11/04/2014 – Parlem amb Jordi Subirana, regidor del grup municipal de CiU i diputat de Comerç de la Diputació de Barcelona.
Què és la Diputació? Quina és la seva funció aquí?
Sóc el diputat de comerç, mercats i fires de la Diputació. Som un ens que dóna suport als ajuntaments per millorar diferents serveis. Amb menys diners que en mandats anteriors, estem invertint el doble en els municipis, prop de 500 milions d’euros; fons socials, beques menjador, inversions, subvencions a entitats i associacions comercials. A Badalona arriben uns 11,3 milions d’euros, repartits en plans d’inversió d’obres, ocupació, emergències socials o dinamització comercial, entre d’altres qüestions.
Darrerament s’ha parlat sobre la possibilitat de liberalitzar horaris perquè els comerços de la ciutat obrin també diumenges. Ho veuria bé?
Una cosa és augmentar el nombre de festius per poder obrir, i una altra la liberalització total que promulga el PP. Estic totalment en contra d’això. Hem construït un model comercial que ha costat molt, que fa barri, fa ciutat, teixit de convivència i cohesió. El fet d’obrir cada festiu no suposarà més ingressos al calaix. Això només afavoreix els grans centres comercials. Crec més en polítiques actives i potents que no en obrir sempre.
Fa unes setmanes es va presentar la concessió de les subvencions de la Diputació als eixos comercials de la ciutat, amb xifres que oscil•len entre els 2.000 i els 15.000 euros. Això ha despertat malestar en algunes entitats.
No entraré en cap polèmica. Durant quatre anys a Badalona, sent regidor, vaig canviar els sistemes de subvencions. Es va començar a fer tot per projectes. Qui portava un projecte bo, fort i potent, es tenia en consideració. Les idees originals i consistents, amb un valor i despeses justificables, es recolzaven amb tots els mitjans possibles. Totes les associacions tenen una tutela de la Cambra de Comerç que els guia en qualsevol acció per saber les regles del joc. No discriminem ningú. Hi ha idees com les ‘shopping nights’, que, quan van començar, no convencien a tothom. Les primeres són les que hem recolzat. Un cop ja s’han enlairat, funcionen de forma consolidada i autònoma. Hi ha associacions de Badalona que s’han queixat, però no han presentat res. Seria idiota ser regidor de Badalona i discriminar entitats de Badalona. Al final sóc l’únic que dóna subvencions als comerciants de la ciutat.
Parlant de projectes, durant la seva etapa com a regidor va impulsar el Centre d’Excel·lència.
Quan vaig entrar de regidor, vaig trobar-me moltes entitats de comerciants en contra de diverses iniciatives, com ara el Màgic. Estaven desmotivats i necessitaven una reactivació. Vam intentar fer-los veure que no era bo entrar en guerra, sinó col•laborar. A la gent de El Corte Inglés els hi vaig demanar que es replantegessin venir a la ciutat, perquè llavors no tocava, hauria fet mal al petit comerç. D’altre banda, la Generalitat va engegar projectes de centres d’excel•lència, i la tercera ciutat de Catalunya n’havia de tenir un. Em vaig moure per treure recursos de tot arreu i es va parlar amb els comerciants. Platejàvem el centre d’excel•lència més gran de Catalunya, amb actuacions urbanístiques. Es va elaborar un pla d’usos que no va donar temps d’aprovar. Després no va acabar sortint pel factor humà. Quan et trobes amb un col•lectiu que només es mira el seu propi melic, els projectes fracassen.
En què ha quedat ?
L’actual govern no va creure, i no creu en el comerç. No pots arribar dient que no tens diners. Al comerç se l’ajuda entenent-lo i participant amb ell. Finalment van considerar oportú tornar a la realitat anterior. Ara tenim una situació una mica abstracte.
Com ha quedat Centre Comerç?
Si es crea una marca amb un objectiu concret però s’acaba diluint, l’origen hauria de desaparèixer. Perd sentit. Però els qui porten Centre Comerç (CCB) són els primers que han de veure viabilitat o no, és cosa seva. Jo no veig que CCB faci res, no tenen ni local crec. Jo, ara, de regidor, hauria intentat fer entendre que CCB no té sentit.
Des de l’Ajuntament s’estan impulsant, darrerament, diverses fires de caire comercial, com ara la de l’automòbil d’aquest cap de setmana. Suposen un benefici real per a l’activitat local?
Si ho fas en diumenge, per exemple, no, perquè els comerços estan tancats. Ha de ser un element dinamitzador, s’han de fer en espais amb vinculació directa amb el comerç. Nosaltres impulsen moltes fires, però han de tenir un sentit singular per atreure gent, perquè vegin que hi ha activitat fora de la fira per tornar un altre cap de setmana.
Però hi ha molta afluència i els participants estan contents.
No sé realment si venen o no però no és el meu model de fires.
Està d’acord amb el projecte de remodelació del Mercat Maignon?
Tinc entès que els paradistes han interposat algunes al·legacions. Penso que l’inicial és un projecte molt ambiciós. Intentar exportar models d’altres ciutats on ha funcionat, de vegades, és arriscat, perquè les realitats són diferents Al final, això hauria d’estar pactat amb els paradistes, que siguin ells qui tinguin la decisió final. L’Ajuntament s’hauria de replantejar el model i trobar un punt mig.
Quina nota li posa a la regidoria de Comerç?
La regidoria de Comerç suspèn totalment. Un zero. Quins projectes s’han dut a terme en aquests tres anys? Muntar una fira al port o a prop del port, però que paguen els comerciants del Progrés no és fer comerç. No posar un duro per la Shopping Night però posar-se al fullet de promoció, no és fer comerç. Fer comerç és idear iniciatives, recolzar les associacions, fer tot el possible perquè el Zara es quedi, o buscar un nou operador si se’n va; omplir, reactivar els locals buits. I saben que tenen a la Diputació al seu costat per tot això. Quan jo entro aquí, els comerciants venen a preguntar-me què podem fer des d’aquí per ajudar i em proposen coses; jo parlo amb l’Ajuntament i els hi informo de diversos projectes comercials en els quals podem ajudar, però mai han sol•licitat o demanat res. La responsabilitat és de la regidora. I tot això és trist. L’Ajuntament actua amb un passotisme total. No hi ha un negit, una il•lusió. El comerç és la primera empresa de Badalona en facturació, en llocs de treball: al voltant de 7.000 comerços i prop de 14.000 llocs de treball. S’ha de mirar d’aquesta manera.
El carrer del Mar està perdent força. S'hauria pogut evitar?
Sí i amb voluntat i ganes s’hauria pogut evitar. Jo hagués fet lo impossible perquè no marxessin. Ells no sembla que ho hagin fet. I a mi no em consta.
D’altra banda, hem vist una entrada molt forta de Mercadona. És positiva?
Fortíssima. Ells tenen el seu pla d’expansió. La llei s’ho permet i ho poden fer. Tot i així, penso que cada municipi hauria de limitar el seu propi creixement comercial. No una llei global, sinó una particular a cada localitat. Jo ho hauria intentat portar d’una altra manera: ajudant les dues bandes. Hauria dit a Mercadona que anessin a poc a poc, perquè el petit comerç pogués assumir-ho, buscar recursos per injectar al comerç i així compensar-ho. Jo hauria elaborat un full de ruta conjunt, també amb els comerciants, i fent pedagogia. Ningú pot dir-li a Mercadona que no obri, però es pot acordar que en lloc d’obrir tots en un any, s’obrin en una franja més àmplia de temps i l’impacte sigui menor. Però si et quedes en un despatx sense fer res mentre la resta fa la seva expansió…
Una conseqüència podria ser la compra de Del Rio per part de Sorli Discau?
Pot ser. Sorli Discau volia entrar a Badalona i haurà considerat aquesta la millor manera. Quan jo era regidor, moltes marques demanaven entrar a la ciutat. Badalona té molt potencial. Llavors la llei ho restringia més i no podien. Ara s’ha obert la porta i estan entrant. Una administració sempre veurà bé que vingui activitat econòmica perquè aporta llocs de treballs, impostos i altres beneficis, però també s’ha de defensar el sector del comerç, i s’ha de mirar que pateixin el menor mal possible.
Està d’acord amb l’ampliació del Màgic?
No tinc gaire informació. S’ha de veure. Ara no estem en una situació econòmica favorable. S’ha d’analitzar si els elements que podria aportar són favorables i si es pot mirar de tenir cura del comerç, perquè si després hi ha persianes tancades a carrer del Mar, a La Salut, a Pérez Galdós, l’espectacle és lamentable.
Jordi Subirana és favorable a la celebració de la consulta per la independència?
Sóc i el meu partit, Unió, és favorable a la consulta. Una altra cosa és la resposta.
Què votaria, si les preguntes són les que es plantegen?
No sóc independentista. UDC aposta per un model confederal. Molta gent votarà ‘Sí-Sí’ perquè la situació és cada cop més insostenible. Ara tenim un repte, que és poder votar el 9 de novembre. Un cop ho tinguem tot clar, veurem quines són les preguntes i les respostes.
Què opina de la nova reforma de l’avortament?
És molt personal. T’ha de passar a tu. Cada cas és una situació diferent. És una qüestió que tu t’has de plantejar amb la teva parella, va més enllà de partits polítics. No estic d’acord amb l’extrem del PP, però tampoc estic a favor de “aquí val tot”. Ni la del PSOE ni la del PP. Parlem del pacte a nivell d’avortament, que és prou important. Busquem un equilibri, un punt on tothom estigui conforme, perquè, si no, si a les properes eleccions guanya un altre, es tornarà a canviar. Ja prou de frivolitats. Busquem un gris. A més, penso que s’ha de potenciar l’educació a l’escola.
Unió i vostè en particular intentaran encapçalar la candidatura de CiU de cara a les properes municipals?
Quan toqui, parlaré. Ara tenim davant les eleccions europees, prou importants per intentar que CiU surti enfortida. Canviar la tendència i anar pel bon camí, recuperar el lideratge. Després ja parlarem de les municipals. A banda d’això, el més important és que CiU sigui alternança del PP a Badalona. Si la cosa està així sense majoria absoluta, imaginem-nos amb majoria. CiU ha de deixar de tenir l’actitud de pactar amb uns o altres i tenir la voluntat de liderar a Badalona.