11/01/2013 – Parlem amb el jutge degà de Badalona, Josep Maria Noales, de l'actualitat judicial, dels desnonaments i d'altres qüestions del dia a dia de la ciutat.
Primer de tot: què és un jutge degà?
A la Justícia no hi ha una organització jerarquitzada. Per dir-ho així, jo no tinc 'jefe'. Tots som independents, sinó no podria existir la justícia. Un jutge degà és un representant davant dels poders públics de tots els magistrats d'un jutjat. També hi ha una feina interna, de repartir-nos la feina. Una de les meves tasques és repartir els casos entre els magistrats dels jutjats, seguint unes regles molt estrictes i marcades. I, per últim, vetllar pel funcionament dels equipaments judicials.
Per primer cop en molt de temps, la Justícia s'ha posicionat i manifestat de forma unànime.
La reforma penal, a més de tenir una ideologia molt marcada, té deficiències tècniques i comportarà molts problemes per a l'organització dels jutjats. La pràctica totalitat de la doctrina, el món de la justícia ha estat bastant crític amb la reforma, que des del Ministeri s’ha plantejat com si fos la solució als problemes de la justícia d’aquest país. Ni serà una solució, ni la llei penal actual té cap problema. Sempre es diu que les lleis penals no són suficientment dures: “Los delincuents entran por una puerta y salen por otra”. Tenim un dels codis penals més durs d’Europa; la població reclosa d’Espanya és, proporcionalment, la més alta del continent. La Justícia no comunica, i això crea desconeixement. Ara estem decidint si cal comunicar; jo crec que sí, i ara ho estic fent. Hem de demostrar que som persones normals, fent-nos visibles, que les decisions que s’adopten són normals. S’ha de confiar en la Justícia.
Per a aquelles persones que no ho sàpiguen. Com afecta al funcionament de la Justícia la reforma del Poder Judicial que el Govern espanyol vol aprovar?
La reforma de llei orgànica és molt profunda i intenta minar la dependència judicial. Vol transformar el Poder Judicial en un negociat del ministeri de Justícia. Per això hi ha hagut una plantada general. La llei suprimeix els jutges substituts, per exemple. Són uns 1.700 jutges substituts a tota Espanya. Ara, ens hem de substituir entre nosaltres: és quelcom impossible. El nostre temps és ocupat al 100%. Haurem de suspendre els nostres casos per fer substitucions i això ho endarrerirà tot.
El ministre Gallardón argumentava fa uns dies que el rebuig del col·lectiu de la justícia a la nova reforma es degut a la reducció de pagues i dies festiu personals.
Un altre element de la reforma polèmic ha estat la reducció dels dies de permís, i se’ns ha titllat de corporativisme per defensar això. El cas és que aquest és un dels darrers motius que ens perjudica, perquè la gent no se’ls agafava. Per exemple, a tota Catalunya, el 2011, només 30 o 40 jutges es van agafar tots els dies de permís. I, en molts casos, aquests dies s’aprofiten per avançar feina. Jo he estat desitjós d’agafar vacances per poder treure sentències acumulades. Això és molt fort. La nostra feina hauria de ser decidir amb calma i serenitat. Aquesta feina mai es pot fer al despatx. En hores de treball sempre estem prenent declaració, atenent mil assumptes. Les sentències i resolucions sempre les hem de prendre fora del lloc de feina, els caps de setmana a casa. Hi ha jutges que han calculat les seves hores de feina, i arriben a 70 hores setmanals. El Ministre, molt hàbilment, va dir que ens queixàvem per la paga extra i els dius lliures. Això és que no s’ha llegit el manifest que s’ha fet.
El perjudici més directe sobre els ciutadans, però, ve donada per la nova llei de taxes, que va entrar en vigor fa unes setmanes.
Això ha estat la guinda. Pagar per tenir justícia és una injustícia. Es limita la tutela judicial. És un repagament, i és quelcom intolerable. Molta gent preferirà no recórrer o no presentar recursos, malgrat tenir raó o saber que la té i que la sentència inicial no se l’hagi donada, perquè no podrà pagar-ho. Sempre s’ha parlat d’imposar un cert recàrrec a aquelles persones físiques o jurídiques que feien un ús ‘excessiu’ de la justícia. Això es podria entendre en certa forma, sempre i quan no suposés coartar la justícia de ningú.
Un dels objectius del PP per aquesta legislatura era despolititzar el Poder Judicial. Ho està aconseguint?
A l'inrevés. Totes aquestes reformes estan coartant el Poder Judicial i tenir-lo subjecte des del Ministeri. De totes formes, hi ha molt equívoc. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sí que té trets polítics. No és un òrgan jurisdiccional. El Tribunal Constitucional, per exemple, no està format per jutges i magistrats, no formen part de la carrera judicial. A la premsa és un error comú. Per això hem de comunicar i mostrar normalitat. Si funcionem raonablement bé, és per ganes de treballar del col·lectiu, sinó això no funcionaria de cap de les maneres. A Europa, la ràtio de jutges per cada 100.000 habitants és d’uns 20; a Espanya, de 10.
Si avancen les mobilitzacions del sector judicial, vostè i els jutjats de Badalona secundarien una vaga sectorial?
Jo sens dubte la secundaria. Jo, a la primera protesta, formava part del comitè de vaga. Es diu que no tenim dret a vaga, però això és incert. Sí que tenim. Al mateix temps som Poder Judicial i funcionari públic. Ergo, com a poder, no podem fer vaga, però en tant que funcionari públic, sí. És un dels drets fonamentals de la Constitució Espanyola. Nosaltres tenim un òrgan de govern al qual li vàrem demanar la determinació d’uns serveis mínims. No ens els van fer, perquè deien que no tenim dret a vaga. Això doncs, els vam elaborar nosaltres mateixos, que no és res més que el jutjat de guàrdia comú, i ho vam comunicar. El CGPJ no ha sancionat a ningú per fer vaga, i és precisament perquè sí tenim aquest dret. Aquí, a Badalona, la vaga sectorial se seguiria en un percentatge molt alt. La vaga ha de ser l'última solució, però. Si totes les sol·licituds i demandes no són ateses, llavors aniríem a la vaga, i ja estem en aquesta situació.
Quina és, actualment, la situació laboral als jutjats de Badalona? I infraestructurals (preguntem assenyalant un tros de sostre del despatx desaparegut)?
L’altre dia va caure mentre jo estava assegut. S’ha de fer una distinció. Durant el Tripartit es van destinar molts recursos a renovar instal·lacions judicials. Pot ser es van fer en els mitjans materials i no en els personals. Aquí, a Badalona, els nous jutjats van quedar pel final, va arribar la crisi i tot va quedar paralitzat. No es pot ara ni es farà en molts anys. Actualment, a la ciutat, la Justícia està repartida en tres seus, i això no és positiu ni eficient. I ja no parlem d’informatitzar. Si això fos una empresa privada, fa temps que hauria d'haver tancat. El 2003 es va fer una reforma de llei orgànica per intentar millorar l’organització judicial, que no ha canviat des dels seus inicis, i seguim igual; el 2007, es va presentar un sistema informàtic per Internet amb el qual millorar l’eficiència de la Justícia i informatitzar-la, i jo encara no el tinc.
Hi ha alguna relació entre l'endarreriment del Corte Inglés i el dels nous jutjats?
Lo del Corte Inglés és una altra història. No té res a veure.
El tema pel que més li han preguntat en els últims mesos és el dels desnonaments. Fa unes setmanes es va reunir amb la PAH i les forces de l’Ajuntament. Què hi ha sobre la taula?
Va anar bé perquè hi ha voluntat per totes les parts. Vaig poder detectar que les iniciatives eren una mica disperses. Caldria aglutinar tots els recursos dispersos, canalitzar esforços, que al final és el que es va decidir. Des de l’àmbit judicial poc podem fer. Podem posar de manifest les mancances de la llei, que és el que estan fent molts companys en aquest cas. L’única solució definitiva és reformar lleis hipotecàries, codis penals i de més. Ara, el que s’ha d’evitar és que una persona quedi al carrer. S’han de buscar mecanismes per evitar-ho, per afrontar ara el cop, i després, quan la cosa estigui més calmada, anar a l’arrel de tot, a reformar lleis, perquè això no passi. La dació en pagament es pot donar de dues formes: liquidant tot el deute, sigui quin sigui, o liquidar la part del deute corresponent al valor que li sigui assignat al bé immoble. A banda d’això, amb què tothom sembla estar d’acord, hi ha una altra qüestió. Transmetre la propietat d’un bé immoble no té perquè comportar la transmissió de la possessió del mateix. Això vol dir que el que defensem és que, qui viu en un pis, encara que perdi la propietat, hauria de seguir tenint la possessió, és a dir, vivint en aquell pis, encara que fos pagant una certa quantitat de lloguer. Si la dació en pagament no es matisa amb aquest tret, la persona pot quedar al carrer encara que sigui sense deute, i això és el que s’ha d’evitar.
Creu que de vegades no interessa canviar segons quines lleis?
Sembla que als polítics només els hi interessa actuar quan un tema arriba als mitjans. Quan els desnonaments van començar a sortir massivament per televisió i algunes persones es van suïcidar, tot es va precipitar i van dir que ho arreglarien. En aquest cas, des del nostre àmbit, els jutges, que acostumem a tenir mala premsa, ens hem posicionat molt clarament perquè creiem que el que està passant és injust. Les lleis que regulen tot el tema dels desnonaments són contràries a les directrius europees; ha d’haver-hi responsabilitats, algú les ha d’assumir.
Quantes execucions hipotecàries es produeixen a Badalona?
No tinc aquesta dada, la veritat. A l’any no li sabria dir. Sé que, ara mateix, hi ha dos o tres procediments oberts en aquests jutjats aquests dies, segons m’explicaven l’altre dia a la reunió del Consell d’Habitatge.
Vostè n'ha hagut de dictar alguna?
Jo no he hagut de tractar cap d’aquests casos, perquè sóc jutge d’instrucció i tracto casos penals, delictes. En algun cas d’ocupació d’immobles he hagut de dictar sentència de desocupació, però res més.
Vostè, però, com a Jutge Degà, distribueix els casos judicials a Badalona; assigna aquesta classe d'assumptes a jutges amb un caràcter més marcadament social?
Cadascú té les seves idees, però en aquests casos, a aquest nivell, tots som iguals. S’ha de complir la llei. A la nostra feina no ens ha d’afectar res. De cap de les maneres ens deixem influenciar per res. S’ha de confiar en la Justícia. No pots fer coses injustes per molt que vulguis. He hagut de prendre moltes decisions que no m’han agradat. La resposta sempre és la que és, perquè ens ho creiem. A més, hi ha normes de repartiment que eviten que un jutge en particular s'encarregui d'un cas en particular per interessos X, ja siguin interns o externs.
Segur que en molts casos d'execucions hipotecàries, un jutge es veu contrariat entre el seu paper com a persona i el seu deure com a jutge. No existeix una mena d'objecció de consciència judicial?
No hi ha objecció de consciència. Es poden buscar altres sortides dins la llei. Podem alçar la veu i dir que això és una injustícia.
Un altre tema polèmic, relacionat amb pisos, dels darrers mesos, és el dels lloguers socials de CatalunyaCaixa que va oferir l'Ajuntament. El govern municipal diu que el pla és bo, però que el que falla és que els jutjats tarden molt en ordenar els desallotjaments de les vivendes ocupades.
Pot ser. El problema és que a mi no em consta. Això va ser un malentès. Se’m va remetre un llista de pisos, però vaig dir que jo no podia fer res amb això. Jo no sóc el 'jefe', cadascú decideix els seus casos. L’únic que puc dir és "doni’m el número de procés d’un cas determinat d’un pis determinat, i jo me’n faré càrrec i m’ho miraré", però no es poden desocupar 30 pisos de cop. Aquí, als jutjats, no s’ha presentat ningú a dir-me que faci fora de cap pis ningú. Una llista de pisos a desocupar i res és el mateix. Qui tingui interès legítim, ho ha de demanar. Si l’Ajuntament ha gestionat els lloguers, té un interès social en tot això, és part i jo diria que té obligació de dirigir-se al jutjat a presentar la denúncia.
El govern municipal va afirmar en un ple que CatalunyaCaixa ja havia presentat denúncies perquè els pisos fossin desocupats.
Una cosa és que siguin pisos ocupats i que, en origen, les entitats bancàries haguessin denunciat l’ocupació, i altra que no hi hagi procediment; en aquest darrer cas, s’ha d’instar de nou. Si l’Ajuntament gestiona el lloguer, ha d’obrir un procediment, perquè té l’obligació de donar la possessió del pis al seu adjudicatari. A més, el cost que els hi deu suposar això ha de ser mínim.
Com valora tot el pla dels pisos de lloguer social?
La primera vegada que ho vaig escoltar vaig pensar que no estava malament. Tot el que sigui portar gent al sistema és bo. Per a tota la societat. També s'han de veure les bondats, perquè si portes al sistema a uns i treus a uns altres… si dones un pis a un perquè és espanyol i a un altre no perquè és romanès o el que sigui, ja no està tan bé. La finalitat són les persones, siguin de la nacionalitat que siguin.
Ara que parlava de romanesos… cap a on pot derivar la causa per racisme contra l'alcalde Garcia Albiol? Inhabilitació?
Això és un tema instruït a un altre jutjat. No tinc res a dir. No sé dir cap a on podria derivar. Pot ser sí, inhabilitació, no ho sé. Tinc una idea particular i intransferible.
Per acabar: la justícia és igual per a tothom?
Sí. La justícia és igual per a tothom. Encara que primer hauríem de definir què és justícia. Sembla senzill, però és un concepte molt elàstic. Sense poder matisar, sí, sens dubte. Podent matisar, no hi ha cap dubte que aquella persona que dedica més esforços, obté mes recompensa. L'aplicació de la llei és igual per a tothom, això sí. Si algú fa alguna cosa mal feta, se li castigarà. Si té molts diners o és una persona poderosa, serà mes difícil i posarà més traves, però la Justícia actuarà igual, i per això s'hi pot confiar. Si no es pot confiar en la Justícia, en què es pot confiar? La Justícia ha ficat a presó a ministres, poderosos i personatges famosos.
Però no a Fèlix Millet, per exemple.
Fèlix Millet no és a presó perquè encara no ha de ser-hi. Està en instrucció aquest cas. Estarà a presó i jo crec que ha d'entrar a presó, però ara no és el moment. La gent ha d'estar tranquil·la, el sistema funciona. Està ben fet i ben portat.
