La UD Àguila emigra de Badalona per poder subsistir

    0
    97
    DJ_dXtqXcAAwl3D.jpg
    El segon club de futbol més veterà de Badalona marxa de la ciutat. La directiva de la UD Àguila ha deliberat aquesta sentència per evitar la desaparició del club. L’entitat acumulava fins fa no gaire temps un deute de 18.000 euros i aquesta llosa els hi obliga a exiliar-se.
    “L’objectiu del club és poder sobreviure i si per aconseguir això hem de cercar noves vies lluny de Badalona ho farem a altres camps. La millor oferta que tenim ara mateix sobre la taula és jugar a Canyelles, on el club ens ha obert les portes i on podrem jugar els diumenges al vespre i entrenar un dia a la setmana. Renunciem a un dia d’entrenament però econòmicament és més viable”, assegura el president del club Gutty Navarro.
    A la ciutat de Badalona hi conviuen nou equips de futbol amb categories inferiors i la UD Àguila és una de les dues entitats que únicament estan formades per un equip sènior (l’altre és la UE Bufalà). “A Bufalà o Pere Gol els horaris els tenim molt limitats i ens van recomanar parlar amb equips de Trinitat o Nou Barris, on hi havia més espais lliures”, afegeix Navarro.
    2.300 euros és la despesa que té el club a Can Cabanyes per poder jugar-hi, un preu molt superior al que hauran de pagar a Canyelles. 1.300 euros. “Hem de rebaixar l’herència del deute i per nosaltres 1.000 euros de diferència és molt”. “Som un equip de Quarta Catalana en construcció i sense futbol base no ens podem alimentar. És inviable que ara mateix a la ciutat pugui néixer un club sense futbol base. És una ciutat amb moltes entitats esportives i moltes instal·lacions. Sense tenir en compte els Dracs”, reflexiona el president de l’Àguila.
     
    Exili amb retorn?
    “El club és de Badalona, jo sóc de Badalona, els socis també i la nostra idea és mantenir aquesta identitat. Tot i això, el suport social l’hem vist reduït i s’ha dissolt completament. A data d’avui el registre de l’entitat es mantindrà a Badalona”, sentencia un president que treballa per la supervivència d’una entitat pràcticament centenària.