02/09/2016 – La lateral del CE Seagull relata al Diari de Badalona com viu el vestidor blau les hores prèvies al debut a la Segona Divisió Femenina.
Va començar a jugar a futbol amb només onze anys i a la seva terra, Girona, però ha estat a Badalona on hi ha trobat l’encaix perfecte. Qui ha seguit la trajectòria del Seagull al llarg de l’últim any no dubtarà en reconèixer que el perfil futbolístic de l’Anna Llaona representa de forma fidel l’essència de les gavines: un grup d’amigues que somriu i, alhora, és capaç de córrer, lluitar i sacrificar-se com autèntiques lleones per assolir els seus objectius.
L’Anna, ‘propietària’ d’un dels laterals del Seagull durant tot el curs passat, va aterrar a Montigalà quasi per casualitat i en un moment on el futbol no la feia gaudir en excés.
“Després d’acabar una temporada al Sant Andreu no sabia ben bé què faria amb el futbol. M’havia plantejat deixar-ho perquè no estava gaire motivada. Enmig d’aquest procés vaig rebre una trucada del Seagull per proposar-me que hi anés a fer una prova”, reconeixia la nostra protagonista.
Sense saber exactament com anirien les coses, Llaona acceptaria la proposta del club presidit per Pilar Ruiz. De seguida, la defensa gironina comprovaria que la decisió presa “va ser la correcta”. “No les tenia totes, perquè només coneixia a dues jugadores i una d’elles va marxar. La veritat és que des del principi vaig tenir la sensació que el vestidor era una pinya”, revelava la lateral blava.
Segons Llaona, al Seagull hi ha trobat un grup humà que ha anat enfortint els seus lligams amb el pas dels mesos. “Començar tan bé la lliga ens va unir, però sens dubte la promoció d’ascens ens va ajudar molt a nivell de relació personal. Ara ja som un grup d’amigues, no només un equip”, valorava.
Tornar a començar
Després de disputar un històric play-off d’ascens a Superlliga i de començar la pretemporada amb grans sensacions, la plantilla del Seagull es prepara per obrir la lliga 2016-2017. Aquest diumenge (12:45h), les gavines debuten al camp de l’Igualada, escenari on esperen poder demostrar que els reforços efectuats durant l’estiu han incrementat el nivell de l’equip.
“El bloc continua sent el mateix, però ara tenim més recursos. Futbolísticament, les noves incorporacions ens aniran molt bé. Totes s’han integrat al grup i, per tant, no crec que es perdi l’essència de la temporada passada”, opinava Anna Llaona en primera instància.
“Totes hem d’entendre que és possible que ens toqui descansar més. A ningú li agrada no jugar, però si tenim objectius ambiciosos, necessitem fer rotacions”, afegia a continuació.
Cercant l’evolució
Tot i no dir-ho explícitament, les jugadores de Jordi Ferrón comparteixen un somni comú: tornar a dur el nom de Badalona el més aprop possible de la Primera Divisió Femenina.
“No ens hem marcat la idea de fer la promoció sí o sí. Només volem millorar. Si aconseguim fer-ho, hauríem de tornar a disputar el play-off d’ascens. Crec que aquest any tothom ens veu com aspirants a la promoció. Ja no gaudim del factor sorpresa”, exposava Llaona.
Malgrat venir d’uns mesos on el grup s’ha acostumat a jugar partits de primer nivell (play-off i duels davant el FC Barcelona i l’Espanyol), la defensa no creu que al Seagull li costi trobar la motivació necessària per afrontar els duels de la Segona Nacional.
“Som un equip que sempre té ganes de guanyar. Volem fer un bon paper per tornar a viure les sensacions de la temporada passada. Realment, el més important és la lliga”, deixava clar la jugadora gironina.
La ciutat s’acosta
Dins del vestidor blau, i sobretot després de l’últim play-off disputat, comença a estendre’s la sensació que Badalona cada vegada està més pendent de les evolucions del primer equip.
“Sí que notem que la gent de Badalona s’ha anat enganxant a l’equip. A la Copa Catalunya, per exemple, va venir a animar molta més gent de l’esperada. Amb la promoció ens vam acostar a la ciutat i ens vam unir molt amb el nostre futbol base”, celebrava Llaona.
Per repetir els èxits del passat, però, caldrà seguir al peu de la lletra els consells del ‘cap’ de la nau: en Jordi Ferron. “Treballar, no perdre la nostra essència i ser sempre un equip, no una gran plantilla”. Aquestes són les demandes que el tècnic ha fet a les seves jugadores.
De moment, les directrius de Ferrón s’estan complint, ja que, en cas contrari, seria impossible que l’Anna Llaona tingués aquesta sensació: “Sento que, si jo arribo allà on toca, una companya farà l’esforç per mi”.
