21/02/2014 – Sota els peus de badalonins i badalonines, existeix una àmplia estructura cabdal per al funcionament de la ciutat i el dia a dia de les persones: una xarxa de clavegueram d’un total de 330 quilòmetres de longitud.
Sovint no donem importància a molts elements de la vida quotidiana que sempre han estat allà, que fan una funció cabdal per als nostres dia a dia i en els que només reparem si fallen i comporten problemes. I problemes desagradables per a l’olfacte, en aquest cas. Parlem de les clavegueres, una infraestructura indispensable per al dinamisme de qualsevol localitat i que requereix una cura ininterrompuda.
Sota els peus de badalonins i badalonines existeix una xarxa de fins a 330 quilòmetres de clavegueram. Contràriament al que puguin pensar algunes persones, els residus urbans no van a morir al mar. Almenys, no normalment. Cada edifici connecta amb una tuberia de la xarxa a on van a parar totes les aigües fecals de les comunitats veïnals. Aquesta acaba desembocant en un canal més ampli, arran de costa, que condueix tota la massa residual de la ciutat cap a la depuradora del Besòs. Només els dies de pluja intensa, quan els col·lectors propers a les platges no poden filtrar tota l’aigua, es deixa que les precipitacions, i irremediablement una part dels líquids del clavegueram, vagin a parar al mar.
Un manteniment costós
Badalona compta amb un pla director de clavegueres, una part molt important del qual és el manteniment i la neteja diària. La xarxa suposa una inversió de l’ordre dels 400.000 euros anuals per a les arques municipals -370.000, concretament-. Sense comptar la seva renovació. I és que prop d’una tercera part del clavegueram badaloní ha complert quasi mig segle. Algunes zones de la ciutat, sobretot les més antigues, com ara Sant Roc o La Salut, funcionen amb instal·lacions que daten dels anys 50 i 60. A mode anecdòtic, es poden trobar, fins i tot, tapes dels anys 20 i 30. Això no vol dir, però, que funcionin de forma incorrecta; si bé és cert que dins d’aquest col·lectiu trobem els carrers amb un clavegueram més perjudicat. Des de la regidoria de Via Pública apunten alguns vials com ara Prat de la Riba, a Morera, en el que s’està actuant a dia d’avui; Vélez Rubio, a Sant Roc, les tuberies del qual pateixen d’alimunosi; Pere Martell, a Sistrells o Pau Piferrer, a La Salut, com a carrers principals en la llista d’inversions prioriàries per a aquest 2014.
Moltes de les zones on la xarxa requereix d’una renovació immediata són aquelles formades per carrers amb pendent. Lluny de ser una casualitat, es tracta d’una qüestió purament lògica. A més inclinació, més força guanya la circulació de les aigües residuals. Les instal·lacions antigues estan fabricades amb formigó, que s’ha vist molt i molt erosionat amb el pas de les dècades. D’uns anys ençà, aquest material de construcció va ser substiuït per tubs de PVC amb un innovador disseny hidràulic que evita el desgast per l’acció del corrent.
El manteniment, essencial per evitar inccidents
El bon estat del clavegueram és essencial, no només per a la bona conducció i tractament dels residus, sinó també per evitar problemes a la superfície de la via pública. Fa uns mesos, per exemple, al carrer Vélez Rubio, el mal estat de la xarxa subterrània va provocar un ensorrament de la calçada que va necessitar uns dies improvisats d’obres. El mateix va succeir, mesos abans, a Pau Piferrer. Es complicat quantificar el cost de la substitució d’una part del clavegueram, ja que, generalment, s’aprofita per renovar quan es duen a terme obres de conjunt en tot un carrer. Un dels índexs més representatius és el que costa la renovació del metre linial; encara que varia en funció de les condicions de cada carrer, ronda els 1.000 euros per cada 50-60 metres.
