La incorporació d’Ainhoa Marín (Badalona, 2001) al Seagull va ser un dels fitxatges bomba durant l’estiu de l’any passat. La cirereta del pastís d’un projecte il·lusionant que, malauradament, no podrà culminar-se amb un ascens aquest any.
Marín va iniciar la seva formació a la Unificació Llefià i aquest curs ha optat per tornar a la seva ciutat d’origen per ajudar les ‘gavines’ en el seu objectiu. “La decisió d’incorporar-me al Seagull ha estat positiva i estic molt bé. Volia això que estem vivint ara mateix, tot i no aconseguir aquesta classificació per al grup d’ascens. El meu camí com a ‘gavina’ és bo i estic còmode. El meu objectiu era gaudir i agafar confiança i és una decisió molt encertada per part meva”, assegurada AInhoa.
La davantera del Seagull va decidir fer un pas enrere de categoria i deixar enrere la Primera Divisió per incorporar-se al club de les ‘gavines’. Aquest curs, Ainhoa no es va plantejar marxar de la seva ciutat, una jugadora molt familiar, tal com ella mateixa diu i exposa en les seves xarxes socials. “No volia marxar de casa perquè estàvem en plena pandèmia i havia de prendre una decisió molt ràpid i això és una por. Tard o d’hora es pot produir aquest fet de marxar però no era el moment”.
La seva verticalitat per banda esquerra, tècnica individual i caràcter s’ha vist reflectit a la gespa de l’Estadi Municipal de Badalona en què, a més a més, ha sumat tres dianes. La darrera davant el Pozuelo en la jornada anterior, i que va suposar la victòria badalonina en la segona fase del curs (1-0).
“M’agrada que el meu caràcter es pugui veure a la gespa perquè això s’ha d’expressar a la gespa i també denota lideratge”. Ainhoa, assegura que “abans de pensar en una categoria o nivell s’ha de pensar en un mateix”.
Nuria i Pilar Garrote i Alba Gordo són les altres tres jugadores badalonines que juguen a la primera plantilla del Seagull.
