28/04/2017 – El Consorci del Besòs coordinarà el manteniment de l'espai, que comptarà amb finançament d'Endesa i contribuirà a la diversitat biològica de la costa.
En el procés de desmantellament de l'antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, un dels darrers passos va ser la retirada dels tubs de refrigeració que, des del recinte, s'endinsaven mar endins per captar aigua. Totes aquelles estructures, com a mínim les parts més visibles, van ser desmuntades, però sí va romandre sota la superfície molts elements.
Durant les tasques prèvies de comprovació submarina, es va poder observar que les columnes i els pilars més antics, els que daten de 1913, havien estat extensament colonitzats per diferents espècies marines, i servien com a ecosistema de la biodiversitat de la zona. Un paisatge submarí que hauria estat destruït completament si Endesa hagués retirat totes les estructures.
“Es va valorar i era pitjor intentar treure totes les restes que deixar-les. Haurien calgut explosius”, explica el cap de Medi Ambient de Badalona, Gregori Muñoz. Així doncs, es van retirar les parts metàl·liques i es van deixar columnes i pilars, que es poden veure a partir dels 2 metres i mig de profunditat. També una plataforma de formigó que sobresurt uns metres de la superfície, que estava al final dels tubs i que encara a dia d'avui es pot contemplar, com una illa per a l’estada de les aus marines.
Tota aquesta zona serà l'escull artificial que a partir d'ara gestionaran Badalona i Sant Adrià a través del Consorci del Besòs, qui ha redactat un conveni per posar les bases d'aquesta col·laboració focalitzada a fomentar la diversitat biològica. De fet, el ple adrianenc ha aprovat aquesta mateixa setmana la seva part d'un compromís que Badalona també haurà d'elevar a Ple.
El document estipula que serà el Consorci qui s'encarregarà del manteniment i seguiment de l'escullera, mitjançant un pla de gestió i vigilància. I que comptarà amb la col·laboració d'Endesa, com a part implicada en la zona. De fet, l'empresa realitzarà una aportació de 40.000 euros i haurà de redactar el projecte que es presentarà a la Generalitat perquè autoritzi la concessió administrativa de la part de domini públic marítim terrestre que constituirà el parc d’esculls.
Més de 500 espècies animals
Al parc s'hi ha constatat la presència de més de 500 espècies associades al substrat, a més d'algues, musclos o peixos, entre d'altres. També destaquen els eriçons, les estrelles de mar, els crustacis, els pops o les sípies. Aquesta zona de biòtop-parc marí té una importància cabdal a la costa del Barcelonès Nord, en tant que es tracta d'un tram molt uniforme.
A Badalona i Sant Adrià no hi ha pràcticament relleu, al marge d'elements artificials com esculleres de roca, i així limita la biodiversitat de la zona. En aquest sentit, punts clau com les restes d'aquest antic pantalà o el Pont del Petroli ajuden a diversificar. La finalitat d’aquest projecte, d'altra banda, no només serà la conservació del medi marí, sinó també la de promoure altres activitats de lleure, com el submarinisme, i d’educació ambiental. La zona, de fet, haurà d'estar degudament senyalitzada amb balises.
El futur escull artificial del Pont del Petroli
El projecte conjunt amb Sant Adrià no és l'únic que Badalona té sobre la taula en l'àmbit dels esculls marítims. Des de fa anys, la ciutat va deixar en 'stand by' un iniciativa que pretén col·locar estructures de formigó davant del Pont del Petroli per multiplicar les possibilitats biològiques de la zona. Un projecte que es va anar deixant abandonat poc a poc a per la seva envergadura pressupostària. Però que enguany s'ha ressuscitat gràcies al procés participatiu del pressupost d'inversions.
Recuperar el projecte de biòtops va ser una de les propostes escollides per la ciutadania, amb una dotació de poc més de 500.000 euros. No obstant, no serà un tràmit ràpid i s'executarà a llarg termini. I és que el projecte s'ha d'actualitzar i s'han de demanar els permisos corresponents a les administracions supramunicipals abans d'executar-lo.
El Pont del Petroli és una de les zones de Badalona més rica en fauna marina. Els pilars i columnes que sustenten el pantalà funcionen com a hàbitat de moltes espècies diferents, explica Gregori Muñoz. Una de les més singulars és el cavallet de mar, un animal que dècades enrere abundava molt a la costa badalonina, però la població del qual va minvar molt durant l'època industrial. Fa uns anys va tornar a reaparèixer al Pont del Petroli, però el cert és que, segons Muñoz, se'n poden trobar també a altres punts de la platja.
