El canvi climàtic obligarà a traslladar les vies del tren

Ampliar la L2 o moure les vies per una autopista soterrada, opcions per la línia del Maresme

Traslladar les vies del tren, des de la línia de la costa i fins a l’interior de Badalona, és un d’aquells projectes que fa una pila d’anys que està sobre la taula. De fet, només en els darrers 25 anys, s’han presentat diverses idees, algunes amb poca base, per poder moure les vies del tren. Des de fa més de 170 anys, la línia del tren de Barcelona a Mataró va ser la primera de l’Estat l’any 1848, travessa Badalona i la via, al costat de la platja, ha estat tota la vida. Amb aquest darrer temporal, on la via del tren al seu pas pel Maresme ha resultat molt afectada per les fortes onades, i el trencament del pont que comunica Malgrat de Mar i Blanes, els alcaldes del Maresme reivindiquen que les vies es traslladin a l’interior, un projecte que fa anys que està contemplat i que comportaria molts avantatges per al territori, però pel que ningú ha decidit apostar fermament per part de cap administració. La R1 de Renfe, que travessa Badalona, suposa una barrera evident. Quan la línia va construir-se, era a mitjans del segle XIX, la societat i l’urbanisme no tenia res a veure amb la situació actual on la façana marítima s’ha edificat, i molt, i cada vegada més la ciutat viu més de cara al mar. La circulació de trens, però, tampoc té res a veure. Només un exemple, l’any 1848 hi havia 6 trens per sentit per dia, entre Barcelona i Mataró, i ara, l’any 2020, n’hi ha uns 106 trens al dia en un dia feiner. Cada hora, els trens de la R1 disposen unes 10.400 places per hora punta i sentit. Està clar que la R1, una de les línies de Rodalies més utilitzades de l’Estat no pot estar aturada, durant dies, per un temporal i amb el canvi climàtic sembla que això no té aturador. Des del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Joan Manuel Vilaplana, professor de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, explica al Diari de Badalona que la línia del Maresme en el seu traçat actual està condemnada a desaparèixer. Vilaplana té clar que a mitjà termini s’haurà de fer alguna acció important, perquè fins ara Adif només ha fet pedaços, com col·locar roques al costat de les vies, que s’ha comprovat que poc serveixen en grans temporals. El geòleg Vilaplana apunta que el nivell del mar pujarà en els pròxims anys, a causa de la situació climàtica, i això farà molt difícil mantenir l’actual traçat de la línia del tren. “Si mous les vies del tren pots guanyar en seguretat i a més alliberés un espai que podria acabant sent una nova platja de manera natural”, considera Vilaplana. Pel geòleg, i sempre parlant en termes de geologia, una bona solució seria allargar la L2 del metro, des de Pompeu Fabra i fins al Maresme. Segons Vilaplana, pel que fa a les característiques i naturalesa del subsòl, no seria complicat. La L2, a partir de Badalona, podria acabant sent el metro del Maresme, apunta Vilaplana al Diari de Badalona. En canvi, des de la Plataforma de Promoció del Transport Públic al Barcelonès Nord, Roger Melcior creu inviable que la L2 pogués absorbir la velocitat i els passatgers de la R1. Des de la Plataforma veuen amb bons ulls el trasllat de la via del tren cap a l’interior de Badalona, sempre que s’allargués el Tram fins a l’estació de Badalona. Melcior ha reconegut que la línia actual de la R1 està tocada de mort, per la situació climàtica, però creu que l’alternativa ha de venir per part de totes les administracions. Un primer pas pot arribar el pròxim 2021, amb la finalització del peatge de l’autopista del Maresme, i les conseqüències que això pot derivar. Melcior apostaria per una mena de peatge que pogués subvencionar part del trasllat d’aquestes vies del tren.

Fa 20 anys que Maite Arqué proposava moure les vies del tren

Ara fa gairebé dues dècades, cap a l’any 2002, la llavors alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, ja apuntava la possibilitat de traslladar les vies del tren. Per Arqué, la ciutat havia de lluitar per poder soterrar la via del tren. De fet, l’Ajuntament de Badalona va demanar a l’Autoritat Metropolitana del Transport que estudies aquesta possibilitat. Llavors, fa 20 anys, ho va desestimar per l’alt cost econòmic, aleshores d’uns 180 milions d’euros. Altres ciutats, però, com l’Hospitalet de Llobregat va aconseguir soterrar les vies del tren, anys més tard, després de molta pressió per part de l’Ajuntament.

Fa 10 anys, el Pla Territorial Metropolità projectava traslladar les vies

Ara fa just 10 anys, el 2010, la Generalitat de Catalunya aprovava el Pla Territorial Metropolità. Entre altres projectes, apuntava la possibilitat de construir una variant entre Badalona i Mataró. La proposta tenia dues parts diferenciades, una primera variant d’uns 8,4 km entre el barri barceloní de la Sagrera i Montgat, que feia passar les vies soterrades pel Centre de Badalona i un segon tram, d’uns 14,8 km, que anava de Montgat i la capital del Maresme, passant per l’interior de la comarca. Pel que fa a la variant de Badalona a Montgat, que també allunyava el tren del mar, s’aconseguia escurçar el traçat de la línia i, per tant, el temps de recorregut. Llavors, estem parlant del 2010, el projecte tenia un pressupost d’uns 563 milions d’euros i havia d’estar licitat l’any 2018. El pla, com tothom sap, va quedar en un calaix, per qüestions econòmiques, i sense cap altra més informació. La darrera proposta fa uns mesos que comença a parlar-se tímidament. Amb el debat de soterrar l’autopista C-31, al seu pas per Badalona, s’està parlant l’opció de fer-hi passar també les vies del tren. Fonts del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya han explicat al Diari de Badalona que el futur de la línia passa per un canvi d’ubicació. Des del departament, reconeixen els “pedaços” que s’han fet durant els darrers anys i apunten que el govern català vol incloure aquest projecte en el “green deal” de la Unió Europea, un pacte verd que vol lluitar contra el canvi climàtic. La Generalitat confia que projectes com el trasllat de les vies del tren de la línia del Maresme podria entrar-hi. El govern català, però, creu que tot plegat pot ser a llarg termini. Per la seva part, des de l’Ajuntament de Badalona, l’alcalde accidental, Rubén Guijarro, ha recordat que “moltes ciutats costaneres de Catalunya tenim un paisatge molt marcat per la via del tren. Per Badalona suposa la segona gran barrera física de la ciutat, conjuntament amb la de l’autopista C-31, i de ben segur seria una bona notícia poder canviar el recorregut al seu pas pel municipi“. En declaracions al Diari de Badalona, Guijarro ha recordat que “dins del projecte de transformació i soterrament de la C-31 s’està valorant incloure també la transformació de la via del tren. És a dir, que tant l’autopista com el tren vagin per la mateixa construcció sota terra i pel centre de la ciutat“. Tot i això, l’alcalde accidental ha volgut puntualitzar que “estem parlant de projectes de molts anys i molt costosos, però que és possible que tinguin el suport de totes les forces del consistori perquè seria realment una transformació social per la ciutat”.

Carles Carvajal