Jordi Dauder ens deixava ara fa 10 anys, un 16 de setembre de 2011 a causa d’un càncer. Nascut a Badalona en plena Guerra Civil, el 1938, l’actor és considerat un dels grans referents de la cultura catalana del segle XX. Dauder era un home humil; senzill i amb una ferma voluntat per defensar la llibertat, l’ètica i la justícia. La guerra i el triomf del règim franquista va marcar la vida de l’intèrpret, ja que el seu pare va ser engarjolat quan ell només era un nen; tenia 5 anys.
Tal com ell explicava, la primera imatge que Jordi Dauder recordava del seu pare, dramaturg d’esquerres, era en una sala enorme de la presó de València; assegut a terra esperant per rebre la visita de la seva família. Amb humor, Dauder sempre deia que la Guerra Civil s’havia de tornar a fer, però per guanyar-la. Ell tenia la sensació de continuar perdent, malgrat ser ja en democràcia.
Amor per les lletres
Jordi Dauder es va llicenciar en Belles Arts i en Història Contemporània per les universitats de Barcelona i París. Els seus dots per la literatura eren evidents: doncs parlava, escrivia i traduïa sis llengües. L’actor de Badalona va marxar a l’exili per evitar la repressió franquista, participant activament a la revolució del maig francès, el 1968. Ell va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d’idiologia trotskista, tant a Espanya com a França.
Activista per Sant Crist
De Jordi Dauder se’n coneixen les innumerables obres teatrals, exitoses pel·lícules o sèries de televisió realitzades al llarg de la seva carrera. Però el badaloní també era un home molt compromès amb la classe obrera. Tornant de l’exili va instal·lar-se a Badalona, on va jugar un paper clau en l’activisme veïnal del barri de Sant Crist.
A finals dels 70, Sant Crist era una zona de la ciutat amb moltes mancances des del punt de vista social. Una d’elles era l’escassa oferta educativa. Al barri només hi havia tres acadèmies privades, fet que va motivar mobilitzacions veïnals molt potents. Calia fundar una escola pública; i es va aconseguir.
Jordi Dauder s’hi va implicar, formant part d’aquelles assemblees multitudinàries que van culminar amb l’ocupació de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat. Allà s’hi volien crear sis aules d’estudi, projecte que va derivar el 1978 amb el naixement de l’Escola Llibertat. El centre, format per nou aules construïdes per les mateixes famílies, van acollir més de 200 nens i nenes de Badalona. Dauder va ajudar en tot el procés, fent cridar amics seus mestres per iniciar el projecte d’escola pública a Sant Crist.
Segurament la majoria de nosaltres veiem Jordi Dauder com una icona del cinema; com el mític Mateu Montsolís de ‘Nissaga de poder’. Però l’actor de Badalona era molt més que això. Era el compromís social per excel·lència. Condecorat amb la Creu de Sant Jordi (2008), el Gaudí d’Honor (2011) i el premi Goya (2009), en Jordi també va ser una de les cares més visibles del ‘No’ a la guerra d’Iraq. Així era ell; d’actuar en els millors escenaris a caminar al costat dels seus veïns de Sant Crist per reivindicar l’escola pública.
