L’art urbà s’ha integrat totalment en el dia a dia de les ciutats. Una mostra que exemplifica aquest fenomen és la recent inauguració de la plaça Josep Vergés i Vallmajor, a tocar de Pep Ventura. L’equipament està presidit per un enorme mural on hi ha representat el Pont del Petroli amb una perspectiva mai vista fins ara. Sergi Bastida, muralista badaloní, és l’autor d’aquesta meravellosa creació artística. Amb ell descobrim com ha estat el procés per crear un dels murals més espectaculars de la ciutat.
Tres opcions; un guanyador
“L’Ajuntament i la promotora del nou edifici de la plaça em van contactar per donar un nou aire a la paret antiga de la gasolinera. Jo els vaig presentar tres propostes: un retrat de l’Anís del Mono; l’arbre del micaco i el Pont del Petroli”, relata Bastida. Les tres opcions haurien estat “en blanc-i-negre”, ja que “era l’estil que més encaixava amb l’entorn i que més s’integrava a la ciutat”. Segons Sergi Bastida, perquè un mural urbà sigui un èxit “no pot molestar als ulls de la gent”.
L’habilitat artística com a mètode per ajudar els animals desprotegits
La primera pregunta que ens fem és com s’executa una obra d’aquestes dimensions: 20 metres d’amplada per 5 d’alçada. “El mural està basat en una fotografia. Amb l’ordinador, dibuixes una quadrícula que després s’ha de representar a escala a la paret. Un cop la tens, vas encaixant el dibuix, jugant amb elements que poden molestar, com són els tubs o les finestres”, relata el nostre protagonista.
Hores de suor
Sergi Bastida va topar amb una paret “molt antiga” i formada per “un arrebossat força deteriorat”. “Primer vam aplicar un líquid fixador per tot arreu i després dues capes de pintura plàstica. Després li vaig anar afegint totes les tonalitats de colors diferents”, ens exposa. En total, per veure el mural fet realitat, l’artista hi ha invertit sis dies sobre el terreny: dos per preparar la paret amb ajuda d’un company i quatre dies amb jornades d’entre 10 i 12 hores per pintar. “La gent del barri ha quedat satisfeta. El feedback ha estat molt bo. Normalment sempre es representa el Pont del Petroli en línia recta; mai en perspectiva. Crec que aquest detall ha agradat molt als badalonins”, reconeix l’artista.
Acceptació social
En Sergi va començar a pintar el 2002 a les parets dels Salesians. Amb el pas dels anys, el muralista ha vist com la pròpia societat anava acceptant cada vegada més l’art urbà. “Abans imperava un estil molt més grafiti. Ara hi ha més muralisme i la gent té curiositat per descobrir com es fa. La gent ha passat de dir-me que marxés a pintar a casa meva a demanar-me pressupost”, ironitza Bastida.
Al costat dels animals
Una de les facetes que més omplen d’il·lusió a en Sergi és poder col·laborar amb protectores d’animals abandonats. De fet, l’artista badaloní té una línia de retrats de gossos i destina una bona part dels beneficis que aquesta li genera per fer donacions a diferents associacions. “Fa set anys vaig adoptar una galga de caça i em vaig conscienciar del patiment que pateixen aquests animals; també de les penúries que passen els voluntaris de les protectores. Per això vaig decidir que part de les meves pintures s’havien de convertir en un suport per a ells”, destaca Bastida.
