Els aliats van planificar una invasió d’Espanya per la platja de Badalona
Badalona va estar ben a prop de jugar un rol decisiu per canviar el curs de la Segona Guerra Mundial. L’historiador Pere S. de Argila ha liderat una investigació documental, recollida en la darrera edició de la revista Sàpiens i presentada al Museu de Badalona, on es demostra com Badalona va estar a prop ‘d’acollir’ un desembarcament de Normandia.
Els aliats, i concretament els nord-americans, entenien que la debilitat militar del règim de Franco i la situació privilegiada de Catalunya en el mapa del Mediterrani i d’accés a França convertien la costa badalonina en un escenari idoni per on començar a fer retrocedir el Tercer Reich de Hitler.
La idea era desembarcar en quatre platges catalanes, una d’elles era la de Badalona, per començar a fer retrocedir els alemanys en un doble front des de Normandia. Finalment, aquesta maniobra militar es va fer des de prop de Marsella (França).
Moment de debilitat
En el moment on es planteja desembarcar a Badalona, la Segona Guerra Mundial ja feia quatre anys que era activa. Els alemanys havien fracassat en el seu intent d’ocupar la URSS i els aliats volien assestar el cop definitiu a Hitler. Realitzant una extensa cerca als arxius de les Forces Aèries Nord-americanes, als Arxius Nacionals dels Estats Units i als Arxius Nacionals del Regne Unit, l’historiador Pere S. de Argila ha cercat diferents documents confidencials sobre l’operació de Badalona.
Hi ha mapes de la platja amb el desplegament d’unitats blindades dibuixats i milers de fotografies de la zona. Entre elles, Pere S. de Argila ha trobat imatges nocturnes de la costa de Badalona extremadament nítides, fetes per bussos que arribaven amb submarins britànics a escassos 100 metres de la costa. Unes operacions que es feien sempre amb lluna nova i que buscaven examinar el terreny i descartar la presència de defenses militars i de mines.
El Regne Unit s’hi oposa
La investigació d’Argila afirma que els britànics van acabar per descartar el pla, ja que els interessos polítics es van imposar per davant dels criteris militars. Segons l’historiador, el temor de Winston Churchill, primer ministre del Regne Unit, que una invasió de Catalunya per part dels aliats fes caure el règim de Franco i provoqués l’arribada d’un nou govern d’esquerres que pogués simpatitzar amb l’auge comunista va aturar l’operació. Franklin Roosevelt, president dels Estats Units, entenia el desembarcament a Catalunya (i a Badalona) com una operació viable i efectiva des del punt de vista militar. Al final, però, la història va ser una altra.