04/12/2015 – Parlem amb el conseller delegat de Televisió de Badadalona i Ràdio Badalona, Josep Viñeta Balsells.
Josep Viñeta Balsells és el conseller delegat de Badalona Comunicació, l’ens municipal que gestiona els mitjans de comunicació públics de Badalona. Periodista amb dilatada experiència a altres televisions i corporacions públiques, el seu nom va ser consensuat per l’oposició el tram final del darrer mandat, quan PSC,CiU i ICV-EUiA es van unir per substituir l’antic conseller, del Partit Popular. És al capdavant de la televisió i la ràdio locals des de l’estiu.
El Filmets ha estat el seu primer gran esdeveniment com a conseller. Ha hagut d’intervenir molt?
Quan arribo, a finals de juliol, ja està bastant en marxa i moltes coses estan decidides. Només vaig haver de continuar amb el què hi havia. Hem afegit i aportat alguna cosa més, però és un Filmets que hereto, que ha sortit molt bé i del que estem molt satisfets a nivell de públic. Però l’Agustí Argelich i l’Ester Marquès en són l’ànima.
Va tenir res a veure en la presència de Lluís Llach?
Tot el que passi a Badalona Comunicació ho assumiré en primera persona, tant en positiu com en negatiu. Era una sorpresa perquè el que es va produir l’any passat va desentonar. A les alçades que estem, intentar que no es toqui una música pel que pugui representar és fotut, no ens ho podem permetre. Estem parlant d’expressió i creació. La presència d’en Llach pretenia ser un acte democràtic i de normalitat, de desgreuge amb aquella situació. Ell s’hi va avenir perfectament. En la cultura, la censura no encaixa.
Què li va semblar l’incident del passat any?
Irreal perquè estem al segle XXI. La interpretació de ‘L’Estaca’, una tradició per acompanyar l’entrega a la millor producció catalana, és part del patrimoni del Filmets. Em va sorprendre.
Aquell afer va donar pas a la seva aparició en escena. Qui el truca?
Es posen en contacte amb mi i em diuen si estaria predisposat a fer de conseller delegat. Jo els hi explico quin model defensaria i ho tirem endavant.
L’oposició va llançar moltes crítiques per la gestió del seu predecessor.
M’agrada mirar cap endavant. Vull encapçalar un projecte que busca complicitats, no tant per mirar enrere. Quan vaig arribar, els delegats de personal em van posar un plec de documents sobre la taula en el que parlaven de situacions en les que no es van sentir còmodes professionalment, com a periodistes, i demanaven que es corregissin. En aquest sentit hem començat a fer algunes coses, canvis i tothom està treballant molt, estic content amb la implicació de la gent.
S’han canviat coses?
Hem aconseguit que la campanya es cobreixi només amb criteris periodístics. És una demanda històrica del periodisme i aquestes eleccions generals seran les segones, després de les del 27S. Una de les formacions de l’Ajuntament va presentar un recurs davant la junta electoral al setembre per evitar-ho, però es va avalar la cobertura seguint només criteris periodístics. Suposa molta feina i hi ha molts ulls que ens miren; s’ha de fer bé. Acabades les eleccions de setembre, vaig presentar el que s’havia fet al consell d’administració i tothom va quedar satisfet. Ara volem a fer el mateix. El segon avanç rellevant era un dèficit important: l’estatut professional. És un instrument bàsic per a una plantilla de cert volum, unes 40 persones, i professionalitzada com la nostra. Adquireixes un compromís a dues bandes: garanteixes que tothom treballarà amb criteris professionals i els treballadors estan protegits si fan bé la seva feina. Al proper consell d’administració convocarem les eleccions al comitè professional.
Pot assegurar que no hi haurà censura sota la seva gestió?
Jo sóc periodista i censurar no entraria dins el meu pensament. I l’únic que podria censurar seria jo. Així que radicalment puc assegurar que no hi haurà. Tenim uns grans professionals dins la nostra estructura. Jo no conec les escaletes abans d’entrar perquè no les vull conèixer, és la millor manera d’evitar ingerències. A més, tothom es pot equivocar, i prefereixo que s’equivoquin per agosarats que per autocensura. I jo assumiria la responsabilitat. Mai sabré què hi ha abans de l’informatiu.
Quan va arribar, va veure alguna cosa poc habitual en el funcionament de l’empresa?
Cada empresa té el seu tarannà i jo em vaig haver d’adaptar a les dinàmiques de Badalona Comunicació, tot i voler fer alguns canvis. Dit això, jo vaig impulsar canvis a l’estructura de comandament un cop coneguts tots els treballadors. Em vaig trobar amb una estructura molt piramidal, amb personal molt aïllat entre departaments, coses que he volgut simplificar. La figura del director, per exemple, es va eliminar perquè era absurd, quan ja hi ha un conseller delegat. Tenim pocs redactors per la feina que tenim. M’he trobat una tele molt polivalent, on tothom pot fer de tot, un gran actiu. Això permet que el flux dels professionals sigui senzill.
Va decidir de forma unilateral la reestructuració o amb la plantilla?
M’entrevisto amb tothom i tiro endavant en funció als criteris que jo he cregut més adients per a l’empresa. Quan vaig explicar els canvis en una reunió, es va rebre molt positivament. Excepte en un cas, tothom va acceptar molt bé els canvis. No ha estat un càstig per a ningú. L’única persona que no va voler va ser l’exdirectora, Mercè Roura. Nosaltres podríem haver optat per amortitzar la seva plaça, però vam voler continuar comptant amb els seus serveis, encara que ella va preferir marxar. Els que estaven en llocs de comandament continuen fent tasques importants.
És un nou model.
El meu projecte és fer una televisió de proximitat, i no una televisió metropolitana amb programació més generalista i accent molt polític com hi havia fins ara. ‘L’Olla de grills’, per exemple, ara serà exclusivament local. També unificarem els noms de debat sota l’històric nom de ‘Fòrum’. Estem venent molt producte a la Xarxa i connectem en alguns programes, que és una forma de dir a Catalunya el que passa a Badalona.
Tenen ja algunes dades d’audiència?
No hi ha dades d’audiència. Només se n’han tingut puntualment. És molt car tenir l’audiència de Badalona perquè s’han de distribuir audímetres si es vol tenir un resultat científic. L’altra sistema són les enquestes, que me n’he trobat alguna però són poc útils. Jo vull l’audiència de Badalona, que és qui ens paga. No hi ha hagut publicitat de fora. Tenim retorn a la ràdio, rebem moltes trucades. A les xarxes socials, que també és una eina amb la que pots mesurar el feedback, tenim un problema: ens agradaria que la gent pogués entrar directament a la pantalla quan hi hagi espais de debat, però es necessita una màquina especial que costa uns diners que no ens podem permetre ara mateix, però esperem poder fer-ho. Volem fer entrades en directe des del carrer, però es necessiten eines. Tot i així, m’agradaria fer un parell d’enquestes a l’any per tenir xifres. Ens hem d’avaluar per saber què funciona i poder corregir allò que no. No podem ser només la tele del centre, hem de ser la tele de Badalona, de tots els barris.
Tindria sentit una tele pública sense gaire audiència?
No té cap sentit, però no pretenguem tenir audiències de grans canals. Si tinc una tele que fa un punt o punt i mig de share, estaré satisfets, sempre i quan els informatius, els programes propis, els esports tinguin el 10%. Després tindrem puntes molt baixes, això sí.
La plantilla podrà augmentar properament?
Ara per ara, el pressupost no dóna. Podrem cobrir baixes, però a curt termini un gran increment de personal no hi haurà.
No es preveu un augment de pressupost, llavors.
‘Estamos en ello’ (riu). Hem demanat un increment perquè els projectes costen diners. Més enllà, intentarem doblar buscant inversió externa. S’ha d’implicar la ciutat i la gran indústria badalonina.
Què li sembla la marca TeleB?
És el que he heretat. Jo no ho hauria fet, perquè aquesta ‘B’ què significa? Li falten coses. Ens hem de sentir orgullosos de tenir Badalona al nom, a la marca.
Es planteja canviar-ho?
La imatge corporativa respon a un model. Primer hem de definir el nostre model i després definir una nova marca i colors. Al setembre esperem poder presentar un nou model molt més arrelat. Llavors pot ser serà el moment de tenir una nova imatge.
Un altre mitjà vinculat a Badalona Comunicació és la Revista Bétulo, que ha rebut crítiques en el passat i darrerament. Hi ha algun projecte?
La revista no la fem aquí. Fa anys que es ve fent des de l’Ajuntament, és la realitat que m’he trobat. Si es planteja alguna altra cosa o un canvi, ja ho mirarem, però nosaltres ens fem responsables de la línia editorial de la televisió i la ràdio.
Aposta per reforçar la informació però també l’entreteniment
Un dels principals objectius del nou conseller delegat és reforçar informatius i la programació d’informació, amb el ‘Set Dies’, i promovent més connexions en directe, el que també suposa més despesa en recursos tècnics. A banda, també es vol apostar per entreteniment de qualitat. “Recuperarem el ‘Pica Lletres’, un concurs entre escoles de la ciutat, i hi haurà un sol candidat que anirà a una final que es passarà pel Canal Super 3 a nivell català. Seran 13 capítols que mobilitzaran moltes famílies. Buscarem un espai ampli per acollir-ho, com el Zorrilla o el Principal”, explica Viñeta. L’altre gran idea, que “s’està bastint”, és ‘L’amfitrió’. “Es passarà a totes les teles locals importants de Catalunya. Hi haurà un amfitrió de cada ciutat; farem un càsting per veure qui representarà Badalona, i això servirà per mostrar i projectar la ciutat. S’ha de buscar un perfil divertit que doni joc, serà un reality de qualitat”, avança.
A la ràdio, d’altra banda, fins ara s’emetia fins les 14.30h, després hi havia ràdio fórmula. D’aquí al gener, la idea és emetre programació generalista de 08 a 20h, una idea en combinació amb la Xarxa i liderada pel Carles Carvajal, l’antic director d’informatius. “Volem impulsar un magazine de tardes i petits programes per omplir els buits”, apunta el cap dels mitjans.
