 20 van arribar a estar en actiu a Catalunya fins a una quarantena de velòdroms, alguns molt efímers, altres desmuntables i uns quants de permanents. Fins a un total de 22 municipis van arribar a tenir un velòdrom, encara que molts d’ells van tenir una vida curta un cop passada la febre del ciclisme en pista que va regnar durant els anys 20.
El rei d’arribar sol
Entre els ciclistes més destacats que van triomfar al velòdrom de Badalona trobem al campió badaloní Josep Prat i ciclistes de renom com el mallorquí Miquel Bover, el francès Maurice Regnier, el valencià Joan Baptista Llorens junt a noms com Paquito Tresserras, Manuel Alegre, Teodoro Monteys, Andreu Rius, Julián Español i els germans Riba entre d’altres. Tots ells van protagonitzar curses èpiques i memorables en el velòdrom de Badalona.
En Josep Prat es va proclamar campió de Badalona durant 7 anys consecutius en la modalitat de velocitat i darrera moto. Ell va ser el guanyador de la carrera de velocitat de 2 km amb la que es va inaugurar el velòdrom i també de la cursa d’una hora a l’americana fent parella amb en Maurice Regnier aconseguint fer un total de 183 voltes i 36 km. “El rei d’arribar sol” com era conegut pel públic, participà en campionats de Catalunya i d’Espanya de ciclisme en pista i també en ruta. El 1920 es proclamà guanyador de la prestigiosa Copa Cayón. És de destacar la seva participació en la X Volta a Catalunya, on era un dels favorits, però una sèrie d’avaries i entrebancs diversos van fer que finalment no figurés en el pòdium d’honor. Es produeix la circumstància que, tot i haver passat 100 anys, en Josep Prat continua ostentant el títol de campió de Badalona de ciclisme en pista atès que amb la desaparició del velòdrom aquests campionats ja no s’han tornat a celebrar.
Malauradament, el 1928 el velòdrom badaloní va desaparèixer, dos anys abans l’Sport Ciclista Badaloní, entitat fundada el 1916, també havia tancat portes. Es creu que els problemes de viabilitat econòmica i el fet de no comptar amb un club ciclista a la ciutat, van fer que la instal·lació esportiva no tingués continuïtat.
En l’actualitat, només 6 velòdroms es troben en actiu a Catalunya (Barcelona, Mataró, Tortosa, Lleida, Tarragona i Mont-roig del Camp) alguns d’ells en molt mal estat de conservació. Potser els anys 20 del segle XXI sigui un bon moment per revifar el ciclisme badaloní i gaudir d’un petit velòdrom a la nostra ciutat on aplaudir de nou a ciclistes badalonins tal com els nostres avantpassats van poder fer amb el campió badaloní del ciclisme en pista, en Josep Prat Giralt.
