Nadia Ghulam és una escriptora afganesa. Durant deu anys es va fer passar pel seu difunt germà per tal d’evadir les rígides prohibicions del règim talibà contra les dones. Anys més tard, la Nadia Ghulam va narrar aquesta experiència per mitjà de la novel·la ‘El secret del meu turbant’. El 2006, gràcies a l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA), Nadia Ghulam arriba a Badalona, ciutat on viu actualment amb els seus pares adoptius. Es troba implicada en diferents iniciatives per tal d’ajudar el seu país, a més d’aprendre català, informàtica, integració social i matèries que tenen a veure amb la qualitat del treball de les ONG.
En quina situació es troba la teva família?
La meva família està en una situació molt complicada; està buscada i vigilada en tot moment i no té cap mena de tranquil·litat. Els meus pares, que ja són grans i estan atrapats a Kabul, viuen amb la por al cos. Estan vigilats i assenyalats. Les meves germanes també estan a Kabul en una situació molt semblant. Pel que fa a les meves cosines, han estat apallissades i torturades pels talibans perquè treballaven pel govern del país.
Des que els Talibans han arribat a Kabul, la situació del país ha canviat completament…
Hi ha molta violència, però la violència no només és cosa dels talibans; actualment el meu país està enmig d’una guerra civil, i tant els talibans com la resistència del nord provoquen violència i tenen a la població espantada. Els dos bàndols es dediquen a generar inseguretat als mitjans de comunicació i això fa que la societat estigui dividida i, sobretot, amb molta por.
Els mitjans de comunicació no són imparcials, doncs?
No és que no siguin imparcials, és que cada bàndol els utilitza per fer creure a la societat la seva realitat; els talibans ensenyen les bestialitats que fan per generar molta por, però la resistència del nord també fa el mateix. És una lluita de poder per aconseguir tenir a l’altre bàndol el més espantat possible. Es cometen autèntiques barbaritats per part de les dues faccions.
A ulls de la resta del món, el problema són els talibans i es considera a la resistència del nord com la part ‘bona’ del conflicte…
Els talibans són molt dolents; són misògins, assassins i terribles, però la resistència del nord també està formada per guerrers que estan matant a molta gent per aconseguir el poder del país. El seu líder és un guerrer format a l’Iran; el tenen considerat com un heroi. Hi han hagut casos on soldats de la resistència del nord s’han disfressat de talibans per cometre assassinats i que els mitjans de comunicació puguin culpar-los a ells.
Els talibans parlen de Nadia Ghulam i la seva família. Per què creus que ets en el seu punt de mira?
El 2019 es va publicar a França el meu llibre, titulat ‘El secret del meu turbant’. En aquest llibre vaig poder explicar la realitat que es vivia a l’Afganistan i vaig evadir les rígides prohibicions del règim talibà perquè escrivia sota el nom del meu germà. Quan es va publicar, la gent va començar a parlar sobre la meva experiència i els mitjans de comunicació van titular: “La dona que va desafiar al règim talibà durant 10 anys”. Això els va molestar molt i, sumat amb el que relatava en el meu llibre, van començar a amenaçar-me a mi i a la meva família.
I creus que això només passa allà, a l’Afganistan?
Jo no tinc la sensació d’estar trenquila aquí. Crec que aquí també sóc vigilada i que haig d’anar amb molta precaució. Al cap i a la fi, aquest conflicte també és cosa dels països que venen armes a l’Afganistan.
Quin paper juguen les xarxes socials en un conflicte tan terrible? Són d’ajuda o només compliquen la situació?
Les xarxes socials són l’únic mitjà que hi ha per explicar la realitat que estem vivint. Qualsevol persona pot agafar un dispositiu i explicar la seva realitat per les xarxes, però també hi ha moltes persones que les utilitzen per dir mentides i enfrontar la societat. Jo intento dir sempre la veritat i explicar els fets tal com han passat. La meva veritat són les meves cicatrius i les meves ferides. Els grans líders que mouen tot aquest conflicte no viuen a l’Afganistan, viuen en altres països, desenvolupats i veient el conflicte sense estar-hi exposats.
Què hauria de fer la comunitat internacional?
La comunitat internacional hauria d’ajudar enviant menjar, medicaments, beques per a escoles i universitats o roba. Una altra cosa que hauria de fer és escoltar als afganesos i afganeses perquè puguin explicar la veritat i que el món s’adonés de la realitat que estem vivint. Sobretot, no necessitem que portin més armes cap allà, necessitem ajuda.
Quin és el paper de la dona enmig d’aquest conflicte?
La dona és la víctima; els talibans diuen visiblement que no tenen cap dret i les tracten molt malament. L’altre bàndol simplement castiguen a les dones i diuen als mitjans de comunicació que han estat els talibans. És un conflicte de grans dimensions i el paper de la dona és molt preocupant a ulls dels guerrers.
