Entrevista a Pilar López, coordinadora de la Fundació Ateneu Sant Roc
La Fundació Ateneu Sant Roc realitza una tasca impagable a Badalona, aplegant al seu voltant a infants, joves i adults de tota edat, condició social i procedència amb un únic objectiu: cohesionar. L’entitat compta amb múltiples projectes i programes que treballen per convertir assegurar un bon futur a les noves generacions del barri. Avui parlem amb la Pilar López, coordinadora de l’Ateneu, i una de les dones més compromeses amb fer de Sant Roc un espai de bon present.
Quin és el projecte de l’Ateneu?
Som una entitat amb més de 50 anys de presència al barri, que ha anat canviant de nom però sempre mantenint el mateix objectiu: assolir la cohesió del veïnat. Treballem a través de projectes d’infantesa, joves i adults per fomentar l’educació i la formació, el lleure i la dinamització sociocultural. Som un espai on els veïns i veïnes poden compartir i generar vincles.
Què s’hi troba a l’Ateneu?
D’entrada, molta diversitat. Tenim projectes de tota mena. Espais de lleure, d’acompanyament d’estudis i de seguiment amb la família, iniciatives per ajudar a la promoció dels joves del barri, projectes per treballar amb infants en risc d’exclusió, una aula oberta, ludoteca, casals d’estiu… Després comptem amb una branca molt àmplia de projectes per adults. Treballem molt donant suport a col·lectius de dones, fent formació, acollida a dones nouvingudes d’altres països o amb un espai per a mares joves. També tenim coral, grup de petanca, grup de teatre, boixet, patchwork, organitzem concerts, activitats fora del barri, visites, exposicions… I sobretot fomentem molt la dinamització al carrer. Volem que els nostres joves segueixin gaudint de poder jugar en espais exteriors.
Quina és la realitat del barri?
Sant Roc és un barri que ha de lluitar amb diferents problemàtiques. Ens preocupa molt l’alt percentatge d’absentisme escolar, tant a la primària com a la secundària. La manca d’oportunitats i la problemàtica d’habitatge. Hi ha molts desnonaments i costa que les famílies puguin tenir un habitatge digne. L’espai públic també està degradat, i aquest fet ens dificulta molt transmetre la importància que té tenir cura del barri.
Hi ha estigma amb Sant Roc?
És cert que si fas una cerca per Internet sempre et surten les mateixes coses, però des de l’Ateneu volem reivindicar que a Sant Roc també hi passen coses molt positives. Nosaltres sempre intentem fer campanyes de comunicació per explicar-les. Gaudim d’una xarxa d’entitats al territori amb motivació i ganes de fer coses. La ludoteca de l’Ateneu, per exemple, és visitada per nens i nenes d’escoles de Badalona i Barcelona, i s’emporten una bona imatge del barri, perquè per ells aquest és un espai màgic i de joc. Sant Roc és un barri molt ben comunicat, amb una diversitat cultural i religiosa molt àmplia i que compta amb espais oberts perquè es pugui continuar jugant al carrer. Només s’ha de treballar i apostar per ell.
Com arriba la Pilar a l’Ateneu?
Jo sóc de Sant Roc, de tota la vida. La meva mare encara hi viu. Vaig créixer a l’altre Sant Roc, a l’altre costat de l’autopista, i vaig estudiar a l’institut Eugeni d’Ors. Per casualitat, un dia vaig aparèixer a l’Ateneu i ja m’hi vaig quedar. Treballava en projectes amb dones d’ètnia gitana i després ja vaig començar a fer una mica de tot.
La dona té un paper central a l’Ateneu?
Sempre hem treballat de forma especial amb els col·lectius femenins, sobretot perquè a Sant Roc les dones són les persones amb més ganes de fer coses. Fa 40 anys que comptem amb el Grup de Dones de Sant Roc, un espai acollidor per les dones del barri. Sempre hem treballat molt per acompanyar nenes, noies i dones adultes en la seva formació. En el passat vam fer molta feina ajudant a persones analfabetes a aprendre a llegir i escriure. Ara tenim projectes d’orientació laboral, de formació i també de criança per a dones joves i els seus nadons. Busquem l’empoderament de totes elles.
Topeu amb barreres?
En certa manera sí. A vegades costa de fer entendre que l’educació és el principal motor de canvi per Sant Roc. No tant per un tema cultural, sinó més aviat socioeconòmic. Sobretot en clau de les noies joves, hem de lluitar perquè l’educació sigui considerada un punt molt important pel seu entorn. És la base perquè tinguin protagonisme en el futur. Per sort en els darrers anys tot això ha anat a millor. Ja comptem amb molts col·lectius de persones estrangeres que arriben al barri i tenen molt clar que els seus fills i filles han de ser advocats, enginyeres o dedicar-se a la sanitat, per posar alguns exemples.
