24/05/2013
7 integrants del primer equip no van aconseguir mai ser campions d'Espanya júnior i es rendeixen ara a l'equip que ha tornat a posar el bàsquet base de la Penya al seu lloc
En la primera campions d'Europa, en la segona d'Espanya i en l'última, la tornada a la realitat dels exàmens i la rutina d'un noi de 18 anys, mentre encara dura la repercussió de l'èxit.
En aquests sentit, els integrants del primer equip, i en especial aquells que van lluitar per ser campions d'Espanya però no ho van aconseguir, han valorat especialment el que ha aconseguit aquesta generació.
Per Vives, del 93, que va perdre la final contra el Barça, la victòria d'aquest júnior·"ens han tret l'espina dels que ho vam intentar", "estic molt orgullós d'aquest equip i del club", ha apuntat.
El seu company de generació, Alex Suàrez, ha assegurat que "se'm va escapar una llàgrima quan vaig veure l'Agustí (Sans) aixecant la copa".
Per Ventura, del 92, "s'ha de valorar molt perquè grans jugadors com en Rudy, en Pau o en Pere no ho han aconseguit" mentre que per Barrera, també del 92, "no és fàcil guanyar-lo i la temporada que han fet ha estat excel·lent".
Del 91 hi queda Nacho Llovet, que va quedar 3r classificat. i creu que "la victòria del júnior representa la feina del club en els últims anys".
Pere Tomàs (89), no hi va poder arribar perquè aquell any el júnior va quedar 4rt de Catalunya.
"Amb lo difícil que és arribar-hi i guanyar-lo, cal estar orgullosos", ha manifestat.
També forma part del primer equip, el tècnic ajudant Lluís Riera, que també s'hi va quedar a les portes i per això diu que "tot i que no treballem per guanyar campionats, ens ho mereixíem".
El cap de tots ells, Salva Maldonado, era l'entrenador ajudant de l'equip que ho va aconseguir fa 24 anys, aconseguit 3 campionats seguits.
Tot i que aquest júnior no ho ha fet ni ho podrà tornar a fer, valora molt que hagin "aconseguit 2 títols en 7 dies".
"És algo que tardarem a tornar a veure-ho", sentencia.
