18/07/2014 – El control de les plagues i superpoblacions de coloms és una tasca que no resulta gens fàcils a les grans urbs; a Badalona, les grans aglomeracions d’aus s’han dispersat i la xifra total ha disminuït en els darrers anys.
Un avi i la seva néta donaven de menjar als coloms la tarda del passat dimecres a la plaça Pompeu Fabra. Res estrany; una estampa més aviat quotidiana i fins i tot tendre que tots hem pogut veure i protagonitzar en alguna plaça o parc de la ciutat. Una pràctica, però, que guarda més complicacions de les que molts podríem imaginar. El control dels coloms és un dels molts ‘maldecaps’ mediambientals que les grans ciutats com Badalona tenen sempre apuntats a la seva llista de tasques. No es tracta, ni molt menys, d’un dels problemes més greus dins del seu àmbit, però sí d’un afer que no resulta gens fàcil als ajuntaments.
No es pot dir, ni tan sols de forma aproximada, el nombre d’individus que formen la població de coloms de Badalona. El darrer estudi que es va realitzar data de 1994 i va identificar uns 14.000. La qüestió que impossibilita un recompte totalment precís és la constant mobilitat i la ràpida capacitat reproductiva d’aquesta espècie. És per això que des del Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament prefereixen focalitzar la seva atenció en evitar grans augments i controlar les concentracions d’aquestes aus urbanes.
El cap de Protecció de la Salut, Josep Maria Riera, explica que el nombre de coloms ha disminuït, s’ha dispersat i s’ha normalitzat en els darrers anys. Els enclavaments amb grans concentracions han anat desapareixent i han derivat en punts més dispersos i amb menys aus. De tota manera, explica Riera, les ciutats continuen sent una mena de parc d’atraccions per als coloms: no hi ha cap depredador clar que els amenaci, hi ha edificis –especialment els antics- que els resulten molt còmodes per a formar nius i troben menjar amb facilitat.
Aquest darrer punt és el principal motiu de proliferació. Els punts d’alimentació, o ‘alimentadors’, són aquelles persones que, de forma assídua, acudeixen a un indret concret a donar menjar als coloms, que agafen ràpidament l’hàbit de tornar periòdicament i acaben sent una molèstia per a molts veïns de la zona. A més, les acumulacions de coloms generen molta brutícia, els seus excrements són molt corrosius i suposen molt mal a la via pública. Tot i que aquesta pràctica no està permesa per l’ordenança municipal i pot comportar sancions econòmiques, la regidoria de Salut té identificats una dotzena de punts d’alimentació per tota la ciutat. Josep Maria Riera relata que és difícil controlar les persones que donen menjar als coloms, perquè se’ls adverteix abans de ser multats, però, en algunes ocasions, canvien d’ubicació.
La segona via de control és l’assessorament als veïnats i comunitats d’edificis afectades i que presenten queixes. La tercera i imprescindible és la de les captures de coloms, campanyes que es duen a terme dos o tres cops cada any i per a les que es contracta una empresa externa especialitzada. És aquesta la principal estratègia que utilitza el Consistori per mantenir estable la població de coloms. Suposa uns 4.000 euros anuals, una quantitat que s’ha de sumar a les despeses de tot el personal de neteja, vigilància i inspecció per conèixer el total monetari que es destina cada curs al control d’aquestes aus.
Pinso esterilitzant: una solució innovadora
Ja fa uns mesos que el grup municipal de CiU va proposar a l’Ajuntament una idea innovadora per evitar plagues de coloms. Es tracta del pinso esterilitzant, un producte alimentari amb un fàrmac anticonceptiu que evita la reproducció dels animals. La regidora convergent i Doctora en Ciències Biològiques Mercè Rius explica que es tracta d’un mètode amb molt bons resultats a ciutats com Molins de Rei. Des de Protecció de la Salut esclareixen que han estudiat seriosament l’ús del pinso aquest 2014, però que suposa un increment pressupostari massa elevat i no serviria per cobrir tota la ciutat. No obstant, Josep Maria Riera assegura que estan explorant noves solucions, tant la del pinso com d’altres, per tal d’afegir-les al pressupost de l’any vinent.
