22/03/2018 – A poques hores de la transcendental junta d’accionistes, que tindrà lloc aquest vespre (20 h), la situació del Joventut s’ha tornat a complicar, i molt. L'exigència d'un aval, i el fet que no pugui ser ni patrimonial ni d'actius, ha provocat un nou gir de guió.
22/03/2018 – A poques hores de la transcendental junta d’accionistes, que tindrà lloc aquest vespre (20 h), la situació del Joventut s’ha tornat a complicar, i molt. Després que dimarts el Ple municipal va aprovar desbloquejar la subvenció de la Fundació Badalona Capital Europea del bàsquet, atorgant una bestreta del 50% (uns 468.000 euros), tot semblava encarrilat, però la reunió del Patronat de la Fundació d’aquest dimecres, on s’havia de completar el tràmit per rebre els diners, va suposar un altre gir de guió. La causa, l’exigència d’un aval aprovat pel Ple, que s’ha acabat convertint en un dard enverinat.
El fet d’haver de presentar un aval, cosa que mai abans havia passat per rebre un 50% d'una subvenció, ja va provocar sorpresa i disgust en el consell d’administració del Joventut després del Ple de dimarts. El daltabaix, però, va arribar quan es va saber que aquest aval no podia ser patrimonial ni d’actius, sinó de garantia líquida del 120% de la bestreta (és a dir el 50% de la subvenció més un 20). Cal, doncs, un aval bancari, molt difícil d’assolir en l’actual situació que viu la SAD, o l’aval personal d’algú (veurem si surt en la junta d'accionistes avui). La Penya tenia pensat avalar amb l’actiu del Mas Ram i també va proposar fer-ho amb els drets d’explotació de l’Olímpic dels pròxims anys, valorats en 25 milions d’euros, però no va ser possible.
A tot plegat cal afegir-hi que, segons sembla, ara mateix el saldo de la fundació no arriba a la quantitat total de la subvenció (937.000 euros), ja que encara hi hauria quantitats pendents de cobrar del cànon del Màgic. Un cobrament que caldria agilitzar, tenint en compte que qualsevol modificació de les xifres suposaria haver de reiniciar tots els tràmits i tornar a passar pel Ple. El Joventut, doncs, arriba a la junta d’accionistes contra les cordes i el fantasma d’una possible liquidació torna a planar més que mai sobre l’Olímpic.
