Entrevistem l’Agustí Argelich, el director de FILMETS Badalona Film Festival
FILMETS porta des de l’any 1971 apropant, no només a la ciutat de Badalona, sinó a tot el món, la petita indústria dels curtmetratges. La barreja d’un equip professional i entusiasta amb el projecte i aquest apropament d’una programació de qualitat difícil de veure a les sales de cinema o a la televisió, dóna com a resultat aquest festival, que suposa un punt de trobada entre directors/es de pel·lícules i públic
- Com va néixer i quina ha estat l’evolució al llarg dels anys?
La història del festival neix amb uns cineastes amateurs de Badalona que un bon dia es van inventar un festival internacional, ja que la ciutat, i Catalunya en general, ja tenia una tradició cinematogràfica, sobretot a finals dels 60 i principis dels 70. Ja en aquella època hi havia el que es denominava cinema “amateur”, persones que gravaven amb una càmera molt senzilla, i gent que, pel contrari, tenia més mitjans.
L’any 71 va ser el primer any que es va celebrar el festival, que aleshores no es deia FILMETS, amb només 20 curtmetratges i en els anys següents es van arribar a projectar més de 8 formats diferents (35 mm, Doble 8, Super-8, U-matic, etc). Al 2001 es recupera el nom i fa uns 5 o 6 anys vam acabar de fer el canvi de tecnològic a digital, fet que ha agilitzat temes com el tràfic de còpies.
- Quines són les principals característiques que fan de FILMETS un festival de curtmetratges diferent?
Hi ha diverses vessants que caracteritzen FILMETS. Per un costat, tenim el cinema històric. Ja al 2001 vam dedicar una sessió a recuperar el patrimoni cinematogràfic de Badalona i, gràcies a això, tenim imatges de la ciutat dels anys 20 o 30 que no haurien vist mai la llum. Aquesta part de recuperació, per tant, és molt important.
Una altra característica de FILMETS és que suposa un punt de trobada amb diferents directors o directores. És el cas de ‘Detainment’ de Vincent Lambe, amb qui s’organitzarà una taula rodona per tal que els joves estudiants o gent més amateur pugui preguntar i tenir un feedback. No es tracta només de la típica conferència.
Que l’entrada sigui gratuïta, per altra banda, també suposa un gran esforç per part de Badalona i Badalona Comunicació. De la mateixa manera, també són cada cop més actors i actrius que decideixen col·laborar desinteressadament en un curtmetratge si el guió els hi agrada. Aquest és un valor afegit al festival.
- Hi ha un nombre equitatiu de curtmetratges més independents i d’altres amb més pressupost?
FILMETS és un festival de festivals. Per un costat, tenim les “perles”, curtmetratges que han estat nominats als Oscar o que, fins i tot, han guanyat un, així com també nominats als Gaudí, els Goya, els César o els BAFTA. També curtmetratges amb presència a Toronto, Venècia, Cannes, és a dir, a festivals de classe A on el curt es considera un producte de primera divisió. I per un altre costat, continuem apostant per produccions de gent jove que, a nivell artístic i tècnic, tenen molt a dir. En aquest sentit, FILMETS és una finestra perquè tots els joves realitzadors de tot el món puguin exhibir les seves pel·lícules. També incloem en aquesta categoria a estudiants.
Per tant, hi ha produccions de cost molt baix, però també d’altres que tenen un pressupost de 30 o 40 mil euros.
- Per què hi ha tan poca cultura del curtmetratge en el nostre país?
És més un tema de sensibilitat respecte el curtmetratge, ja que Espanya és el segon país productor de curts d’Europa. És a dir, que n’hi ha, però, artísticament, tenen més rellevància a festivals de fora. La indústria del cinema també té molt a veure amb això, ja que a nivell d’exhibició i distribució, es pensa que els curts són pel·lícules de segona divisió amb els que només s’aprèn a fer cinema. Evidentment que s’aprèn, ja que aquests tenen una personalitat pròpia, però no només són realitzats per escoles o gent amateur.
- El públic és important?
El públic és molt important perquè fins i tot quan seleccionem els curtmetratges que es projectaran a FILMETS, pensem més en els espectadors que en nosaltres. Evidentment que hi ha criteris tècnics, artístics i cinematogràfics, però pensem molt en el que pot enganxar al públic. Això no vol dir, necessàriament, que només programem comèdies o temàtiques d’humor. Aquest any hem seleccionat 251 pel·lícules de les quals 122 són ficció, 115 animació i 14 documentals. Ens han arribat gairebé 5.000 pel·lícules que hem hagut de seleccionar entre 4 persones. L’avantatge de tot això és que, com és una indústria petita, i tinc la sort de viatjar molt al llarg de l’any per tota Europa, és més fàcil que ens arribin obres d’un gran nivell, ja que et dones a conèixer entre els distribuïdors.
- L’any passat, el país convidat va ser Itàlia. Aquest any, ho és Regne Unit. Per què aquesta decisió?
Durant els 44 anys previs a aquesta edició, Regne Unit ha demostrat tenir un gran nivell del cinema britànic i, històricament, han guanyat moltes Venus de Badalona. Aquest any, apart d’haver-hi moltes pel·lícules britàniques en competició, es presentaran per primer cop a Espanya els premis BAFTA, que són els Oscar de l’acadèmia de cinema britànic. El diumenge, 20 d’octubre, per la tarda es projectaran els nominats i, entre ells, estarà el millor curt d’animació i el BAFTA a la millor pel·lícula.
A més, en paral·lel, per celebrar que Regne Unit és el país convidat, es farà una secció fora de concurs, ‘Genis UK’, on hem pogut repescar 3 obres mestres de 3 grans directors britànics: Alfred Hitchcock, Ridley Scott i Sally Potter. També comptarem amb el programa “Flare Films”, que és un festival que se celebra a Londres cada any i està considerat el més important d’Europa en quant a temàtica LGTB. Per això, es projectaran 9 curts referents a aquest tema.
- Què ens pots dir de les produccions catalanes?
De produccions catalanes, tenim més de 20 en competició. Per una part, tenim la secció de Badalona en Curt, que inclou pel·lícules que el jurat de selecció no ha estimat que estiguin a nivell de competició oficial, però, com a senyal de respecte, tenen la possibilitat de projectar-se en una gran pantalla i en alta definició. Unes 20 pel·lícules d’aquesta secció són de producció catalana i en competició oficial tenim 20 més. Per exemple, Suc de Síndria, interpretada per Elena Martín, Nana, interpretada per Aina Clotet o un curt de Carles Simón que vindrà a presentar ell mateix en persona, que ha estat gravat a Londres.
- Quines són algunes de les activitats paral·leles més importants?
Doncs, paral·lelament, puc destacar una taula rodona que es farà dins de FILMETS Pro, el divendres 25 per la tarda, on parlarem del curt més enllà del festival. Aquesta és una sessió que fem cada any perquè molts estudiants d’escoles de cinema desconeixen que hi ha vida per al curt més enllà dels festivals i, amb això, em refereixo als mercats. Per exemple, la Thea Marti, una cineasta ucraïnesa, estarà present en aquesta taula i ens explicarà què és el que fa ella per moure la seva pel·lícula i buscar distribuïdors. Aquesta és una activitat amb un objectiu pedagògic que es fa paral·lela al festival, al igual que una màster class que també es farà, amb la presència de Dani Moreno, sobre cinema fantàstic i de terror.
- Què suposa per a Badalona la celebració d’aquest festival?
A nivell cultural suposa una perpetuació d’aquesta tradició tan present des de fa anys a Badalona. Aquí, FILMETS suposa un referent, ja que els nens ja comencen a anar-hi a les sessions infantils amb les escoles i, quan aquests creixen, tenen una cultura del festival. Però, sens dubte, la dada més rellevant és la importància que aquest té fora del seu lloc d’origen. Cada cop, FILMETS es fa més i més conegut, tant per la programació com per la qualitat de les pel·lícules. Els veïns i veïnes de Badalona no tenen la perspectiva que aquest festival té aquesta mena de repercussió a nivell mundial. Som petits, però tenim una programació digna i som un referent en tot el món.