De la gespa a la banqueta, i de la banqueta a la política. Aquesta ha estat l’evolució de
Jordi Ferrón en poc més de quatre anys. Des de juliol de 2018, l’entrenador del Seagull forma part de la Regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Badalona, aportant i aplicant la seva experiència professional a l’esport badaloní. El nou coordinador analitza al Diari de Badalona la situació esportiva.
Com li va arribar la proposta del càrrec?
Va ser molt ràpid a causa de la situació política d’aleshores. Em van oferir la proposta
i encaixava amb el que buscava. Poder desenvolupar la teva feina per millorar l’esport
de la teva ciutat m’agrada.
Un dels seus requisits va ser poder compaginar-ho amb el Seagull?
Evidentment, sinó no sé si ho hagués acceptat. És la meva primera experiència política i, en aquell moment, volia ser entrenador. Estic tot el dia fora de casa i ho puc
compaginar.
El veiem molt actiu des del primer dia.
La prioritat principal era aplicar allò que com a esportista volia que tingués una entitat. No m’agradava veure els polítics només en l’entrega de trofeus. S’ha de tenir una presència més propera i s’ha d’intentar conviure amb els teus. Aquesta ha estat la idea: conèixer la realitat esportiva de Badalona. Durant molts anys hi ha hagut una manca de recursos destinats als esports i han estat molt abandonat. S’ha de revertir aquesta situació. Hi ha hagut una falta de previsió. S’han de dotar les instal·lacions com una ciutat com Badalona mereix. Sembla mentida que estiguem parlant d’una urbe d’aquesta dimensió.
L’ha sorprès més del que s’imaginava?
Moltíssim. No m’esperava que la situació de les instal·lacions a Badalona fos com és. Per desgràcia, no és una única sinó una suma. Són problemes estructurals de fa molts anys.
Hi haurà més implicació en les seus on es practica bàsquet?
Sense oblidar la resta d’esports, el bàsquet és un dels nostres motors esportius a la ciutat i la quantitat de fitxes i clubs que tenim així ho reflecteixen. Cada cap de setmana intento organitzar la meva agenda per veure un o dos partits. Hem de donar la importància que cada esport es mereix. Sembla estrany haver arribat a aquesta situació on es depèn fins i tot de la climatologia.
Era necessària aquesta figura d’un ex professional?
Els clubs em comentaven que hi mancava aquesta figura de terreny, que els entengui. Que sàpiga del que estem parlant però no només d’oïda.
N’hi ha cap urgència prioritària?
Totes les instal·lacions. A les instal·lacions cobertes n’hi ha una manca d’espai. Necessitem habilitar més espais coberts per donar entrada a més equips de bàsquet o futbol sala. El nivell de les inversions ha estat molt baix i ara volem fer moltes coses de cop i ens costa molt.
Necessitem més instal·lacions llavors?
També
I ordre?
Cal una mica de tot. S’ha deixat passar tant de temps que ara mateix necessitem una mica de tot. Millorar el que tenim i crear noves instal·lacions. S’ha de treballar en l’aprovació dels nous pressupostos i s’aprovin les partides que tenim per millorar els pavellons que necessiten un rentat de cara. Realment sorprèn com s’ha pogut abandonar tot tant de temps i ara trobar-te amb tant a fer. No s’han fet instal·lacions a l’altura d’una ciutat com Badalona, donant entrada també als esports minoritaris.
Parlem d’un club més concretament. És una llàstima no saber on ubicar un campió d’Europa com els Dracs.
Doncs sí. Entenc les dificultats que tenen perquè com a persona implicada en el futbol femení he viscut el mateix per poder estar en unes condicions aptes. La nostra intenció és aportar unes instal·lacions a l’altura del que estan aconseguint. Ara mateix és molt difícil perquè ells necessitarien una instal·lació pròpia i en aquests moments és molt complicat. La voluntat del Govern és donar suport al club amb una solució transitòria fins que trobem una definitiva. Tenim un referent europeu i no ho podem perdre.
En cinc mesos tenim eleccions.
Esperem que això no ens afecti. Badalona hauria de tenir un consens a esports, governi qui governi.
