30/09/2016 – José Nogués explica en primera persona com ha viscut el procés de creixement que l’ha dut fins a l’elit del bàsquet europeu.
Treballant en silenci; fent-ho de forma constant i sense aixecar la veu. El cas de José Ignacio Nogués (1995) és d’aquells que a l’aficionat del bàsquet li agrada conèixer. El jugador verd-i-negre va arribar al Divina Seguros Joventut sent un ‘marrec’ de 15 anys i ara, amb 21, es troba davant l’oportunitat de la seva vida: viure i jugar dins de l’univers de la Lliga Endesa.
Malgrat haver començat la pretemporada amb una lesió en la cadena posterior, Nogués conserva intactes les ganes d’aprendre. En principi, tot fa pensar que l’aler té un nervi inflamat que li està provocant molèsties constants al bessó i a l’isquiotibial. Durant una fase de la pretemporada, José Nogués conviuria amb el dolor per tal d’anar sumant experiència, però ara s’ha vist obligat a parar. La seva participació a Múrcia està gairebé descartada.
“És el primer any que puc formar part de la plantilla professional de la Penya. Ho afronto amb il·lusió i amb moltes ganes d’aportar coses a l’equip. És un somni que es fa realitat després d’entrar al club quan era cadet”, reconeixia el jove jugador barceloní en la conversa mantinguda amb el Diari de Badalona.
“La veritat és que sento un cúmul de sensacions. Sobretot m’agradaria transmetre aquesta il·lusió a l’aficionat i ser capaç d’ajudar en l’aspecte del joc que sigui”, afegia Nogués.
L’aler també afronta un curs carregat de “responsabilitat”, després que el Divina Seguros li hagi fet un contracte de llarga duració (fins al 2019). “Aquesta seria la paraula que millor defineix com em sento. El club ha fet un esforç per confiar en mi, en un moment en el qual és complicat apostar pels joves. Ara em toca demostrar que la Penya no s’ha equivocat”, afirmava el jugador verd-i-negre.
Destí final inesperat
Si el dia que va estrenar-se amb el cadet ‘A’ del Divina Seguros algú li hagués dit a José Nogués que acabaria formant part de la plantilla professional del club, segur que ni ell mateix s’ho hauria cregut.
“Tinc gravat el primer dia que vaig venir a l’Olímpic a entrenar. El nivell d’exigència que demanava en Paco Redondo va fer que patís per acabar la sessió”, rememorava Nogués.
L’aler “tenia molt clar que venia a Badalona només per un any” i que “hi havia jugadors molt més bons” que ell en aquell grup dirigit per Redondo. Companys com David Iriarte, Xavi Garcia, Álex De la Iglesia i Marc Bauzà formaven part del vestidor del cadet de la Penya que va donar la benvinguda a Nogués.
“La meva mentalitat va ser la d’intentar aprofitar la temporada per millorar, ja que em trobava en el millor lloc per fer-ho. No mirava més enllà”, puntualitzava l’aler verd-i-negre.
Dins de la generació del 95, fa uns anys potser hi havia joves que semblaven estar més predestinats a arribar a l’elit que no pas el José. Finalment, però, molts dels amics i companys d’equip de Nogués s’han quedat en el camí. Ell ja és a l’ACB i espera haver-hi arribat per quedar-s’hi.
“Cadascú té un ritme diferent d’evolució. Si sóc sincer, jo encara penso que em manquen moltes coses per convertir-me en un jugador complet. Estic completant un bon procés, però mai he tingut la pressió que han viscut altres companys. Sempre tenia per davant jugadors vinculats que havien de demostrar més. Crec que això m’ha permès treballar amb més calma. Ara és quan hauré de gestionar la pressió”, reconeixia el nostre protagonista.
Nogués ha afrontat “cada any a la Penya pensant que hauria de marxar”, filosofia que sembla haver funcionat correctament. “Això és el que m’ha dut on sóc i ho vull mantenir”, deixava clar.
La reinvenció
El pas de les temporades i el desenvolupament físic de José Nogués ha provocat que el jugador del Divina Seguros s’hagi hagut de reinventar. Passar de ser un aler pivot júnior dominant a un rookie sènior traslladat a la posició d’aler no ha estat fàcil.
“El canvi de posició em va costar molt en el primer any sènior a la LEB Plata. En l’última temporada júnior sempre actuava d’aler pivot en els moments importants”, destacava Nogués.
“A Hospitalet em van donar el premi al millor quatre. Això fa que et creguis que ets un dels bons de la teva generació. L’any següent va arribar el canvi. És difícil assumir que passes de ser un aler pivot destacat a no ser ningú jugant d’aler”, afegia tot seguit.
Al José se li ha fet “difícil canviar el xip per tornar a aprendre com jugar en un nou rol”, però ho ha afrontat amb la màxima ambició. “La posició d’aler a l’ACB necessita d’una barreja de físic i intel·ligència. No es pot jugar amb el contacte tota l’estona. Cal saber entendre els espais i això em fa veure’m capacitat per defensar qui sigui”, assegurava.
Sens dubte, a Badalona tothom espera que l’ètica de treball de Nogués l’ajudi a consolidar-se dins de la plantilla. Jugadors com ell sempre són els més ben valorats per l’afició verd-i-negra.
